La lògica del tramvia

Toni Ribas. Eix d’Ecologia de Barcelona en Comú

@ToniRibas_Equo

Aquesta setmana s'ha tornat a parlar molt de la unió dels dos tramvies. Per una banda ahir dissabte es va celebrar una manifestació convocada per  Unim els tramvies, on hi ha entitats tan diverses com federacions de veïns, plataformes pel foment del transport públic, per la prevenció d'accidents de trànsit, per la qualitat de l'aire, sindicats, associacions de ciclistes o ONGs com Ecologistes en Acció, per esmentar-ne unes quantes.  Per altra, el govern de Barcelona en Comú, que ja ho portava al seu programa electoral, continua buscant el suport dels grups de l'oposició per tirar endavant el projecte, i per convèncer-los ha proposat un model de finançament en què l’ajuntament assumeix de moment tot el cost, fent la construcció del tram central totalment pública, i esperar al final de la concessió per recuperar la gestió a cost zero, doncs ara el rescat costaria entre 227 i 440 milions d’euros.

Som en un moment en què el relat del problema de la contaminació i els seus efectes a la salut ha arrelat en bona part de la ciutadania, que comença a entendre que les restriccions als vehicles de combustió són l’única solució al problema. La conseqüència directa i més obvia és que la ciutadania demani més i millor transport públic per abandonar el vehicle privat. I aquí és on no s'entén el bloqueig dels grups de l’oposició municipal al projecte.

Però, per què el tramvia per la Diagonal és la millor solució a aquest repte? Us ho explicaré de seguida, però abans un parell de dades per posar en context:

Segons l'informe de dades bàsiques  de mobilitat 2016 de l'Ajuntament de Barcelona, diàriament es produeixen, sense comptar els professionals del transport, 6,1 milions de desplaçaments, dels quals 1,9 milions són provinents o amb destinació a municipis de la Regió Metropolitana. D'aquests darrers, el 47% es fan en vehicle privat. Per contra, només un 15% dels desplaçaments interns a la ciutat es fan en vehicle privat.

Del total de desplaçaments en vehicle privat (1,5 milions), el 58% dels vehicles tenen un sol ocupant.

És a dir, cada dia hi ha uns 600.000 desplaçaments interns en vehicle privat, però entren i surten de Barcelona uns 900.000 vehicles, la majoria pels principals accessos:  Meridiana, Gran Via i ... Diagonal.  Aquestes dades indiquen clarament que el gruix de la densitat de trànsit que pateix la ciutat (uns dos terços) és interurbà.

Doncs bé, posar en marxa els 3,8Km que van de Glòries a Francesc Macià uniria 9 municipis de l'Àrea Metropolitana de forma directa, sense transbordaments, evitant l'entrada de molts vehicles per una de les vies més congestionades de Barcelona.  Set d'aquests nou municipis han aprovat mocions  per demanar la unió dels dos trams.

Davant els que defensen el bus elèctric com a alternativa, més dades: El tramvia te molta més capacitat que un bus (200 passatgers per 60 els normals), podent portar uns 4.000 passatgers per hora enfront dels 1.200 del bus. La velocitat comercial és més elevada en no haver de compartir carril (18 km/h per 11 del bus). Emet un 26,7% menys de C02 per viatger/km que el bus. No emet partícules (PM) en no haver fregament de neumàtics amb l'asfalt. Permet redistribuir els busos alliberats per altres zones de la ciutat, millorant la xarxa i augmentant la freqüència en línies ja existents.

Des del punt de vista econòmic, els estudis d’explotació són favorables (el cost d'explotació per passatger és gairebé igual al del metro, i inferior al del bus) i la Taxa Interna de Retorn de més del 12% fa que fins al 2032 es generin 64 milions d’euros que es podran invertir en transport públic.

Així doncs, hi ha múltiples motius per donar suport a la unió dels trams, tant des del punt vista ecològic, com de la mobilitat i l'econòmic.

És hora doncs que els partits deixin de banda els seus interessos particulars i apostin fermament i de forma conjunta per una solució que permet un triple objectiu:  reduir el nombre de vehicles privats i per tant la contaminació que generen; millorar la connectivitat dels municipis de l’AMB i la velocitat de desplaçament; i fer-ho a un cost assumible i amb bon retorn econòmic.

Arribar a un acord serà un èxit de tots, seguir amb el bloqueig és una irresponsabilitat d’uns quants.