Després del cicle electoral autonòmic i local a Catalunya, van quedar plantejades moltes preguntes sobre la configuració dels partits a Catalunya. La tardor semblava un bon moment per intentar que partits com el PSC i ERC tractessin de trobar respostes, poc abans de les eleccions generals. Ara, de cop, els ritmes per trobar respostes són molt més intensos i urgents. En molts casos, es deia, es volia defugir de parlar de noms i volia aprofitar-se l’ocasió per parlar de continguts. Més "guió" que "càsting", per resumir-ho en termes cinematogràfics. La barreja de temes es fa ara inevitable. A Esquerra semblen voler simbolitzar el canvi de direcció que protagonitza Oriol Junqueras amb una renovació a la llista de les generals. Al PSC, si bé Carme Chacón és indiscutible, està en joc com es prepara la campanya electoral des de noves perspectives, un cop sembla tancat el cicle Montilla-Zaragoza. Però la fragmentació augmenta, i no acaba de veure’s com cal enfocar el nou curs, ni en relació amb el Govern de CiU a Catalunya, ni en les relacions amb el PSOE, ni tampoc, i això pot ser el més important, en relació amb quina mena de partit es vol configurar i com es poden reconstruir les molt erosionades relacions amb la potent base social que sempre ha tingut el socialisme a Catalunya. Però els interrogants no s’acaben aquí. A ICV-EUiA està oberta la polèmica sobre com configurar les relacions amb IU i amb la nova formació Equo, que sorgida de l’ecologisme ha connectat amb sectors descontents de la deriva d’IU, com ara Inés Sabanés a Madrid, i que té expressions innovadores al País Valencià (Compromís) i a les Illes (Iniciativa Verds). Els que semblen encarar les eleccions més tranquils són el PP i CiU, relaxats amb els seus recents resultats a Catalunya. Falta veure si, finalment, els resultats del 20-N permeten a Duran i Lleida incorporar-se al Govern de Madrid, i les tensions que això pot implicar en el si de la coalició. No podem tampoc deixar de parlar del 15-M i de les evidents perspectives que obre la convocatòria d’eleccions per tornar a posar en qüestió la manera de funcionar del sistema democràtic i la manca de perspectives de molta gent. Ens esperen setmanes de gran agitació política.