On es troba l'energia renovable neta?

Manifestants a l'Escala (Alt Empordà) en favor d'un altre model d'implantació d'energies renovables, 29 de maig 2021 -- JHG

ERC i Junts per Catalunya es van comprometre a no donar viabilitat a cap projecte d’implantació de parcs eòlics o de plaques fotovoltaiques a sòls d’alt valor agrícola o de regadiu, a sòls de protecció especial o que puguin afectar hàbitats i espècies amenaçats o que plantegin serioses objeccions des del punt de vista paisatgístic, ambiental, agrícola, urbanístic i de patrimoni cultural. Així ho van deixar escrit en l’acord que va fer possible la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat.

Aquest compromís hauria d’alterar la direcció que ha pres l’anomenada "transició energètica", que de moment sembla que es troba sota control d’oligopolis i transnacionals. Fa temps que les organitzacions ecologistes, tradicionalment implicades en la defensa de les energies verdes, havien donat el crit d’alerta sobre les seves limitacions ambientals. Ara, els macromolins de vent ja implantats i les hectàrees de terres conreables ocupades per extensions de plaques solars, a més d'una allau de nous projectes, han aixecat protestes a les comarques ja afectades, sobre tot al sud de Catalunya, que s’han portat la pitjor part del desplegament, i a les que viuen amb la perspectiva de veure transformats els seus camps, muntanyes i costes en parcs eòlics i solars.

"Renovables sí, però no pas així", "L’energia renovable si no és justa no és neta", van cridar a l’Escala (Alt Empordà) centenars de persones preocupades pels anuncis de creació d’un parc eòlic marí al golf de Roses, pels projectes d’instal·lació de molins a l'Albera o les plaques fotovoltàiques que es volen implantar massivament a cavall de l'Empordà i el Gironès. I com aquesta, tantes altres manifestacions arreu del territori català, en les quals s’han implicat presencialment, al costat d’activistes i militants ecologistes, membres d’entitats socials, equips de govern municipal, parlamentaris, pagesos, pescadors, estudiants, treballadors i petits empresaris de diferents sectors.

 

Manifestants a l'Escala (Alt Empordà) en favor d'un altre model d'implantació d'energies renovables, 29 de maig 2021 -- IAEDEN

Pere Aragonès en el debat d’investidura va parlar sobre la voluntat de fer "una aposta decidida per l’economia verda" i la necessitat de promoure "un canvi cultural", sobre "com produïm i com consumim" a la nostra societat. "El pacte nacional per la transició ecològica, el pacte nacional per la indústria s’ha de fer de nou", va assegurar.

ERC i Junts s’havien compromès a aprovar una Llei de Transició Energètica per una "energia neta, democràtica i de quilòmetre zero", a incentivar la "implantació d’energies renovables en sols urbans, periurbans i industrials" i a "estudiar mecanismes de compensació per aquells territoris amb major càrrega de producció en relació al seu consum d’energia".

En què es concretarà tot això?

Cap persona mínimament assenyada discuteix avui la necessitat de fer front a l’emergència climàtica. I el concepte "emergència" significa que tenim al davant un greu problema que exigeix actuació immediata.

La Unió Europea treballa amb la perspectiva d’aconseguir una economia climàticament neutra amb una data límit, el 2050. Es tractaria d’aconseguir, hipotèticament, la descarbonització absoluta de la producció i el consum d’energia, però sense renunciar a l’ambició compulsiva de moure capitals, mercaderies y persones. Tal com va assenyalar l'ecologista Juanjo Álvarez en una entrevista, els programes de la UE per la qüestió ecològica "són màrqueting verd pur, perquè estan dissenyats per ser executats per multinacionals".

Cal destacar les dades que aporten alguns experts, com Antonio Turiel, que fa temps que adverteix sobre la caiguda inevitable de la producció de petroli i que posa en dubte la possibilitat de mantenir l’actual model de mobilitat i transport basant-se en fonts d’energies renovables i vehicles elèctrics.

Turiel també assenyala que la instal·lació de sistemes renovables exigeix una gran quantitat de combustibles fòssils i que aquestes estructures tenen una vida útil d’uns 20 o 30 anys. Quan passi aquest temps caldrà substituir-les i difícilment es podran reciclar.

La substitució de combustibles fòssils per electricitat representa un repte extremadament difícil d’assumir i, a més, tal com explica un altre estudiós de les causes i efectes de l’escalfament global, l’ecòleg suec Andreas Malm, si el consum d’energia i la producció segueixen augmentant, "una economia mundial totalment electrificada i renovable causaria estralls en l’ecosistema".

El consum d’energia als països més desenvolupats és evidentment excessiu, però bona part de la humanitat no té cap responsabilitat directa ni indirecta en aquest fet. Cal tenir present que, en realitat, centenars de milions de persones no tenen cap accés a l’electricitat.

Es fa necessari articular models alternatius prou eficients per respondre a les necessitats elementals de tothom, models que aturin al mateix temps l’expansió de la producció i  facin possible l’estalvi d’energia en aquells espais i societats en les quals es malbarata.

Pel que té a veure amb el consum, els excessos en la mobilitat i el comerç de mercaderies representen un aspecte més que important, perquè la major part del petroli que consumim es destina al transport. Però no es tracta només de canviar cotxes i camions de benzina o gasoil per altres que siguin elèctrics, perquè no hi ha materials suficients per fer aquesta substitució ni xarxa elèctrica que ho suporti. Cal conduir menys i, tal com diu Andreas Malm, algunes persones ho haurien de fer "molt menys".

Però pel que fa referència a la producció, cada vegada resulta més evident per a més persones la necessitat de treure profit a fonts d’energia renovable properes als llocs de consum, perquè aquestes fonts existeixen o poden existir i el que fa falta és voluntat de canviar de model.

En aquest sentit convé ressenyar el decàleg que va elaborar l’Associació de Micropobles de Catalunya, en el qual van reclamar a les administracions una "planificació participativa del desplegament de les renovables", per fer possible la transició progressiva de l’estructura vertical actual, que deixa l’energia sota control dels oligopolis, a una altra basada en instal·lacions petites en mans de la ciutadania, en "projectes de comunitats energètiques locals". Cal reduir i minimitzar la implantació de grans centrals de producció de renovables en sòl no urbanitzable, es diu també en aquest text, "per evitar la industrialització de bona part dels paisatges naturals i rurals que constitueixen l’ànima del territori".

Cal descartar el models gegantins, destructors i contaminants, pensats només en clau de benefici financer, i treure profit local del sol, de la força de l’aigua i del vent, però això no pot dependre de la consciència individual, el compromís social i la capacitat econòmica de cadascú o de cada unitat familiar. Només serà possible amb legislació, directrius polítiques i capacitat executiva per part de l’Administració.

Manifestants a l'Escala (Alt Empordà) en favor d'un altre model d'implantació d'energies renovables, 29 de maig 2021 -- PÚBLIC