Jordi Salvador, diputat d'ERC al Congrés

Les subcontractacions o externalitzacions consisteixen en el fet que una empresa remet a una altra una comanda o servei que li han encarregat a la primera per un preu, sovint, inferior al que ella cobrarà. Aquí hi ha el negoci. I la clau d'aquest negoci massa vegades rau en la sobreexplotació de les treballadores i treballadors de l’empresa subcontractada. Per què la segona empresa pot fer la feina per un menor preu? No poques vegades perquè els convenis col·lectius d'aplicació i la pràctica laboral de l'empresa li permeten esprémer més els horaris, les jornades, l'exigència o el treball en situacions contràries als interessos de la salut dels empleats.

Veient això, diversos partits fa anys que demanem (1) que les totes les condicions de les persones treballadores d'empreses subcontractades s'equiparin a les dels treballadors de l'empresa principal i (2) que les tasques inherents a la pròpia activitat d'una empresa no puguin ser subcontractades (per un restaurant, la cuina o els cambrers; per un hotel, netejar les habitacions...).

Així ho feia, per exemple, l'apartat 153 del programa electoral d'Unidas Podemos a les eleccions espanyoles de novembre de 2019:

"Limitarem la subcontractació a serveis especialitzats aliens a l'activitat principal de l'empresa, de manera que els serveis propis de l'empresa quedin exclosos. És a dir, un hotel no pot subcontractar la neteja de les habitacions i una empresa que presta serveis massius no pot subcontractar el seu servei d'atenció al client."

I així va quedar recollit en l'acord 1.3 del programa de govern entre el PSOE i Unidas Podemos del mateix any:

"Modificarem l'article 42.1 de l'Estatut dels Treballadors sobre contractació i subcontractació laboral amb l'objectiu de limitar la subcontractació a serveis especialitzats aliens a l'activitat principal de l'empresa."

Així, tot i que la Reforma Laboral de la ministra Díaz va modificar aspectes relatius a les subcontractacions (art. 42 i 84 de l'Estatut dels Treballadors), ni aquesta ni cap altra llei va garantir l'equiparació de les condicions de treball dels treballadors subcontractats respecte als de la principal i, encara menys, va establir cap limitació respecte a quin tipus de tasques o serveis poden ser subcontractats i quins no.

Així, l'anterior govern espanyol va incomplir de forma meridiana el seu acord de govern i ara, SUMAR ha renunciat a incloure-ho ni tan sols en el seu programa electoral. I així, per exemple, les cambreres de pis que netegen habitacions d'hotel (les autoanomenades KELLYs), els treballadors del sector de la manufactura o els de logística i transports que, entre tants altres pateixen empitjorament de condicions laborals fruit de les subcontractacions, veuen després de l'acord de govern que han publicat el PSOE i SUMAR, una mica més lluny les seves legítimes reivindicacions. I és que una cosa són les paraules, els relats i una altra són les realitats.

Per altra banda, en canvi, la proposta d'ERC continua sent clara:

"Equiparació real i efectiva de totes les condicions laborals de les persones treballadores per mitjà d'empreses subcontractades amb les de l'empresa principal, incloent jornada, horaris, permisos, descansos, llocs de prestació de serveis, etc.

Prohibició de subcontractació de serveis inherents a la pròpia activitat de l'empresa garantint una pertinença a l'empresa principal del nucli productiu, inclòs el supòsit de les cambreres de pis en la neteja d'habitacions d'hotels".

Així es troba recollit a la pàgina 91 del seu programa electoral, apartat "Precarietat o treball digne". I en aquest sentit continuarà batallant el Grup Parlamentari Republicà.