La subversió feminista de la política

Jaume Durall, candidat a la secretaria general de Podem Catalunya

Mar García Puig, diputada al Congrés per En Comú Podem

“Concediu-li el vot a les dones i haureu de construir manicomis a cada comtat. Les dones són massa nervioses i histèriques per entrar en política”. Això deia un legislador de Massachusetts, que com sempre ha fet el patriarcat posava el problema i la malaltia en la dona i no en la societat. Del feminisme hem après a subvertir tots els ordres, i això precisament és el que hem de fer amb aquesta cita: és la política la que està boja i impedeix que les dones entrem en ella sense pagar un preu massa car.

La marxa de la política institucional de Xavier Domènech ha obert el debat sobre quins són els límits a la participació de la gent comuna en la política professional. Tal com va manifestar Ada Colau després de conèixer la seva renúncia, és necessària l’autocrítica als espais polítics del canvi, però també ho és la subversió de l’ordre establert per aconseguir “que la política estigui al servei de la vida, no la vida al servei de la política”.

Recentment s’ha debatut molt sobre la feminització de la política. Per evitar biaixos essencialistes preferim parlar de l’esdevenir feminista de les institucions i la despatriarcalització dels espais polítics. Aquesta aposta per una terminologia més complexa, ho és també per una aproximació més complexa al problema.

Pensem que la despatriarcalització de la política té a veure amb la representació política de les dones i les comunitats que habitualment han estat poc o gens representades. Però no és ni molt menys suficient: les formes de relacionar-nos en les organitzacions i en el sistema polítics romanen encara inalterables en la seva lògica patriarcal, jeràrquica i competitiva, de lideratges forts i personalistes. La despatriarcalització de la política demana aconseguir una democràcia paritària en la qual la interdependència, la cooperació i la diversitat siguin els valors principals.

I constatem que, després de la històrica manifestació del passat 8 de març, estem vivint un moment propici per aquesta despatriarcalització  o subversió dels valors patriarcals que assolen l’activitat política, revaloritzant, per contra, les cures, la conciliació de la vida familiar i laboral, en una gradual conscienciació social pel que fa a històriques demandes feministes, com la lluita contra la violència masclista, la desigualtat salarial, l’assetjament sexual o els drets de les persones LGTBI, aconseguint que aquests assumptes estiguin per fi al centre de l’agenda política.

Per això, considerem que la necessitat de promoure polítiques feministes és avui més necessària que mai en una organització com la nostra. La continuïtat del projecte polític que va encapçalar Xavier Domènech i que reprèn la candidatura que defensem a la Secretaria General té com a objectiu que Podem Catalunya segueixi consolidant-se i enfortint-se des del feminisme i la transformació social que aquest proposa, de manera coordinada amb les polítiques feministes i LGTBI que estem desplegant a les institucions: des de l’Ajuntament de Barcelona, passant pel Parlament de Catalunya fins al Congrés dels Diputats. Per a això, assumim tres eixos fonamentals irrenunciables per despatriarcalitzar la política.

Per descomptat, el primer d’aquests eixos és el feminisme, no com a àmbit sectorial, sinó com una sèrie de polítiques i pràctiques transversals a tota l’activitat política.

En segon lloc, trobem la democratització: el patriarcat s’ha basat en l’exclusió de dones i determinades comunitats de la representació política, però també en la poca participació de la ciutadania en les decisions que directament l’afecten. El projecte a Secretaria General que ens ocupa aposta clarament per una participació de les bases i les persones inscrites a Podem en el dia a dia no solament de l’organització política, sinó també del treball dels seus representants institucionals. Al seu torn, aspira a construir-se amb un caràcter coral, assumint amb tota responsabilitat un càrrec tan visible com la Secretaria General però apostant també per la construcció d’una multiplicitat de veus amb protagonismes compartits.

Finalment, el patriarcat es fomenta també en un fort centralisme que subalternitza políticament la perifèria, augmenta les retallades de drets i llibertats o normalitza la precarietat social i econòmica. Posar al centre a les persones tal com reivindica el feminisme implica descentralitzar, implica assumir la pluralitat de la societat, i això té conseqüències en les polítiques territorials: només des de la plurinacionalitat, des d’una visió de futur de sobiranies compartides en un Estat que assumeixi la seva diversitat, podrem parlar de democràcia plena. I aquesta descentralització i assumpció de la plurinacionalitat té conseqüències també en la nostra pròpia organització.

Hem de construir un Podem fort, que reclami el seu espai dins d’un Podemos descentralitzat on prenguin protagonisme els territoris. Alhora, apostem per la continuïtat del nostre treball en les confluències catalanes construïdes amb forces germanes; amb elles no solament hem aconseguit èxits electorals com la victòria d’En Comú Podem en dues ocasions en les eleccions al Congrés dels Diputats, sinó que hem mostrat també com des del canvi es pot governar amb total solvència una ciutat com Barcelona.