Faves comptades

La lliçó del conflicte de TVE

L’intent de controlar els continguts dels informatius de TVE per part del Consell és una nova demostració de la relació viciada entre la política institucional i els mitjans d’informació públics. A Catalunya n’hem tingut exemples de tots colors, i només cal mirar les televisions autonòmiques del País Valencià, de la comunitat de Madrid o la "nova" política informativa de la televisió de Castella-la Manxa per comprovar que, com deien els de La Trinca, "al poble del costat la cosa va molt pitjor".
La proposta que les "escaletes" dels informatius de TVE fossin conegudes en temps real pels consellers va partir del PP i va tenir el suport sense pudor de CiU (¿expressa això una idea sobre el que ha de ser la política informativa de la coalició liberal-conservadora catalana?). De manera pudorosa, però al final decisiva a favor del control, l’abstenció de socialistes, del representant de CCOO i d’ERC, va permetre que la mesura fos aprovada, tot i l’oposició d’UGT i d’Izquierda Unida. Fa un o dos anys, la cosa hauria provocat probablement la mateixa indignació que ara, hauria provocat reaccions, i en una setmana o dues potser s’haurien plantejat canvis en la decisió presa. Ara, la cosa no ha anat així. En poc més de 24 hores el consell, per unanimitat, ha decidit revocar l’acord. Al mig, una allau de crítiques que, en pocs minuts de saber-se la notícia, van inundar les xarxes socials i que van obligar les direccions dels partits implicats en la decisió a fer declaracions públiques de respecte "indiscutible" a la llibertat d’expressió.
¿Té solució el tema o ensopegarem una vegada i una altra en la mateixa pedra? No hi ha solució jurídica màgica. No n’hi ha prou a exportar una fórmula que ha funcionat bé en un altre país. Tampoc ens acaba de servir dir que ens manca tradició democràtica, ja que això paralitza les possibilitats de canvi i situa la solució en un futur no gaire proper. No hi ha dreceres, però sí que cal vigilància social i capacitat de mobilització social. La xarxa avui permet reaccions en temps i en formes insospitades fa uns anys. Cal exercir la desconfiança democràtica i fer-ho directament, sense esperar que funcionin uns mecanismes de desconfiança liberal (divisió de poders) creixentment posats en qüestió.