Qui al cel escup

Barça, cocaïna i mediocritat

Lluís-Anton Baulenas

La setmana passada vam saber, per boca del psiquiatre José Pérez de los Cobos, de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, que quan el Barça guanya hi ha un increment de consum de cocaïna i dels ingressos hospitalaris derivats de crisis agudes. Només ens faltava això. Fins ara, les victòries del Barça es traduïen en una eufòria de tipus sexual. Fins i tot es podia seguir el rastre dels naixements a partir dels partits jugats per l’equip. També –i ho saben els quiosquers– si hi ha victòria blaugrana, l’endemà es multipliquen les vendes. Tant als diaris esportius com als generalistes. Per contra, després d’una derrota sonada hi ha sacsejada, però cap a baix.

Ara, el doctor Pérez de los Cobos ens descobreix la relació entre el Barça i la cocaïna. S’hauria d’establir si l’eufòria que abans es canalitzava cap al sexe, ara es canalitza cap a la droga. Però, mentrestant, el regust de mediocritat que deixa aquesta qüestió constantment no ens el treu ningú. Podem entendre, en pla inframental, que el futbol és l’equivalent de la guerra. I que, per tant, en una actuació clarament contradictòria, quan es guanya, la tendència és a autodestruir-se: destrossant la teva ciutat o destrossant-te tu mateix amb una sobredosi de cocaïna. Un, que defensa una societat mínimament adulta (i, per tant, mentre no facis mal a l’altre, si et vols matar, és el teu problema), no aconsegueix escapar de l’estupefacció cada vegada que constata l’efecte d’un esport de masses com és el futbol.
Anem apujant el llistó i no ens n’adonem. Fins ara, la cosa era rebentar-se a pizzes i cerveses davant el televisor tot cridant com un energumen. Es veu que ja no n’hi ha prou.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias