Vicenç Navarro Catedràtic de Ciències Polítiques i Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra
Acaba de publicar-se un article (Poorer than their parents? Flat and falling incomes in advanced economies) del McKinsey Global Institute que és d'una enorme importància i que em temo que no va a tenir gran visibilitat mediàtica. En aquest estudi s'ha analitzat l'evolució de les rendes familiars des de 1993 a 2014 a els vint països capitalistes amb més desenvolupament econòmic (incloent-hi Espanya). És una informació valuosíssima que mostra una situació més que preocupant. Mentre que el percentatge de llars que no van veure augmentar els seus ingressos durant el període 1993-2005 va ser només d'un 2%, aquest percentatge va pujar ni més ni menys que a un 65-70% de totes les llars durant el següent període 2005-2014. Dit d'una altra manera, el nombre de persones en el món capitalista desenvolupat que no havien vist ascendir seves rendes (bé quedant-se com estaven o bé veient-les baixar) va passar de ser 10 milions en el període 1993-2005, a ser 580 milions en el període 2005-2014, un increment espectacular. Entre els països en els quals el percentatge de llars que no van veure un augment dels seus ingressos va ser més gran durant el període 2005-2015, Espanya i Itàlia es trobaven entre els més elevats (98% i 97%), seguits dels EUA (81%) i el Regne Unit (70%). Aquest percentatge va ser fins i tot més gran entre les famílies més joves. L'informe assenyala que les persones joves estan avui en risc que els seus ingressos siguin menors que els que van tenir els seus pares, tenint una probabilitat alta d'estar en risc de pobresa més alta que la que van tenir els seus pares.
Les causes polítiques d'aquest fet tan preocupant
La causa més important d'aquest descens dels ingressos familiars és el descens dels salaris i de la població ocupada. El percentatge de la població que té llocs de treball ha baixat, i la qualitat d'aquests llocs i el nivell dels seus salaris també. I el que és més important assenyalar és que tant el descens salarial com la baixada de l'ocupació s'han de primordialment a la imposició de polítiques públiques que els estats han estat imposant. No ha estat tant la revolució tecnològica o la globalització econòmica, sinó el context polític, i sobretot les coordenades de poder a cada país, dins de les quals la relació entre el món del capital i el món del treball juguen un paper determinant. En realitat, aquestes mateixes coordenades de poder són les que determinen el tipus de revolució tecnològica que s'aplica o la forma de globalització que es configura. L'informe mostra que als països on el món del treball (a través de partits arrelats en la classe treballadora i altres components de les classes populars) continua tenint més poder i continua mantenint les polítiques públiques progressistes, aquest descens dels salaris i de la ocupació ha estat menor que en els països sota la governança de partits conservadors i liberals (propers al món de la gran patronal), com ho han estat Espanya i Itàlia. Als països nòrdics com Suècia (on el món del treball ha estat històricament fort, amb una elevada sindicalització) les polítiques públiques han estat més sensibles de cara a protegir tant els salaris com l'ocupació i el temps del treball, generant com a conseqüència una millor distribució de les rendes generades en el mercat de treball, assegurant que aquestes rendes no experimenten cap descens, precisament l'oposat al que ha passat al sud d'Europa, com a Espanya i a Itàlia. En aquests dos països l'atur és molt elevat, i el nivell de temporalitat és també elevadíssim, arribant a un nivell escandalós entre la població laboral de 15 a 24 anys, arribant al 70%. La mitjana de la UE és del 43%.
Desigualtats basades en explotació
El que també és interessant és que en la presentació de les causes del creixement de les desigualtats de rendes familiars, l'informe insinua que sí que existeix "explotació", ja que posa l'accent en que l'enorme creixement de les rendes derivades del capital que s'ha produït durant el període 2005-2014 (més al sud que al nord d'Europa) ha estat a costa que les rendes del treball hagin baixat. En realitat, al mateix temps que les rendes del treball han baixat en la major part de països capitalistes de més nivell de desenvolupament econòmic, el percentatge de les rendes del capital sobre la renda total del país ha augmentat, arribant a uns nivells mai vistos des del 1929.
En realitat, l'enorme creixement de les desigualtats es deu a la mala i inequitativa redistribució de la riquesa creada, conseqüència de les polítiques neoliberals imposades (bé directament o indirecta per l'Estat) a la ciutadania, entre les quals les reformes laborals han estat una causa important d'aquest deteriorament del mercat laboral (veure el meu article "Les ocultades causes polítiques del creixement de les desigualtats", Públic, 04.05.17). Com l'informe assenyala, el creixement de la productivitat i els ingressos derivats d'això s'han distribuït a favor dels beneficis empresarials i a costa dels salaris. Més clar no es pot dir. Ha contribuït també a aquest augment de les desigualtats un descens de la progressivitat dels sistemes fiscals d'aquests països, beneficiant més a les rendes del capital que a les rendes del treball. Espanya ha estat un clar exemple d'això.
Canvis en les percepcions populars sobre el creixement de les desigualtats i les seves conseqüències polítiques
Aquests canvis en la distribució de les rendes, amb l'enorme creixement de les desigualtats, han tingut un enorme impacte en les actituds de la població sobre aquests fenòmens segons la seva classe social, tot i que hi ha elements comuns. Així, el grau de desaprovació del creixement de les desigualtats ha ascendit notablement, confirmant el que ja s'ha documentat extensament. Els percentatges de població que consideren que les desigualtats són massa altes han augmentat a tots aquests països, aconseguint grans majories (el 75 i el 85%) de la població.
Altres percepcions que han anat augmentant són la creença que la globalització té un impacte negatiu. Creix el percentatge de persones que sostenen que "les importacions de productes i serveis creen una destrucció de l'ocupació domèstica", i una cosa semblant passa amb la immigració. Aquestes creences estan més accentuades entre les persones amb baixos ingressos que entre les persones amb ingressos mitjans i alts, essent les primeres les que tenen un sentiment negatiu més gran cap a la globalització i cap a la immigració. L'informe també documenta que són aquests últims els que tenen una visió més pessimista del futur i són els que van donar suport més a partits d'ultradreta, i al Regne Unit al Brexit.
Les conclusions polítiques d'aquestes troballes, confirmades per molts altres, són que les reformes neoliberals (promogudes pel món del Gran Capital) han estat responsables del descens del nivell de qualitat de vida i benestar de les classes populars, i molt especialment de les rendes inferiors, les quals contsitueixen les bases dels partits contestataris anti-establishment (que gaudeixen de gran simpatia entre amplis sectors de les classes populars), i que han canviat les seves aliances electorals com a conseqüència del seu desencís amb els partits d'esquerres o de centreesquerra tradicionals, que consideren cooptats pel sistema. A no ser que aquests o altres partits canviïn aquestes polítiques neoliberals, el futur serà molt difícil, abocant-nos a una situació que hauria de ser considerada inacceptable per la gran majoria de la població d'aquests països. Així de clar.