Faves comptades

Universitats, diners i ètica

El cas recent de la London School of Economics (LSE) i la família Gaddafi mostra alguns dels problemes que pot implicar per a les universitats buscar fons on i com sigui. Han estat els estudiants de la LSE els que han pressionat la direcció del centre perquè aclareixin molts dels punts foscos que apareixen en aquestes ara vistes com a liasons dangereuses. Hi ha sospites sobre la tesi doctoral d’un dels fills de Gaddafi, i molts dubtes sobre els fons rebuts per la prestigiosa institució acadèmica per formar líders libis i millorar la imatge internacional del règim. La dimissió de Sir Howard Davies, director de la LSE els darrers vuit anys, ha estat vista com una manera de tancar el tema.

Caldria que les universitats catalanes avancessin amb alguns protocols ètics sobre l’origen i destí dels diners que reben d’empreses i institucions. La generació de càtedres apadrinades des de fora poden ser molt útils per complementar els fons de recerca i per millorar la discutida capacitat de transferència social de la tasca universitària, però això no té per què comportar que qualsevol activitat i finalitat siguin acceptables, sigui per la finalitat que es busca, sigui pels condicionants que genera en la mateixa activitat de recerca. Són prou conegudes les conseqüències que han tingut en algunes universitats els finançaments de recerca que després han comportat límits o imposicions sobre abast o publicació dels resultats. Algunes universitats ja tenen mecanismes respecte a la qüestió, però seria bo que la mateixa Associació Catalana d’Universitats Públiques avancés en una perspectiva comuna respecte d’això. Més val prevenir que lamentar-se a misses dites.

Más Noticias