12/12/2011

Recordo que fa ja bastants anys vaig llegir un manual de dret administratiu on s’afirmava que l’actuació de les administracions públiques havia de basar-se en el principi de l’eficàcia indiferent. Un parell de notícies d’aquests darrers dies m’han fet recordar la cita. Una feia referència a la retirada de quatre punts d’un inexistent carnet de conduir a un ciclista per donar positiu en una prova d’alcoholèmia, després de saltar-se un vermell. L’altra notícia, molt més dramàtica i greu, recollia el fet que un home ha estat cobrant des de fa sis anys la pensió de viduïtat, quan era ell mateix qui va matar la seva dona i complia condemna pel fet.

Tot i les evidents diferències entre els casos, en tots dos hi trobem una mateixa lògica: l’Administració actua des de categories específiques i generals que s’adapten millor o pitjor a realitats i casuístiques que poden ser molt específiques i concretes. En els dos casos, qualsevol aproximació més personalitzada i adequada a la realitat del que es tractava hauria portat a conseqüències ben diferents. Les estructures administratives van respondre de manera maquinal i rutinària al fet que una dona havia mort, estava casada i el marit tenia dret a la pensió. No va haver-hi consideració específica de cap tipus. En l’altre episodi, els agents de la guàrdia urbana tenien interès a sancionar de manera greu una conducta que consideraven totalment inapropiada, però en no disposar de mesures punitives pensades pels fets succeïts, van aplicar automàticament la normativa de què disposaven.
Fa molts anys, Max Weber va teoritzar la modernització que significava el fet que les administracions públiques ja no reaccionessin o tractessin les persones de manera discrecional, i evitessin així que sortissin sempre més afavorits els amics del poder que els que no ho fossin. La part positiva, no condicionar el tracte administratiu a factors personals i tractar tothom amb una indiferència homogènia, té també la part negativa, no ser capaç de reconèixer la diversitat de situacions i persones i acabar tractant a tothom amb categories generals, s’adaptin millor o pitjor al cas concret. Avui dia, qualitat és personalització. Necessitem unes administracions que actuïn amb eficàcia diferenciada, sense privilegis només per alguns, però també amb capacitat de personalitzar serveis i regulacions.