Kate Shea Baird, Sergi Cutillas, Emma Avilés, David Fernández Guerrero, Cristina Pina

En el procés en marxa que pretén construir l’espai dels Comuns, allò que segurament ha generat més expectatives és com es tractarà la qüestió nacional. Sens dubte aquest és un tema central en la política catalana, però si ens importen totes les sobiranies serà igual o més important el posicionament del nou espai respecte a l’Eurozona i la Unió Europea, ja que cap país es pot considerar sobirà si el mandat democràtic del seu govern està subjugat als dictats de la Troika (formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional). Aquest fet va quedar clar amb el fracàs del govern de Syriza a Grècia el 2015, que va confrontar aquests poders posant l’europeisme per davant del compliment de les pròpies promeses electorals.

Pel que fa a totes dues qüestions - la nacional i l’europea -  hi ha una pluralitat d’opinions entre les persones que formem/n part dels Comuns o que hi som/són properes. Compartint els mateixos objectius - més democràcia, justícia social i la feminització de la política - apostem per estratègies diverses quant a com assolir-los. Hi ha independentistes, federalistes i gent ambivalent respecte a la qüestió nacional. De manera similar, hi ha qui creu que cal avançar en una integració fiscal i política en una Unió Europea reformada, hi ha qui no creu que tal reforma sigui possible ni desitjable i que cal un desmantellament ordenat de l’euro i l’exempció en relació a les normes d’austeritat establertes en els tractats de la UE per fer una nova Europa, i també hi ha qui, possiblement el més important, no té encara una opinió definitiva sobre el tema.

Considerem que aquesta pluralitat és positiva, ja que reflecteix la diversitat de la mateixa societat catalana i europea, una diversitat que s’hauria de viure com a normal en temps de canvi profund com són els que ens toca viure. El context europeu actual és complex, inestable i difícil de predir. Potser ningú té totes les respostes, però si els Comuns vol ser un espai de futur haurà de plantejar les preguntes de manera democràtica, sense por i deixant les velles certeses de banda. Cal que siguem conscients que en molts països europeus els que estan aprofitant-se del fracàs de la Unió Europea són les forces de l’extrema dreta xenòfoba. Ho poden fer perquè massa sovint l'esquerra tradicional no té ni la humilitat ni la valentia de reconèixer que el projecte que ha abraçat és actualment una amenaça per a la majoria de la població, fent-ho des d’una perspectiva en que la identitat reivindicada no sigui la nació o la raça, sinó la sobirania i la democràcia. Els Comuns és un dels pocs espais radicals a Europa amb possibilitats de governar que puguin liderar aquest debat a nivell europeu i té la responsabilitat de fer-ho.

A més de ser un deure polític, un procés obert de debat sobre el millor camí per fer una Europa justa representaria una oportunitat d’engrescar, donant la paraula a la ciutadania sobre un dels temes de més calat polític actuals. En aquest sentit, hi ha molt per aprendre de l’experiència de confluència a nivell municipal. Si plataformes com Barcelona en Comú o Guanyem Badalona en Comú van poder guanyar les eleccions municipals, va ser gràcies a la seva capacitat d’atreure gent que mai havia participat en la política electoral. Ho van fer a través de processos que deixaven que la gent participés en la definició del programa electoral, aportant la seva sobre els assumptes que l'afectaven. Aquests processos, a més de ser engrescadors, eren pedagògics; permetien que molta gent aprengués sobre les competències, funcionament i límits de les pròpies institucions municipals. És precisament aquest apoderament de les bases que serà necessari perquè els Comuns sigui creïble i sostenible com a espai de transformació política.

No creiem que sumar-se al bloc liberal-conservador europeista sense haver debatut si aquesta és la millor opció, sigui una estratègia guanyadora ni emancipadora. No ens podem permetre que es tanqui el debat de manera artificial des de dalt, perquè incomoda. En un procés democràtic no s’hi valen ni posicionaments inamovibles ni vets. Tots hem de ser capaços de qüestionar els nostres dogmes de fe i estar disposats a escoltar els uns als altres amb l’objectiu de trobar un camí comú.