Faves comptades

Polítiques diagonals i fugides d'estudi

Un dels episodis que ha marcat el darrer mandat a l’Ajuntament de Barcelona ha estat el tema de la reforma de la Diagonal. Fa uns dies, els principals candidats a l’alcaldia de Barcelona van manifestar la seva opinió sobre el que caldria fer en aquests propers quatre anys en relació amb aquesta important via de la ciutat i respecte de la projectada connexió entre els tramvies que circulen a cada extrem del tronc central, que va de la plaça Francesc Macià a la plaça de les Glòries. En aquests moments, només el candidat d’Iniciativa per Catalunya-Verds, Ricard Gomà, es manifesta a favor de fer la reforma projectada, a fi de reduir el trànsit de vehicles privats, prioritzar el transport públic, reordenar l’espai per afavorir els vianants i connectar els tramvies. Els socialistes afirmen que ara no toca, i han passat d’impulsar la reforma fa uns mesos a excloure qualsevol referència al tema en el seu programa electoral. Els convergents volen reformar els espais de la Diagonal –tot i que a través d’una prova pilot que es faria d’acord amb els veïns– i connectar els tramvies, però "per l’Eixample", sense explicar ni on ni com. La gent d’Esquerra, ara Unitat per Barcelona, no estan per connectar els tramvies, ja que "ocupen molt espai" i "en tenim poc". Alberto Fernández segueix dient, com deia, que no cal ni reformar la Diagonal, i pel que fa a la connexió dels tramvies, esmenta l’Eixample o "unir-los pel Paral·lel via ronda Litoral".
Amb l’edat la memòria comença a fallar, però si no ho recordo malament, la proposta de la reforma de la Diagonal va sorgir de la coalició de govern actual; després s’hi va incorporar ERC amb la condició que es fes un referèndum, per tal d’anar popularitzant el dret a decidir, i posteriorment CiU va exigir que a les dues propostes tècniques de canvi s’hi afegís una tercera opció que arreplegaria els que no volien la reforma o que no volien les dues propostes plantejades inicialment. Tots estaven d’acord que calia modificar la situació actual de l’avinguda Diagonal. El que és curiós és que el fiasco de la consulta hagi acabat, no en un reflexió sobre si el seu plantejament era molt o poc encertat, sinó en la negació del
problema.
Seria interessant que els candidats es rellegissin la publicació que va fer Foment de les Arts i el Disseny (FAD) sobre la
qües­tió (http://fad.cat/publications/view/11), amb un recull d’entrevistes extenses a 18 persones, expertes i coneixedores tant del tema com dels problemes de la ciutat. La lectura demostra que, independentment que s’estigui més o menys a favor d’una determinada manera de reformar la Diagonal, hi ha un gran consens sobre la necessitat de replantejar el model de transport i de mobilitat de la ciutat i que la Diagonal juga un paper clau en aquest debat. Negar-se ara a discutir del tema, tirar pilotes fora o proposar alternatives exòtiques o inconcretes, el que fa és demostrar la grisor i la manca de coratge de molts dels candidats a l’hora d’encarar els problemes de fons de la ciutat.
Parlar de la Diagonal no es pot reduir a discutir si és millor o no moure els arbres, o si és millor l’opció d’un bulevard o bé d’una rambla. El tema de fons és quina mobilitat prioritzem a Barcelona, a favor de quina intermodalitat es treballa i quin paper juga en aquest escenari global la connexió dels tramvies. Parlar de la Diagonal avui és parlar d’una via de tres quilòmetres que vertebra la ciutat, en un traçat anòmal dins la trama de Cerdà, i que, per tant, permet replantejar moltes coses. I aquest és un tema de ciutat, no estrictament dels veïns que hi viuen.
Si no es vol parlar directament de la Diagonal pel fet que hi pesen molt la baixa participació en la consulta i l’aclaparadora victòria dels que van castigar l’equip de govern, almenys no hem dedefugir el debat de fons sobre la mobilitat a la ciutat. No podem seguir dient que caldrà alentir la construcció de la línia 9, ajornar l’obertura d’estacions de metro o no aclarir què es vol fer amb les propostes de reordenació de la xarxa d’autobusos mentre alguns tornen a reobrir velles idees de més túnels per als cotxes per sota de la serra de Collserola. Cal exigir als candidats idees clares sobre un tema en el qual cada cop ens hi juguem més i on, tal com vam aprendre en la malmesa oportunitat de la consulta, els interessos dels defensors del vehicle privat juguen molt fort, amb la complicitat de potents mitjans de comunicació. Falta claredat política i sobren perspectives diagonals o tangencials per fugir d’estudi.