Arrimadas i altres motius per fer vaga el 8M

Laia Facet

El 8 de març de 2017 països de tot el món cridaven a una vaga de dones internacional. Les immenses mobilitzacions a Argentina, la vaga contra la reforma de l'avortament a Polònia o la Women's March contra la misogínia i autoritarisme de Trump marcaven l'obertura d'un nou cicle del moviment feminista. El feminisme està aconseguint presència als cinc continents i a cada vegada més esferes de la vida social, econòmica, política, cultural i personal. El masclisme persisteix, però el feminisme no defalleix i enguany torna a cridar i organitzar una vaga internacional. Aquí deixo sols alguns dels molts motius que hi ha pels quals fer vaga el proper 8M.

El moviment feminista ha aconseguit fer-se seva una de les eines fonamentals que han tingut històricament els i les de baix per arrencar drets i conquestes socials que avui intenten manllevar-nos. Aquest 8 de març es crida a una vaga laboral, però també de consum, de cures i estudiantil, amb l'objectiu de posar en evidència que sense les dones el món no tira. Una jornada que permeti posar en valor tota l'activitat (remunerada o no) que duem a terme les dones per a que la societat funcioni. ¿Quina millor manera per evidenciar-la que deixar de fer-la? ¿Qui cuidarà a la gent gran si les dones fem vaga? ¿I als nens i nenes si hi ha vaga educativa? Aquestes i moltes altres preguntes han sobrevolat converses entorn al 8 de març. El primer motiu, per tant, és el de visibilitzar tot allò que ens suposa càrregues de feina i es manté invisibilitzat, infra-remunerat i ens lliga a condicions de precarietat i misèria.

En els darrers anys de crisi hem assistit a una davallada del nivell de vida en termes generals i en particular vers les dones. Estem veient que els índexs de risc de pobresa, així com, de pobresa energètica són substancialment més alts entre les dones, i en particular entre les dones grans. De quina manera la retallada en sectors com els serveis socials, la dependència, l'educació o la sanitat han impactat en una càrrega de tasques no remunerades cap a les dones en l'àmbit privat i/o generant tot un mercat informal que sovint s'aprofita de la mà d'obra barata de les dones migrades. Com declaren les estadístiques europees, 1 de cada 3 dones declara haver viscut una agressió sexual greu, així com un augment de les violències masclistes en general i un deteriorament en les polítiques públiques. Les vagues generales són un moment d'articulació de lluites, d'unificar conflictes que sovint vivim de manera parcial o aïllada. El feminisme manté avui molts fronts oberts on hi lluita quotidianament. Així doncs, segon motiu? L'organització d'una vaga general permet articular i amplificar totes aquestes experiències de lluita.

En un context d'auge dels feminismes moltes dones de l'arc neoliberal han pretès abanderar la lluita contra els masclismes. Encara que més punyent als Estats Units, algunes cares conegudes a l'Estat Espanyol també han fet els seus intents, com el cas d'Inés Arrimadas. El més destacable de la famosa enganxada no és que la líder catalana de Ciutadans es desmarqui de qüestionar el capitalisme, tampoc que desconegui les reivindicacions i paràmetres de la vaga del 8M. L'interessant són els límits i contradiccions que guarda en la lluita contra les opressions que patim les dones. Precisament l'auto-organització d'una vaga permet anar més enllà dels posicionaments superficials amb els quals s'abanderen lideratges polítics com Arrimadas. 

Massa sovint el vuit de març s'ha encarat com un dia de festivitat, de celebració, gairebé com un segon dia de la mare, evidentment no des del moviment, però sí des de l'agenda més mediàtica. Organitzar una jornada de vaga permet donar-li la volta: que el 8 de març sigui una jornada d'auto-organització i de lluita. No és un motiu menor. Aprofitar tota la preparació prèvia a la jornada per a que dones amb opressions compartides - i també diferents! - desenvolupin un treball conjunt organitzant barris, pobles, facultats i llocs de feina. Xerrar amb les veïnes, familiars, companyes de feina o de classe i pregunta'ls-hi: «Quins són els teus motius?», per que de motius ens en sobren.