Vicenç Navarro
Catedràtic de Ciències Polítiques i Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra
L'establishment polític-mediàtic del Partit Demòcrata als EUA continua sense entendre què ha passat a les eleccions on va triomfar el candidat republicà Donald Trump. Està perplex, i l'única manera que té per explicar la seva derrota és mitjançant la demonització del votant del candidat Trump, definint-lo com ignorant, poc educat, poc sofisticat, ple de racisme i masclisme, i amb prejudicis, resultat de la seva inexistent educació, quan no de la seva irracional visió.
Han contribuït a aquesta demonització les declaracions de la pròpia candidata a la presidència del Partit Demòcrata, la Sra. Hillary Clinton, que durant la campanya, en una reunió amb la comunitat lesbiana de Nova York, va indicar que "es pot posar a la meitat dels partidaris de Trump en la categoria de 'gent menyspreable'. Són racistes, sexistes, homòfobs, xenòfobs, islamòfobs i moltes altres coses", concloent que molts d'ells són "irrecuperables". I, per no ser menys, el mateix president Obama va indicar que el comportament del votant de Trump "havia estat sens dubte irracional, aferrant-se als seus prejudicis o a la seva religió o a una hostilitat cap als que no són com ells, com cap als immigrants o contra el comerç internacional ".
Aquesta percepció, molt generalitzada en els grans mitjans d'informació, tant nord-americans com espanyols, no deixa de ser sorprenent, ja que gran nombre d'aquests suposats "ignorants", "poc educats", "racistes" i "xenòfobs" havien votat pel candidat (després president) Obama en les eleccions del 2008, quan tal candidat va despertar una gran il·lusió, com a conseqüència del seu compromís amb la realització d'un gran canvi, gran canvi que, per a grans sectors de les classes populars, mai va arribar. Barris obrers blancs als Estats de Pennsilvània, Wisconsin, Ohio i Michigan, que havien donat la victòria al candidat Obama el 2008, van votar aquesta vegada pel candidat Trump. Va ser precisament aquest canvi de vot en aquests Estats el que va donar la victòria al candidat Trump en el Col·legi Electoral. I, per desgràcia, l'establishment polític-mediàtic del Partit Demòcrata, encara no ha entès el perquè.
La demonització del votant de Trump
L'única explicació que l'establishment del Partit Demòcrata està donant al que ha passat el dia de les eleccions és acusar als votants de racistes, acusació a la qual s'afegeix ara la de sexistes, assumint erròniament que no van votar a Hillary Clinton perquè aquesta era dona . En realitat, la Sra. Clinton havia orientat la seva campanya a partir de la premissa que "havia arribat el moment de les dones" (com les eleccions anteriors havien significat l'arribada del moment per als afroamericans, en sortir elegit un candidat negre). No obstant això, la gran sorpresa del Partit Demòcrata va ser que la gran majoria de les dones blanques van votar a Trump (majoria fins i tot més gran entre les dones de classe treballadora). Explicar aquest fet, com està fent la Sra. Clinton, subratllant que era conseqüència de la seva falta d'educació (mostrant com a prova d'això que els sectors amb major educació van votar a Clinton i que els menys educats ho van fer per Trump), és creure que l'educació era la variable determinant del comportament electoral, quan la variable determinant va ser la indignació de classe -predominantment de classe treballadora- davant l'establishment demòcrata representat per la Sra. Clinton. L'educació era un indicador de la classe social del votant. I Donald Trump va ser l'únic candidat (juntament amb Bernie Sanders) que va apel·lar al sentit i consciència de classe de l'electorat. L'eliminació sectària, per part del Partit Demòcrata, de Bernie Sanders va canalitzar el procés de mobilització de la classe treballadora al candidat Donald Trump, un personatge enormement astut, que va utilitzar aquesta consciència de classe enfront del molt rebutjat establishment polític-mediàtic, ben representat per la candidata Hillary Clinton. La gent educada, treballant amb el president Obama i amb la candidata Clinton, juntament amb els presidents Clinton i Bush pare i fill, havia contribuït a crear l'enorme crisi que va danyar substancialment el benestar i qualitat de vida de les classes populars poc educades. A tals classes, l'establishment polític-mediàtic no els va deixar una altra alternativa que votar Trump per mostrar el seu enuig i el seu rebuig a l'establishment del Partit Demòcrata, responsable, juntament amb el del Partit Republicà, de la Gran Recessió. Tots dos establishments havien eliminat abans a Bernie Sanders, que era l'única possibilitat per canviar les polítiques que havien causat la Gran Recessió. De fet, la gran majoria d'enquestes assenyalaven que Sanders hagués guanyat a Trump amb percentatges molt més grans que els que Clinton mostrava.
El fracàs de les polítiques identitàries davant del element de classe
Als EUA, les majors diferències entre les dretes (el Partit Republicà) i el partit que amb excessiva generositat podriem anomenar d'esquerres (el Partit Demòcrata) es troben en l'estratègia d'integració dels sectors discriminats tals com minories negres i llatins així com dones- dins de les estructures de poder. Ha estat el Partit Demòcrata el que ha liderat les campanyes antidiscriminació de les minories i de les dones. Tals campanyes han resultat reeixides, amb un increment notable de persones pertanyents a les minories discriminades i de dones en les estructures de poder, tant públiques com privades. Ara bé, han estat minories o dones de classe mitjana de renda alta les que s'han beneficiat d'això, sense que això suposés necessàriament una millora en el benestar i qualitat de vida de la majoria de les minories i de les dones que pertanyien a les classes populars. En realitat, les que més s'han beneficiat han estat les persones de classe mitjana-alta (la classe educada professional), sense amb això millorar el benestar de la classe treballadora i altres sectors de les classes populars. El seu màxim valor és el simbòlic, mostrant (o intentant mostrar) que tots els ciutadans, independentment de la seva raça o gènere, poden aconseguir les màximes cotes de poder. Però aquest imaginari en el somni americà no es correspon amb la realitat, ja que per als fills i filles de la classe treballadora és molt difícil arribar a dalt, situació que és fins i tot més accentuada avui en dia, quan l'evidència mostra que els fills no viuran millor que els seus pares en aquest futur dissenyat pels de dalt.
Així doncs, la variable de classe continua sent una variable d'enorme importància per a entendre com la població pensa, viu i vota. I la classe treballadora (persones que obtenen les seves rendes del treball, a base d'un treball repetitiu, supervisat i que es paga per hores) continua existint. En realitat, són elles la majoria de les classes populars. I quan les esquerres s'obliden d'això, com classes voten a la ultradreta. Així ha passat als Estats Units, així ha ocorregut en el Regne Unit i així pot ocórrer a França ia altres països de la Unió Europea.
En realitat, l'experiència de les eleccions nord-americanes mostra clarament que hi ha classes socials entre les minories i entre les dones, i que, tot i que la majoria d'associacions de defensa de les minories, així com de les dones (totes les quals van donar suport a la Sra. Hillary Clinton) estaven liderades per dones de classe mitjana alta, pertanyent a les classes professionals, i es consideraven representants de totes les dones, la majoria d'aquestes van donar més èmfasi al que elles van percebre que eren els seus interessos de classe -rebutjant el establishment polític-mediàtic que no al que els seus dirigents van definir com els seus interessos de gènere. Seria un error enfrontar els interessos de raça i gènere amb els de classe, i viceversa, però és clarament un error majúscul no adonar-se que tant les races com els gèneres tenen classes socials que poden tenir interessos diferents i en conflicte. El cas últim dels Estats Units és un exemple d'això.
No cal dir que el govern Trump, integrat per elements clau de la classe empresarial, portarà a terme polítiques que danyaran extensament el benestar de les classes populars, però la seva victòria mostra el grau de rebuig que les classes populars, i sobretot la classe treballadora blanca (que és la majoria de la classe treballadora en aquell país), van tenir cap al que s'havia definit històricament com el partit del poble, el Partit Demòcrata. Ha estat la gran pèrdua de credibilitat dels instruments que històricament defensaven els interessos de les classes populars el que ha causat la victòria de la ultradreta a Estats Units i, probablement, en molts països d'Europa.