Faves comptades

CCCB: Cruïlla Ciutadana i Cosmopolita a Barcelona

Cal anar més enllà del conjunt de factors polítics que han condicionat un mal epíleg del fructífer període de direcció del CCCB per part de Josep Ramoneda. Són més de 20 anys en què s’ha posat en relleu que el que va començar com un bell i renovat contenidor, ha acabat sent un dels centres culturals amb més influència al món per la seva capacitat de situar-se a la cruïlla de moltes tendències. Segurament no hi havia un disseny previ, ni un full de ruta gaire clar. D’aquí la significació i l’habilitat de Ramoneda per saber orientar-se en un període ric en possibilitats, però també ple de paranys.
Els qui es mouen pel món saben perfectament que moltes ciutats tenen fantàstics contenidors, massa sovint plens de fastuositat i supèrbia, i molt buits de continguts i de vida i activitat ciutadana. Fins ara no ha estat només un centre de magnífiques exposicions, ni tampoc ha estat només un espai de debats, d’activitat d’avantguarda musical o artística. Ha estat això i moltes més coses. El bon equip de professionals que s’hi ha anat aplegant ha aconseguit destacar també en anàlisi literària, en experimentació i barreja de llenguatges creatius, obrint sempre les portes de les seves sempre atapeïdes sales a tota mena de corrents crítics, però també a productes i ofertes més convencionals o

acadèmiques.
Es podia haver caigut en l’error de convertir els seus espais en llocs només accessibles a un públic elitista i minoritari. No ha estat així. El seu pati és un lloc de pas, la gent del Raval hi ha estat també present en diversos formats, i moltes entitats i centres educatius hi han trobat coses per fer, ofertes per aprofitar. Han estat anys plens de connexions internacionals, d’un treball de xarxa amb centres de tot el món, i amb primeres figures del pensament i de la cultura. S’ha construït país, s’ha ajudat a col·locar Barcelona i Catalunya al món sense provincianismes, però sense renúncies.
De segur que no tot s’ha fet bé. De segur que els canvis a les institucions poden ser positius. El que és i serà important és no perdre un llegat formidable. Un llegat de cruïlla cultural, d’exercici de ciutadania democràtica i de cosmopolitisme amb arrels fet a Barcelona.

Más Noticias