Des de Viena: separació de poders

Josep-Maria Terricabraseurodiputat per ERC

Amb la quantitat d’actes, també de caràcter sociopolític, que es duen a terme tots els dies, no és rar -potser estrany- que alguns esdeveniments de rellevància quedin ocults i passin inadvertits. Per això em sembla interessant assenyalar un Fòrum sobre Drets Fonamentals que acaba de tenir lloc a Viena.

Al Parlament Europeu dirigeixo un informe sobre la situació dels Drets Fonamentals a la Unió Europea el 2017. És evident que l’informe pot abordar moltíssimes qüestions, però m’he limitat a subratllar temes molt crucials, alguns dels quals es vénen arrossegant d’anys anteriors. Els temes escollits per mi i acceptats pels meus companys de comissió són l’Estat de dret i la separació de poders, la migració, els drets de la dona, la llibertat de premsa, d’expressió i de reunió, el racisme i la xenofòbia, així com altres discriminacions de divers tipus. Lamentablement, en aquests àmbits, i en alguns d’altres, la Unió Europea presenta deficiències que, en ocasions són molt alarmants.

És precisament en aquesta mateixa línia de crítica europeista que fa pocs dies el Parlament Europeu ha aprovat, per una insòlita majoria de dos terços, una denúncia contra Hongria per anar contra drets fonamentals, crítica que ara hauran de substanciar la Comissió i el Consell europeus.

El meu informe sobre aquestes qüestions el 2017 és el que explica la meva participació en el fòrum vienès sobre Drets Fonamentals, que acull més de mil cinc-centes persones en tres dies i organitza nombroses taules rodones. Els meus companys de taula eren il·lustres representants de la judicatura europea i d’organismes que defensen els drets humans i lluiten contra la corrupció. Als components d’aquesta taula ens va correspondre tractar específicament el problema de la corrupció en relació amb la independència judicial.

Les nostres aportacions es van referir bàsicament a la necessària separació de poders per garantir el funcionament efectiu de l’Estat de dret. I ens ocupem també de debatre sobre la funció de la llei: és ella la que regeix, sent nosaltres simples destinataris, o som nosaltres que ens hem de servir de la llei per estar ben regits? La diferència no és banal. O és la llei la que s’imposa de forma directa com si la seva aplicació fos innocent, o bé som nosaltres que procurem que la llei vagi en la nostra ajuda i servei. La meva posició, sens dubte, va ser defensar la segona posició, segons la qual la llei està feta per a les persones i no les persones per a la llei. Perquè les persones són propietàries de la llei i, gràcies a ella, viuen o pateixen.

Es va tractar d’un debat de gran interès teòric. Però també va baixar a referències concretes i el debat va quedar unit a la denúncia recent de la situació a Hongria. S’hi van afegir referències a uns altres dos països.

a) D’una part, es va esmentar el cas de Polònia, on les branques executiva i legislativa interfereixen sistemàticament i abusivament amb la legislatura. Precisament el 24 de setembre passat la Comissió Europea va decidir portar Polònia a la Cort de Justícia de la Unió per les violacions del principi d’independència judicial creades per la nova Llei Polonesa sobre el Tribunal Suprem.

b) D’una altra part, va sorgir el cas d’Espanya. Es van assenyalar bàsicament tres aspectes: els superpoders donats el 2015 al Tribunal Constitucional, criticats per la Comissió de Venècia; els intercanvis de correus electrònics entre magistrats insultant líders independentistes (“fills de puta, cucs, nazis…”), amb el que es posa en dubte la independència de molts jutges en cas d’haver de participar en judicis que els afectin; la continuada acusació de rebel·lió i sedició a líders independentistes, encara que jutges d’Alemanya, Bèlgica, Escòcia o Suïssa l’han desestimat.

L’Agència de Drets Fonamentals, organitzadora del Fòrum, es va convertir amb això en seu d’un altre debat bàsic per a la democràcia.