Faves comptades

Votar a Catalunya

Un cop vist el debat de dilluns passat dels dos principals candidats a la presidència del Govern de l’Estat, vaig pensar que a Catalunya, tant si acabes decidint a anar a votar o no, o si decideixes que hi vas i optes pel vot en blanc, almenys tens a disposició una significativa quantitat de partits i coalicions amb possibilitat d’obtenir representació a les Corts Generals. No em puc imaginar veure’m atrapat en una circums­cripció on les meves úniques opcions fossin escollir entre dos candidats, dues opcions que simplifiquen i situen el debat polític en un reduccionisme cada vegada més contradictori en una societat tan diversificada com és la nostra.
D’altra banda, no crec sincerament que la política del segle XXI hagi de seguir monopolitzada per persones que sembla que no hagin fet res més a la vida que fer de polítics. Rajoy va recordar quan inaugurava la xarxa elèctrica o el primer telèfon públic a Pontevedra! I Rubalcaba tractava, sense èxit, de fer veure que ell inaugurava una nova època en la política del PSOE. Un debat de vella política en un escenari ple de novetats econòmiques i

socials.
A més a més, tenia al cap les darreres intervencions de gent com ara Ada Colau a la televisió, amb una capacitat espectacular per connectar els casos del dia a dia dels desnonaments i de les situacions de risc i d’exclusió de la gent, amb les categories més generals i abstractes que ens parlen de drets, d’igualtat o de ciutadania. Ella i tantes altres persones són conscients de la necessitat de polititzar el debat social i econòmic actual, però són també conscients que cal connectar aquests conflictes amb els canvis que són necessaris en el nostre sistema democràtic.
Dilluns passat ni tan sols va aparèixer el tema de les hipoteques o els desnonaments. Cap menció a les reivindicacions del 15-M i la necessitat de regeneració democràtica. Cap referència a la greu situació ambiental. Poca volada europea. No és que votar a Catalunya sigui genial, veient les coses que diuen candidats com ara Duran, però almenys la pluralitat social té una mica més de presència en l’oferta electoral.

Más Noticias