No parem d’ensopegar amb escàndols i situacions de corrupció que afecten les més variades instàncies. Els escàndols i les corrupteles polítiques són part de la vida democràtica, amb més o menys intensitat segons el lloc. Per altra banda, tot i la rellevància dels casos, la sensació general és que els impactes en la població són més aviat escassos, sobretot si fem cas al manteniment de la confiança en els partits o institucions afectades. Un estudi recent que s’ha fet a la Gran Bretanya diu que els ciutadans acostumen a reaccionar davant d’aquesta mena de notícies des de dues perspectives: una seria la que busca confirmar totes les dades abans d’arribar a conclusions sobre la pretesa irregularitat, i per tant el judici moral es basa en l’exactitud o certesa del que va succeir i en la trajectòria anterior de les parts implicades; i en l’altra perspectiva, el tema clau és el grau de connexió ideològica o política amb les persones o entitats implicades en la situació escandalosa, i per tant el judici ve condicionat per la proximitat amb les idees o valors dels implicats.
Els temes clau són el grau de desviació de les accions empreses i el tipus de conseqüència que se n’ha de derivar. La primera qüestió té a veure amb l’acceptabilitat moral de l’acció comesa pel polític, i la segona té a veure normalment sobre si cal o no que el polític dimiteixi. Si el que predomina és el discriminador partidista, aleshores el factor d’exactitud o certesa sobre el que ha succeït se situa en segon terme. En la recerca esmentada, el que s’ha buscat és veure si predominen els estàndards morals generals, l’afiliació partidista o el grau de seguiment i coneixement sobre l’activitat política. Els resultats indiquen que pesen tant els estàndards generals sobre la tolerància respecte a les conductes irregulars com l’adscripció partidista a l’hora de jutjar la moralitat de les accions i la necessitat de dimitir. L’únic efecte discriminador és el grau de coneixement i seguiment de la política. Com més alt és, més predomina el tema general de moralitat i menys el factor partidista. Conclusió: en general, la tolerància sobre la corrupció dels polítics té molt a veure amb com tolerem aquests fets en l’esfera privada, amb les nostres fílies i fòbies partidistes i amb el nostre nivell d’informació sobre la política.
Comentarios
<% if(canWriteComments) { %> <% } %>Comentarios:
<% if(_.allKeys(comments).length > 0) { %> <% _.each(comments, function(comment) { %>-
<% if(comment.user.image) { %>
![<%= comment.user.username %>]()
<% } else { %>
<%= comment.user.firstLetter %>
<% } %>
<%= comment.user.username %>
<%= comment.published %>
<%= comment.dateTime %>
<%= comment.text %>
Responder
<% if(_.allKeys(comment.children.models).length > 0) { %>
<% }); %>
<% } else { %>
- No hay comentarios para esta noticia.
<% } %>
Mostrar más comentarios<% _.each(comment.children.models, function(children) { %> <% children = children.toJSON() %>-
<% if(children.user.image) { %>
![<%= children.user.username %>]()
<% } else { %>
<%= children.user.firstLetter %>
<% } %>
<% if(children.parent.id != comment.id) { %>
en respuesta a <%= children.parent.username %>
<% } %>
<%= children.user.username %>
<%= children.published %>
<%= children.dateTime %>
<%= children.text %>
Responder
<% }); %>
<% } %> <% if(canWriteComments) { %> <% } %>