Faves comptades

Cinc mesos després

Des del 15 de maig al 15 d’octubre han passat només cinc mesos. Des d’una perspectiva històrica és un període curtíssim. Però segurament serà recordat com un període significatiu, ja que ha començat a sorgir una resposta civil global a una agenda de problemes també global. El que no han estat capaços de fer ni institucions, ni partits ni sindicats, ho han pogut començar a fer un grapat de persones plenes d’entusiasme, aprofitant les grans palanques de comunicació i interacció que permet internet. Cal recordar que a les mobilitzacions de dissabte arreu del món costava trobar banderes o símbols de les ideologies clàssiques dels segles XIX i XX. Hi havia militants de partits i de sindicats, però no partits i sindicats. Hi havia una certa contenció col·lectiva, però no servei d’ordre. Era una manifestació col·lectiva de persones, entitats i grups que expressaven el seu rebuig a la injustícia i immoralitat del complex econòmico-polític que domina les nostres vides. No podem pas dir que l’èxit de les manifestacions d’abans-d’ahir hagi estat promogut pels mitjans de comunicació, o alimentat per les institucions. És doncs un fenomen que canalitza una reacció civil davant de problemes vitals i locals, però sabent que tenen el seu origen molt més enllà dels escenaris locals, autonòmics o estatals.
Estem davant d’un canvi d’època. No estem només en una crisi. I és en aquest context que cal pensar què signifiquen aquests darrers cinc mesos. Les eleccions del 20 de novembre seran cada cop més presents en diaris i mitjans de comunicació. I no podem dir que ens deixa indiferent qui guanyi aquell dia. Però la moguda iniciada el 15-M té altres horitzons, altres coordenades, i fa servir unes altres xarxes de relació i comunicació. Molts dels que dissabte eren als carrers de moltes ciutats espanyoles aniran a votar. Molts altres no ho faran. El que cal és entendre que la política no s’acaba en les institucions, tot i que la política que es fa a les institucions ens afecta a tots. I que la política no s’acaba en els partits, tot i que és força diferent, com veiem a Catalunya, qui governa i quines prioritats i interessos té. Molt camí per córrer al davant. Molta feina feta en cinc mesos.