Faves comptades

On ens porta l’estratègia alemanya?

La situació està agafant perfils dramàtics. Des del punt de vista polític, sembla clar que Alemanya ha pres la direcció de la Unió Europea, amb tot el suport dels holandesos i els nòrdics. El missatge és clar. No estan disposats a redistribuir riquesa més enllà de les seves fronteres. I la forma en què actuen, parlen i manen demostra que ja s’han perdut les formes. No hi ha sobirania que valgui. Sembla clar que estan disposats a deixar caure Grècia, i ho fan sabent que el fet té conseqüències, però també que d’aquestes coses se n’aprèn. Els parlamentaris grecs van aprovar el pla de rescat diumenge a la nit, mentre cremava Atenes, com si tinguessin una pistola a la templa. I ara se’ls demanen noves exigències. Mentrestant, Der Spiegel donava a conèixer dimarts que el nombre de suïcidis a Grècia s’ha doblat en els dos darrers anys (www.
spiegel.de/international/europe/0,1518,814571,00.html), mentre creix el nombre de pobres entre les classes mitjanes.

La lògica alemanya i dels seus aliats es fonamenta en la idea que ja n’hi ha prou de gent que visqui de les subvencions, de les transferències, de la solidaritat dels que penquen i s’esforcen. I aquesta lògica s’ha anat estenent entre les forces conservadores de tots els països, i també entre les nostres elits dirigents. L’episodi de la renda mínima d’inserció, que va denunciar el Síndic de Greuges dilluns passat, n’és una clara demostració. A França, fa uns mesos Le Figaro publicava a primera pàgina la imatge d’un home jove dormint en una hamaca feta amb la bandera francesa, i a tota plana afirmava: "La França dels assistits". Les víctimes del nou ordre social, paradoxalment, són presentats com els gran beneficiaris. I precisament els més emprenyats són aquells que són massa pobres per sortir-se’n però tenen una mica massa d’euros per poder rebre ajudes. Hem de canviar moltes coses que no funcionen. S’han de millorar els mecanismes de gestió. S’ha d’evitar que les ajudes només vagin a les velles generacions. Però atenció a estigmatitzar aquesta creixent massa de gent que anem condemnant a l’exclusió i al menyspreu. Hauríem d’anar amb compte amb els efectes perversos de l’estratègia alemanya en el nostre entorn
més proper.

Más Noticias