Marià de Delàs

Hem conegut bastants líders que mai han donat suport a iniciatives polítiques que ells no encapçalessin. No és el cas de Xavier Domènech, però sí probablement el d'algunes persones que, amb més o menys consciència sobre el fet, han creat les condicions per a la seva dimissió.

Ell mateix ens va explicar fa dos anys en una entrevista, quan es va convertir en portaveu d'En Comú Podem, que ell procedia d'unes cultures segons les quals la construcció del lideratge per si mateixa "pot tenir coses negatives". Unes cultures, va dir, bastant compartides per la gent que protagonitzava els nous fenòmens polítics. "Aquí hi ha una reflexió sobre el paper determinant del lideratge o del procés històric que jo com a historiador encara no he decidit com es resol", va admetre llavors entre somriures.

Aquest dimarts va sorprendre a l'Executiva de Catalunya en Comú amb la renúncia al seu propi lideratge. I va comunicar a través de xarxes socials que havia arribat el moment de "donar pas a noves persones amb idees fresques i l'energia necessària per dur a terme els projectes que el país demana els pròxims mesos, que sense dubte seran claus pel nostre futur".

Ha abandonat tots els seus càrrecs, tant el de diputat al Parlament de Catalunya, com el de coordinador general de Catalunya en Comú, com el de secretari general de Podem Catalunya. Assegura que seguirà treballant en favor del "canvi que anhelem tots i totes", però "des d'un altre lloc, tornant al seu treball i ajudant des de la base", però no hi ha dubte que la seva renúncia obre una crisi i deixa obertes no poques incògnites.

La Comissió Executiva de Catalunya en Comú li ha desitjat el millor i ha atribuït la seva renúncia als "ritmes frenètics de la política actual", que "fan molt difícil que la gent comuna pugui conciliar les seves vides amb l'activitat política". Certament, el propi Domènech ha deixat escrit que les múltiples responsabilitats que ha assumit han recaigut en excés sobre les esquenes de la seva família.

No en va assenyala que aquestes responsabilitats, "en una etapa de construcció de grans consensos", l'han esgotat "personalment", però també "políticament". Es tracta de dos factors que difícilment es poden separar, però tot aquell que conegui una mica de prop els Comuns sap que el paper de cercador de punts d'equilibri entre diferents posicions polítiques no és gens ni mica senzill. I que pot cansar. Molt.

Les incògnites obertes tenen a veure sobretot amb els consensos a l'interior de l'espai dels Comuns, en el qual conviuen sensibilitats diverses, i entre elles predominen les que pretenen mantenir  aquest partit a distància de les grans mobilitzacions del sobiranisme.

Caldrà veure com s'omple el buit que deixa Xavier Domènech, però mentrestant el lideratge visible d'aquest espai recau estrictament sobre la figura d'Ada Colau, que abans que la direcció dels Comuns hagi dit res sobre la Diada d'enguany ja va anunciar en un article que ella no assistiria a la manifestació convocada per les entitats a la Diagonal de Barcelona.

Catalunya en Comú s'ha desmarcat en múltiples ocasions de les mobilitzacions hegemonitzades per l'independentisme. Va cridar a participar en el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre, pocs dies abans, i ho va fer després d'una consulta interna que va posar de manifest les discrepàncies que existeixen entre els seus dirigents. Van demanar a la població que anés a votar, però van dir que no era el referèndum que necessitava Catalunya i que ho valoraven només com una mobilització.

Una crida a la mobilització que no podia resultar molt convincent per a una audiència a la qual se li explicava que allò no tindria l'efectivitat que prometien els impulsors de la consulta.

Els Comuns sempre han defensat la necessitat de celebrar un referèndum acordat i amb garanties. Ara, lògicament queda en l'aire la pregunta sobre si la persona o persones que assumeixin els càrrecs que exercia Domènech estaran disposats a defensar el referèndum reivindicat pel president Quim Torra en la seva conferència d'aquest dimarts en el TeatreNacional, com a plantejament de mínims en el diàleg obert amb el Govern de Pedro Sánchez.

Participaran d'alguna manera en la mobilització de l'11 de setembre convocada per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural? Mantindran l'actitud expressada per Colau? Convocaran el seu propi acte?

S'implicaran en alguna mesura en la successió d'esdeveniments que han de fer visible la "Marxa pels drets socials, civils i nacionals" anunciada pel propi Torra?

Demanen la llibertat de les persones empresonades preventivament "per motius polítics". Sumaran la seva veu als qui demanen la seva absolució? I en cas de la més que previsible sentència condemnatòria, quina resposta donaran?

La substituta o substitut de Xavier Domènech en el Parlament, s'identificarà amb algun dels seus corrents interns o intentarà exercir un nou arbitratge?

Domènech assumia simultàniament el lideratge de Catalunya en Comú i el de Podem. Dissipava d'aquesta manera els obstacles que havien dificultat la confluència. Sembla poc probable que una sola persona torni a assumir la màxima representació en ambdues organitzacions, però queda obert també l'interrogant sobre la manera de donar continuïtat a la relació amb Podemos, tenint en compte la confiança mútua que sempre van manifestar Pablo Iglesias i Xavier Domènech.

A ningú se li oculta que la renúncia d'aquest últim distorsiona el funcionament de tot l'espai dels Comuns, que necessita sobreposar-se per encarar, políticament i organitzativa, les eleccions municipals del mes de maig.