Una transició verda per fer front al canvi climàtic

Josep Vendrell

Diputat d’En Comú Podem i portaveu d’energia del grup confederal d’UP-ECP-EM

Avui ningú dubta que el canvi climàtic és una realitat, el principal repte, amb les desigualtats, que afronta la humanitat. Regularment apareixen informacions als mitjans de comunicació que alerten que l’alteració climàtica no és un futur probable sinó un present cert. La darrera les onades de calor d’aquests dies en indrets tant insòlits com els països escandinaus o Sibèria.

La península ibèrica i la conca del mediterrani són una de les zones geogràfiques que pot patir amb més intensitat les conseqüències del canvi climàtic. Per a 2060 es preveu una reducció dels recursos hídrics -ja molt escassos- de la Península del 17%, una pujada mitjana del mar d’entre 50 cm i 1 m. Un 22% del territori de l’Estat passarà al llarg d’aquest segle a formar part de les zones considerades àrides o semiàrides, amb conseqüències molt negatives en l’agricultura i la ramaderia, la biodiversitat i la salut humana.

L’actual sistema econòmic, basat en els combustibles fòssils, és tòxic per al medi ambient i la salut de les persones. Però el problema no és només la matriu energètica de l’economia, també ho és la pròpia configuració neoliberal del model econòmic que sobre explota els recursos naturals i redistribueix de forma injusta els riscos del canvi climàtic, les elits econòmics s’emporten el beneficis dels combustibles fòssils i la majoria, especialment la que viu en els països empobrits, n’assumeix els costos.

La dècada perduda d’aquests anys de polítiques d’austeritat i conservadores també ha estat un temps perdut per fer front a la crisi ecològica i impulsar una imprescindible  transició energètica. Avui ja ningú qüestiona que hem d’avançar cap una economia descarbonitzada. El dilema ja no és tecnològic, si renovables o combustibles fòssils, malgrat els intents d’alguns de salvar l’energia nuclear amb l’argument del canvi climàtic. El dilema és si la velocitat del canvi serà la necessària, és imprescindible posar terminis clars, com el tancament de les tèrmiques a finals de 2025; si la transició es farà de forma ordenada pels poders públics o desordenada i traumàtica a mans del mercat, amb els costos socials pels sectors productius i socials més vulnerables; si s’acordarà una estratègia pròpia o anem a remolc d’unes directives europees que sempre s’acaben transposant tard i malament i si la ciutadania serà la protagonista del canvi de model o seran les grans empreses qui controlaran el procés.

La transició ha de ser planificada i ordenada, ha de ser verda, les nuclears no hi tenen cabuda per cares i perilloses i ha de ser socialment justa, una oportunitat per crear nous llocs de treball en sectors com les energies renovables, la rehabilitació energètica d’habitatges o l’economia circular, amb plans d’industrialització pels territoris amb carbó i nuclears i sense la vergonya de la pobresa energètica. I ha de ser una transició democràtica, passant d’un mercat energètic controlat per unes poques grans empreses al protagonisme d’una ciutadania que ha de poder produir energia amb l’autoconsum, les cooperatives, la participació en petits projectes empresarials o els ajuntaments.

El nou govern de l’Estat s’ha compromès a presentar aquesta tardor un projecte de llei de canvi climàtic i transició energètic. El grup parlamentari de Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea ja hem registrat al Congrés dels Diputats una  proposició de llei de canvi climàtic i transició energètica amb l’objectiu d’obrir un diàleg amb el govern, els grups parlamentaris, els sindicats, les organitzacions socials i el teixit empresarial per a que la llei que s’acabi aprovant sigui compartida, amb objectius ambiciosos que permetin assolir progressivament la descarbonització i un sistema energètic 100% renovable; transversal, que impliqui tots els sectors econòmics i totes les administracions; socialment inclusiu, que no deixi ningú enrere i ecològic, que superi l’actual contradicció entre la vida i el sistema econòmic. És temps d’una aliança per al clima.