Kate Shea Baird, Enric Bárcena, Xavi Ferrer i Laura Roth

Membres de Barcelona en Comú

Els moviments municipalistes de l'Estat espanyol no podem ignorar l’actual crisi del neoliberalisme global. És moment de donar la cara per defensar la nostra aposta pel canvi 'bottom up', feminista i radicalment democràtic.

L’"assalt municipalista" que hem viscut durant els últims dos anys en moltes ciutats de l'Estat ha estat vertiginós. Assemblees de barri. Programes electorals. Codis ètics. Negociacions confluents. Crowdfunding. Campanyes electorals. Pactes de govern. Despatxos. Carrer. Gestió. Fites aconseguides. Contradiccions. Errors. Aprenentatges. Seria fàcil que ens perdéssim en les victòries i derrotes del dia a dia si no fos pel turbulent context global en què ens trobem. La Revolució dels Paraigües. Oxi. Refugiades. Nuit Debout. Brexit. Dilma Rousseff. L'Acord de Pau a Colòmbia. Trump. Referèndum a Itàlia. Le Pen. Per molt que ens demanin amb urgència les tasques quotidianes en els nostres barris, ens incumbeix al moviment municipalista reflexionar sobre el nostre paper més enllà de les nostres ciutats i de les fronteres de l'Estat.

Fa poc més d'un any des de Barcelona En comú vam començar a temptejar aquesta qüestió. Primer de manera reactiva, provocada per l'enorme interès que va generar la nostra victòria electoral en els àmbits més diversos de l'esquerra europea i internacional. Des dels centres autogestionats de Nàpols i Roma fins als think tanks de Londres i Berlín, ens vam adonar ràpidament que la nostra experiència s'havia convertit en un referent de transformació política. La figura d'Ada Colau amb la seva trajectòria d'activisme, el procés profundament col·lectiu que representa Barcelona En Comú i la projecció internacional que té Barcelona com a ciutat han servit per captar l'atenció de molta gent que busca noves respostes a la crisi econòmica i política. Sumat a això, moltes de les lluites en què estan col·laborant l'Ajuntament i la ciutadania organitzada de Barcelona s'estan donant també en altres ciutats, com ara frenar la massificació turística, garantir el dret a l'habitatge o remunicipalitzar els serveis bàsics. És a dir, pensant en el paper que juga actualment, el moviment municipalista que va sorgir el 2014 representa, per a molta gent, la possibilitat d'una alternativa real.

Tot i haver rebut interpel·lacions des de molts àmbits, el que ens ha aportat més energia per continuar construint són els intercanvis que hem pogut tenir amb altres moviments municipalistes, estiguin o no en el govern. A més de compartir els nostres objectius, aquests moviments comparteixen les nostres formes de fer. Posen els objectius per sobre de les sigles; es basen en el fer i no en debats teòrics estèrils; es comuniquen amb un llenguatge proper i emotiu; són feministes i busquen feminitzar la política, posant les pràctiques quotidianes i les cures en el centre; i construeixen des de baix, comptant amb la intel·ligència col·lectiva. En definitiva, en els moviments municipalistes hem trobat persones, radicals però alhora pragmàtiques, amb les que ens sentim capaços d'imaginar i construir el futur.

En aquesta direcció, des de Barcelona estem fent un mapa d'experiències municipalistes afins al voltant del món, i tractant de pensar conjuntament amb elles com articular-nos i donar-nos suport mútuament. Gràcies a aquest procés hem desenvolupat una hipòtesi que busca posar la dimensió internacional al centre dels debats municipals i el municipalisme al centre dels debats globals. I hem arribat a la conclusió que la via a seguir és treballar el municipalisme en xarxa a nivell global.

Perquè una xarxa municipalista global?

Per explicar-ho, és important dir que parlem de "xarxa" com una forma de treballar i no com una estructura formal; és a dir, no ens referim a una xarxa institucional, sinó a un espai d'afinitat política, formada per moviments i organitzacions que poden estar governant, a l'oposició o fins i tot fora de les institucions. És evident que els nostres ajuntaments han de continuar treballant amb els seus homòlegs d'altres ciutats d’acord amb objectius compartits. L'acord de col·laboració entre Barcelona i París al voltant del turisme, la gestió pública de l'aigua o la memòria històrica és un bon exemple, així com la xarxa de ciutats refugi o la de governs locals contra el TTIP. Però el cert és que actualment hi ha pocs ajuntaments fora de l'Estat que estiguin governats per forces afins a la nostra metodologia i els nostres objectius. Aquest és el principal motiu pel qual ens urgeix crear un espai polític; en aliança amb altres organitzacions podrem fer front amb més força i des de més àmbits a la manca de democràcia imposada pels estats i els mercats.

Si existia algun dubte referent a això, el primer any i mig de govern de les anomenades "Ciutats del Canvi" ha mostrat que la capacitat d'intervenció local està fortament marcada per poders i tendències globals. Veiem com els lloguers de la nostra ciutat pugen de manera desorbitada com a conseqüència directa d'empreses com Airbnb que promouen l'especulació amb l'habitatge, fent cas omís a les normatives locals. Ens preparem per acollir a persones refugiades que mai arriben. Intentem promoure l'economia social i solidària al mig del capitalisme global en la seva fase més voraç. Atès que ens enfrontem a adversaris que creuen fronteres, la nostra resposta també ha de ser transnacional. Hem de ser conscients que el nostre marge de maniobra per frenar els abusos de corporacions multinacionals com Airbnb a Barcelona dependrà de l'èxit de les lluites pel dret a l'habitatge a San Francisco, Amsterdam, Nova York o Berlín.

D'altra banda, el col·lapse dels partits socialdemòcrates i la incapacitat de repensar-se dels partits de l'esquerra tradicional està deixant un gran buit en l'espai polític europeu. Si els moviments 'bottom up', feministes i radicalment democràtics no fem un pas endavant per ocupar i articular aquest espai, altres ho faran. Ho intentarà l'esquerra intel·lectual 'machirula' de sempre, apropiant-se del capital simbòlic dels processos de construcció des de baix i sense adoptar les pràctiques que ens defineixen. L'altra opció, que és més probable i encara pitjor, és que qui capitalitzi aquesta oportunitat sigui l'extrema dreta autoritària, utilitzant les seves idees excloents i etnicistes de sobirania i de poble. Amb tot, i a risc de provocar, cal dir que l'eslògan "Take Back Control" (recuperem el control) de la campanya pro-Brexit, o el "Forgotten Man" (l'home oblidat) al qual apel·la Trump, no són conceptes tan allunyats del "Democràcia Real" de l'15M o el "99%" d'Occupy: tots remeten al mateix desig de ruptura amb un establishment polític i un sistema econòmic injust amb la majoria. El punt d’inflexió és que mentre expressar aquestes demandes en el marc de l'estat-nació permet que es vinculin a elements racistes o xenòfobs amb més facilitat, situar les sobiranies a nivell local dificulta aquesta associació i obre altres possibilitats: les ciutats són llocs mestissos, de trobada i d'intercanvi cultural. I si els sistemes polítics i econòmics alternatius es construeixen des de l’àmbit local, des de les identitats veïnals i no ètniques, mirant-nos als ulls, podrem generar un espai de confiança que no vinculi els nostres drets amb els nostres orígens.

Pistes d'acció global per al moviment municipalista

Una vegada que ens plantegem aquest repte, quins són els passos que cal seguir? Hem identificat quatre línies d'acció. La primera es basa en reforçar la hipòtesi del municipalisme internacionalista a través de la comunicació i la formació. Per internacionalitzar el nostre moviment hem de comunicar-nos amb el món, explicant els nostres valors i pràctiques, i les polítiques que s'estan aconseguint dur a terme des de l'Ajuntament de Barcelona. Això implica produir materials en altres idiomes adreçats al públic internacional, com poden ser els nostres posts dominicals a Facebook - #InternationalSundays -, el nostre compte internacional de Twitter - @BComuGlobal- o la nostra guia municipalista. Però també hem d'introduir la dimensió internacional dins de les nostres organitzacions, obrint espais de formació i reflexió per incloure les assemblees de barri, comissions i eixos temàtics als debats globals.

La segona línia d'acció consisteix a treballar per enfortir la xarxa. Com més siguem i més capacitats tingui cada node de la xarxa, més potents serem. Així que hem de continuar identificant experiències afins, coneixent-nos entre nosaltres i construint relacions de confiança, amb l'objectiu de créixer i aprofundir el nostre treball comú. Les plataformes catalanes i de tot l'Estat espanyol, per l'experiència de construcció organitzativa i de representació institucional, podem ser especialment útils en aquest procés: les lliçons apreses, tant en encerts com en errors, poden servir molt als qui ara s’estan plantejant emprendre el mateix camí.

La tercera línia és el treball temàtic. Sent moviments municipalistes, els temes que tenen a veure amb la democràcia local i l'entorn urbà són prioritàries per a tothom. En àmbits com el dret a l'habitatge, l'ús de l'espai públic o la gestió dels béns comuns, tenim l'oportunitat per aprendre les unes de les altres, reflexionar juntes, i desenvolupar estratègies compartides que ens reforcin.

L'última, potser la funció més important d'una xarxa política, és la de proporcionar un espai de suport polític, un "coixí protector" tant per celebrar els nostres èxits, com per a servir de defensa mútua en els moments difícils. En aquest sentit, des de Barcelona en Comú ja ens hem implicat en donar suport a la lluita contra l’especulació  urbanística a Belgrad, als alcaldes i alcaldesses kurds detinguts per Turquia o a la campanya del No en el referèndum constitucional italià; sempre a petició dels nostres referents municipalistes dels llocs on s’organitza el conflicte o campanya.

És cert que tenim molts fronts oberts i mullar-se en l'àmbit internacional implica una inversió important d'energia i temps. Però hi ha un salvavides: l’àmbit internacional motiva, genera espais de solidaritat i obre l'horitzó de transformació. Avui en dia, la comissió Internacional de Barcelona A Comú compta amb més de 70 activistes inscrites, entre elles moltes que s'han sumat durant els últims mesos. No hi ha cap dubte que les nostres bases són internacionalistes convençudes; saben que no podem defugir sense més de la responsabilitat que vàrem assumir al presentar-nos a unes eleccions. I som, per bé o per mal, focus d'atenció internacional. Davant els molts interessos desitjosos què el nostre exemple no fructifiqui, hi ha molta més gent que, no només desitja, sinó que necessita que constatem que una alternativa democràtica és possible. El nostre exemple pot i ha de servir per motivar i animar a més moviments municipalistes a fer el salt i construir des de l’àmbit local una imparable revolució global.