Faves comptades

Reflexions post-Diagonal: i ara què?

La crisi al govern de la ciutat causada pel desenllaç de la consulta de la Diagonal s’ha volgut tancar amb els cessaments de Carles Martí i de la responsable tècnica de la votació electrònica, amb el suport del PSC. El problema, però, continua. Com reorientar la política municipal? Com recuperar-se de la patacada?
Queda menys d’un any per les eleccions municipals. Si es confon el que passa a la ciutat amb el que ha passat a la consulta de la Diagonal, una possible sortida és fer més cas d’aquells que aquests dies apunten a un canvi cap a una política més propera en els acostumats a manar, que ara es mouen neguitosos pel que anomenen manca de projecte o manca de model.
En el grup socialista, la sortida de Carles Martí, la persona amb més perfil polític, i la dimissió d’Itziar González, la regidora que ha semblat més disposada a enfrontar-se a les connivències entre poder i interessos, pot derivar cap a la idea de no molestar, de no obrir més ferides, pensant que així poden salvar els mobles, o, fins i tot, mantenir una parcel·la d’influència en el futur consistori.
Per mi, la lectura és la contrària. Cal reforçar el vessant ideològic d’un govern d’esquerres, capaç de presentar propostes de renovació de la ciutat en moments de canvi d’època.
És important analitzar el mapa de suports que han tingut els uns i els altres en el debat de la reforma de la Diagonal, i decidir amb qui s’avança. La mobilització dels sectors més conservadors de la ciutat ha estat clara. Ells han polititzat el tema, mentre que el govern no ha aconseguit situar la batalla en el camp dels valors. Buscar ara un perfil polític més baix no resoldrà res.