Faves comptades

C de consulta, C de confusió

Comença la consulta sobre la Diagonal. Al mig de tot el soroll de la crisi econòmica, els tremolors de les borses o la inacabable història del Constitucional, aquesta setmana toca local i tenim polèmica servida i urnes esperant els nostres vots. Al marge del que passi finalment, algunes coses positives s’han aconseguit. És una bona notícia que l’edat per poder exercir el vot sigui la de 16 anys. És positiu que puguin votar els empadronats a la ciutat en data de l’1 de gener del 2010, independentment de la seva nacionalitat. Cal valorar també que es provin formes de votar més flexibles i obertes, combinant vot presencial amb vot electrònic, i al llarg de diversos dies. Aquesta experiència pot ser útil per a futures conteses electorals o altres consultes. Finalment, la consulta és un pas més en la línia del debat sobre la complementarietat entre democràcia representativa (que decideixin els electes) i democràcia participativa (consulta als ciutadans per produir deci­sions millors, en el sentit de més viables i assumides).

La C és també una opció a la consulta. Una opció que s’està convertint en refugi de tots aquells que per molt diverses i contradictòries raons o no els agraden les opcions presentades, o bé, i aquí el ventall s’amplia fins a l’infinit, no els agrada l’Hereu, volen castigar el bipartit, no els agrada res que sigui institucional, volen que tot segueixi igual, volen que tot sigui diferent, o qualsevol combinació de les anteriors. La confusió sobre la lectura que es pugui fer dels resultats de la C està servida. I no quedarà gens clar qui podrà fer-se seus els vots que acumuli. Es podrà interpretar com un vot de càstig. Faltarà veure què volia castigar cadascun dels que la triïn.

Más Noticias