Faves comptades

Quins costos i beneficis?

Un dels debats més recurrents en situacions com l’actual, de crisi econòmica i de contenció dràstica de la despesa pública, és el que pretén posar en qüestió l’eficiència de les inversions públiques en infraestructures. És cert que tenim molts exemples d’infraestructures molt costoses i que no semblen justificar-se. Exemples propers, com el de l’aeroport de Lleida, o exemples més llunyans, com el de l’aeroport (de vianants) de Castelló o l’AVE a Cuenca. Una visita a instal·lacions museístiques o culturals de diversos indrets d’Espanya o Catalunya fan pensar també en exageracions i en criteris poc raonables en termes d’espais, de materials emprats i d’usuaris potencials.
Això passa no només en infraestructures. També podríem fer consideracions semblants, en el terreny educatiu, a l’establiment d’universitats, a la decisió d’iniciar titulacions o màsters, pensant més en termes d’ampliació del nombre de professors que en necessitats socials. I podríem multiplicar els exemples en altres àmbits, com la sanitat o l’esport.

El conseller Mas-Colell l’altre dia es va fer ressò de la proposta del consell d’experts econòmics (CAREC) que plantejava que les inversions en infraestructures que impliquessin un volum significatiu de recursos haurien d’anar acompanyades d’informes cost-benefici que permetessin avaluar la rendibilitat i l’eficiència de la inversió programada. Em sembla pertinent la proposta, ja que així ens evitaríem que el debat sobre el sentit de la inversió acabi produint-se quan ja és massa tard.
El problema greu per mi és que no em queda clar qui determina els costos i, sobretot, els beneficis de la inversió. Els costos sembla fàcil atribuir-los a la quantitat de diners, però cal veure que pot haver-hi altres costos, tant de cost-oportunitat com derivats dels impactes socials d’algunes operacions. I els dubtes creixen quan hem de parlar de beneficis. Com els definim? A qui els atribuïm? Qui participa en la definició d’una i d’altres? Aquesta mena de debats seran importants i, per tant, si bé la proposta em sembla positiva, crec que cal pluralitzar el debat i evitar que el tema acabi convertint-se en un informe tècnic més, fet amb opacitat i amb estretor de punts de vista i de criteris de valoració.

Más Noticias