Les cartes del magistrat Llarena

Aquell, "A por ellos!", que va sorgir com un crit quan l'assassinat de Miguel Angel Blanco, torna ara mateix a ressonar en els llargs passadissos del Tribunal Suprem, després de la decisió del magistrat Pablo Llarena d'ingressar a la presó a altres cinc dirigents sobiranistes catalans. Entre ells, a qui no ha aconseguit ser investit president de la Generalitat, precisament per les raons contràries en les quals es basa l'acte d'empresonament provisional de Jordi Turull i els restants quatre polítics  independentistes. Així, qui aquest dissabte ja no podrà intentar sotmetre's a una segona votació d'investidura rep el doble foc creuat, enemic de l'Estat i amic de la CUP, per no anar massa lluny o ni tan sols anar.

Crida l'atenció que el senyor Turull, aliè a la violència, rebi avui el mateix tractament jurídic que van rebre abans d'ahir els terroristes abertzales. Són, per descomptat, igualment independentistes i, per tant, ferms defensors de la creació d'un estat propi a Catalunya, i incompleixen la legalitat vigent. Són, així mateix, rebels que qüestionen l'única sobirania, la del poble espanyol, reconeguda per la Constitució. Però la seva legitimitat no neix de la boca d'una metralleta, segons l'expressió de Mao Tse Tung, sinó del vot popular de la meitat dels catalans. Una mica més que un matís, sempre que es parli des d'un sistema democràtic, a l'hora de valorar conductes delictives.

És una pèssima notícia per a la nostra escassa salut democràtica. Amb inquietud continguda clamava Felipe González, "tant de bo no ingressin a la presó", hores abans que els cinc dirigents sobiranistes pugessin als furgons que els conduirien a les presons de l'Estat. Malgrat que era una crònica anunciada, des que el magistrat Llarena els cités per ahir divendres, cap altre polític va compartir o, millor dit, es va atrevir a compartir aquesta digna preocupació de l'ex-president del Govern d'Espanya. Més atents a les enquestes que a la involució democràtica en curs, es troben amb altres nou polítics presos a més d'una altra política fugada amb una ordre de caça i captura del jutge Llarena.

Aquestes implacables lettres de cachet-cartes de presó que signava sumariamente Luis XIV- s'inscriuen en la pugna de Rivera amb Rajoy. Sondejos després de sondejos, mentre uns líders fan mutis pel fòrum per no seguir baixant en intenció de vot, uns altres no paren de presumir en sentit contrari, no permeten al Partit Popular, en cas d'estimar-ho útil, treure el peu de l'accelerador català.Tot el contrari. La més mínima vacil·lació es pagaria avui en forma de no pocs vots comptats i sonants, just quan avui no sobren i són minvants. Només així cal intentar explicar-se que quan el forn sobiranista perdia manxa, arriba el magistrat Pablo Llarena i aviva el decreixent foc a punt d'ofegar-se. Res pot avui ajudar més i millor als sobiranistes, esgotats en les seves dures lluites intestines, que aquests altres cinc nous presos a sumar als quatre ja empresonats.

Malgrat que Rajoy sap bé que aquesta corda de presos s'emporta per davant el suport del PNB als Pressupostos, donat l'interès de l'Euskadi Buru Batzar, no ha dubtat ni un segon a lligar-la. Mantenir el 155, inherent a la decisió del magistrat Llarena, és esborrar tot el pactat amb un Aitor Esteban al Congrés dels Diputats i, per tant, significa no poder aprovar els comptes de l'Estat. Fa només uns pocs dies, al mateix parlament de Vitòria s'aprovava una resolució votada pel PNB, Podemos Elkarrin i l'esquerra abertzale, en la qual es demanava la derogació de l'article 155. Per a Rajoy, més val pájaro en mano, la Moncloa, que ciento volando, els Pressupostos.

Al contrari de l'aritmètica, en política l'ordre dels factors sí altera el producte. No és el mateix PP/ Cs que Cs/ PP. No és el mateix un govern de Rajoy recolzat per Rivera, que un de Rivera recolzat per Rajoy. És la mateixa política, idèntic programa i les mateixes finalitats en una més que probable gran coalició després del segur sorpasso de Ciutadans al PSOE; però el Partit Popular no està disposat a sofrir també el sorpasso de Ciutadans. Peça clau, en aquesta enrevessada partida d'escacs entre les dues dretes, és Catalunya, sobre la qual el partit taronja ha aconseguit enlairar-se. Però avui Albert Rivera només pot predicar repressió, essent Mariano Rajoy l'únic que pot reprimir. Aquesta facultat cotitza avui com una acció d'or a la borsa electoral nacionalista espanyola.