20/02/2012

Després de veure el documental de TV3 Monarquia o república?, cal dir que no n’hi havia per a tant. En primer lloc, per la realització. En comptes de plantejar un debat a fons actual (tot i que el programa ja tenia dos anys i uns quants dels protagonistes ja eren morts) es va tornar a oferir un repàs de la Transició espanyola, amb imatges i informacions més que conegudes. L’important no és per què hi ha monarquia a Espanya. Ens ho sabem de memòria. I tot i la veu clara de Carrillo explicant-nos un cop més que hi havia el que hi havia (és a dir, poques masses de gent al carrer demanant la ruptura), la sensació de repetició expositiva va ser feixuga. En segon lloc, la qüestió de fons. El programa es va limitar a passar opinions i
comparar-les.
Una cosa és voler ser neutral i una altra no mostrar el teu material d’una manera més o menys endreçada. Per exemple, la manca d’aprofundiment en l’anàlisi de discriminar entre el que és el sentiment antimonàrquic i el sentiment antiespanyol, que es plasma protestant contra el rei com a cap d’Estat (igual que es faria evident contra un suposat president de la República). És el que va passar amb els xiulets de la famosa final de copa de Mestalla entre el Barça i l’Athletic i el que tornarà a passar d’aquí quatre dies, quan es torni a repetir, probablement al mateix lloc.

Un altre exemple de poc aprofundiment és que, per por de faltar a la neutralitat no es treballi la qüestió des de punts de vista una mica diferents. Fixem-nos-hi: es continua incidint en el pecat d’origen del rei com a base per a un canvi de règim. Entesos, ens van obligar a votar la Constitució espanyola incloent-hi la monarquia, sense més opció. Però ara és ara. I un suposat canvi de règim caldria plantejar-lo a partir de l’assumpció de l’esmentat pecat original. Això sí, sense la pressió i la incertesa d’aquells moments, ja és l’hora de revisar a manera de reforma constitucional si es vol agrair a Joan Carles els serveis prestats. Quan es produeixi el fet successori serà el moment ideal (molt més perquè, sigui quan sigui, la majoria de la població ja no es trobarà entre els votants inicials de la Constitució).
Per la resta, les intervencions, en general, van ser entretingudes tot i que no es va dir gaire res de nou. Va sobtar veure algú tan intel·ligent com Aleix Vidal-Quadras parlant contra una possible república tot utilitzant el record de les anteriors com a simple argument. Com si fos el mateix, com si els condicionants històrics no haguessin canviat. També va sobtar el llenguatge rotund d’Iñaki Anasagasti. Sentir algú titllant de "gentuza" els procuradors franquistes presents el dia de l’exaltació de Joan Carles com a cap d’Estat i de "basura" l’entramat legal de la successió franquista és, com a mínim, nou. Com a espectacle televisiu és una oferta molt més forta que no pas les imatges, per exemple, de les protestes gironines contra Joan Carles amb crema de fotografies reials inclosa.
En qualsevol cas, tal com també va afirmar Anasagasti, el simple fet d’elaborar un programa com aquest ja és mostra de salut social i política. I amb això ens quedem.
Per cert, posats a buscar neutralitat, el programa hauria pogut anar a Andorra i fer-hi una enquesta: què se sent quan no es té rei ni president, sinó una mena de fifty-fifty?