06/02/2012

La racionalització de recursos provocada per la crisi no agrada a tothom. Sempre hi ha algú que sent que es lesionen els seus interessos. Si tens un CAP al costat de casa i et diuen que a partir d’ara hauràs d’anar al CAP d’un altre barri i això implica que t’hi hauràs de traslladar en autobús en comptes d’anar-hi caminant, no t’agrada. A Barcelona, s’estan suprimint línies d’autobús que fan el mateix trajecte que les del metro. En aquest sentit, una de les qüestions que s’han posat sobre la taula aquests darrers dies és la decisió dels Transports Municipals de Barcelona de tancar o rebaixar la presència del metro nocturn. Què es fa aleshores quan hi ha partits de futbol entre setmana que acaben a mitjanit? Parlem, òbviament, de partits del Barça, que arrosseguen milers de persones a la boca del metro.
TMB hi ha posat imaginació. Ha comparat un partit del Barça amb un concert de Bruce Springsteen, per exemple, i ha dit que si els promotors musicals, per tal d’atreure els clients a Montjuïc o on sigui, paguen de la seva butxaca els busos llançadora que tornen els espectadors a la plaça de Catalunya quan s’acaba el concert, que el Barça faci el mateix amb els seus seguidors. O sigui, que afluixi els calés necessaris perquè TMB allargui l’horari de manera excepcional. No veiem pas malament que pagui el Barça. La quantitat, 30.000 euros, no sembla gaire cara.

L’altra solució seria que els partits comencin més aviat. Això, vistes les inversions multimilionàries de les cadenes televisives (que són les que imposen l’horari comercial dels partits) sembla impossible. Molt més quan els clubs estan lligats de peus i mans a causa dels ingressos que se’n deriven. Però tanmateix, l’alcalde Trias ha demanat que les parts interessades s’ho rumiïn. Simplement perquè sembla l’opció més fàcil i lògica: només que els partits avancessin el començament mitja hora, ja n’hi hauria prou. Tan greu seria? Qui estableix que el famós prime time comença a les deu i no pas mitja hora abans? Si parléssim d’un dissabte o d’una vigília de festa, podríem admetre aquests partits a les deu com a oferta estel·lar televisiva. Però un dimecres o un dijous feiners no tenim tan clar que començar a dos quarts de deu impliqui un desastre tan gran d’audiència (i, per tant, de negoci). Som pessimistes, tanmateix, pel que fa a una possible rectificació en aquest sentit. Un cop prenen una decisió és difícil que la canviïn. Hi ha massa milions en joc. I si tota una estructura mundial ha provocat que es juguin partits al matí per tal que es puguin veure a l’Àsia en un horari decent (i així poder vendre’ls), no creiem pas que cedeixin davant aquestes deu o quinze mil persones, més o menys, que es calcula que agafen el metro per tornar a casa després dels partits del Barça entre setmana.
El debat està servit. I a TMB forcen la discussió dient que no és just demanar sacrificis als usuaris generals (augment de preus, supressió de línies, etc.) i després llençar el calés només perquè els seguidors del Barça puguin tornar a casa amb metro. Com que, en el fons, tot el problema està provocat per la voracitat dels drets televisius (dels quals el Barça rep una bona picossada) el més lògic seria, repetim, que el club blaugrana pagués. O si més no, que arribés a un acord amb TMB.