Qui al cel escup

Al país dels homes

Aquest és el títol de la magnífica novel·la de Hisham Matar, autor libi, nascut a l’exili com tants d’altres. Aquests dies convulsos als països musulmans d’Àfrica ens adonem que, gràcies a la literatura, a la ficció, els avisos del que estava passant en aquesta àrea ja eren ben clars. L’autor libi ens fa entrar de cop en la Líbia dictatorial, en la realitat del país. I és imprescindible per fer-se’n una idea, ara que tothom en parla com si en fos especialista. Al país dels homes el va publicar La Magrana el 2007.
No n’és però l’únic testimoni. Algèria ja fa temps que dóna mostres narratives especialment crítiques amb el règim que hi domina. També són autors que han de fer-se sentir des de fora, esclar. El més conegut és Yasmina Kadhra (1956), originari d’Orà i que publica amb el nom de la seva dona per raons de seguretat. La trilogia policíaca, publicada per l’editorial Proa, composta per Morituri, Doble blanc i La tardor de les quimeres, a part de bona literatura de sèrie negra, ofereix un retrat estremidor d’Algèria. El mateix, si bé més literari, que dóna Azouz Begag (1957) en la seva novel·la El passaport (2000). D’Egipte podríem esmentar la literatura crítica de Youssef Al Quaïd i la seva novel·la Masri, el hombre del Delta (Nogur y Caralt, 1994). Sense oblidar la narrativa resistencial del Marroc, sovint vehiculada a través de la reivindicació de les antigues cultures sotmeses. És el cas d’El temps dels errors (Bromera, 1994), de Mohamed Xucri, un rifeny nascut el 1935.

Tots aporten testimonis de dictadures, d’injustícia, de corrupció. Llegeixin-los i tindran el millor retrat de primera mà del que està
passant.