Qui al cel escup

Enquestes volubles

Un estudi recent fet per un grup d’investigadors codirigits pel director acadèmic de la càtedra Lideratges i Governació d’Esade, Ángel Castiñeira, i pel catedràtic emèrit de la Universitat de Deusto Javier Elzo, amb el suport de la Fundació Carulla, conclou que un 45% d’enquestats, en un referèndum per la independència, votarien que sí. D’altra banda, segons el darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, els partidaris de l’Estat independent per a Catalunya arriben fins al 24,5%. Com interpretem aquesta diferència de més de 20 punts entre els dos estudis? La resposta, com sempre, és que depèn de com planteges la pregunta i de com la interpretes, pots aconseguir els resultats que vulguis. En el primer cas, la qüestió és clara: "En un referèndum per la independència de Catalunya, què votaria?" Respons que sí, no, en blanc o no votaria. En el segon cas, l’opció s’ofereix inclosa enmig d’altres: què tries? Catalunya en un estat federal, Catalunya autonòmica, Catalunya independent, Catalunya regional, etc. Dónes més marge a la reflexió i l’opció canvia. Probablement, la quantitat de favorables a la independència sortiria de la mitjana dels resultats de les dues enquestes. Sempre acceptant que una contradicció així no implica mala fe.

No hi ha mitjans de comunicació neutrals ni enquestes neutrals. No passa res. La contradicció és una altra opció a tenir en compte a l’hora de jutjar uns resultats. El que és inacceptable per demagògica és l’afirmació que ens autodeterminem cada cop que hi ha eleccions autonòmiques. Mentida. Les eleccions autonòmiques són una cosa i un referèndum d’independència, una altra. És com si ens diguessin que som monàrquics perquè vam acceptar la imposició d’incloure la monarquia en la Constitució espanyola que es va votar. Cada cosa al seu lloc.

Más Noticias