Faves comptades

19 de juny: això durarà

Centenars de milers de persones a tot Catalunya han seguit la convocatòria de mobilització del 19 de juny. No sabem encara de quina manera, però la sacsejada que va començar tímidament el 15 de maig fa tota la pinta que durarà. L’èxit s’explica més per la frescor del moviment que no per la concreció de les propostes. És evident que es tracta d’un moviment que ha aconseguit connectar amb la mala maror que ha provocat la submissió de les institucions polítiques a les exigències d’un sistema financer que després de provocar la crisi ha obligat que la paguem tots i no pas ells. La frescor deriva de la seva desconnexió amb partits i sindicats que, independentment de les seves posicions, se’ls veu corresponsables de tot el que ha passat. Som davant d’una manera de fer política més horitzontal, menys delegativa, més directa. Una sacsejada que ha permès que s’hagi tornat a parlar de política en cases, feines, aules i carrers, com no es recordava des de la ja llunyana Transició. Milers d’indignacions heterogènies han trobat espai en una convocatòria que ofereix lloc per fer sentir la veu de tothom. Sense necessitat de militar a un partit o sindicat. Sense que calgui esperar a dir la teva cada quatre anys mitjançant el vot. Buscant reconstruir sentits col·lectius en la nova època de la individualització i les xarxes socials.

Entenc que cal ara trobar formes de canalitzar políticament aquesta sacsejada. Evitant que l’objectiu sigui l’ensopegada amb les institucions, però controlant i marcant el que fan o no fan. Exigint que es replantegin les relacions entre política i economia. Reclamant transparència i rendiment de comptes per part dels que tenen representació electoral. Trobant noves formes de practicar la democràcia més enllà de l’estretor de partits i vots. D’oportunitats no en falten. La lluita contra els desnonaments s’ha fet forta. Les plataformes d’afectats per les hipoteques s’han coordinat. Caldrà trobar respostes locals per reconstruir els vincles socials i formes de generar treball i subsistència des de noves bases, més socials i solidàries. Més moviment que organització. Més organització que sentiment. Més sentiment que interessos. Més preguntes que respostes.

Más Noticias