Si no es fa el referèndum, la culpa serà dels Comuns?

Miguel Guillén BurguillosPolitòleg

Diu el president Puigdemont que aquest 2017 es celebrarà el referèndum a Catalunya. Un referèndum que, no ho oblidem, era una “pantalla passada” per a determinats sectors de l’independentisme. Frases com “ja hem votat”, “hem guanyat” o les referències al “vot de la teva vida” volien transmetre la idea que ja s’havia decidit sobre el futur de la relació entre Catalunya i la resta de l’Estat (9N, 27S), i que calia tirar pel dret. El lema de la darrera Diada, no ho oblidem, era “A punt”, que semblava voler dir que la independència estava a tocar (un cop més). Ara ningú sembla recordar aquells divuit mesos que es preveien al full de ruta de Junts pel Sí per assolir l’Estat propi. Ja ha transcorregut un any de la investidura de Puigdemont i un any i quatre mesos de les eleccions “plebiscitàries” del 27S, i ara, quan hauríem d’estar a punt de la independència, torna la reivindicació del referèndum, quan durant la campanya d’aquell 27S només Catalunya Sí Que Es Pot va defensar aquesta opció. És admirable la capacitat que té l’independentisme mainstream a l’hora de variar el seu discurs sense que ningú es posi les mans al cap. Fins i tot s’han recuperat les reunions pel “dret a decidir”, amb la participació, entre moltes altres entitats i partits, dels Comuns, amb l’Ada Colau al capdavant.

L’organització d’un referèndum unilateral no és senzilla, a ningú no se li pot escapar. I és molt possible que durant aquest 2017 el Govern de la Generalitat només tingui dues opcions: 1) repetir el procés participatiu del 9N o 2) convocar eleccions anticipades (una vegada més) al Parlament. I el discurs durant la campanya serà fàcil de construir per a ERC i la refundació de Convergència: no ens han deixat fer el referèndum, i la culpa és dels Comuns! Crec que a les files del nou subjecte polític en construcció, els seus membres ho tenen en compte, perquè saben com se les gasten determinats sectors de l’independentisme. Ja vam veure com en les campanyes electorals anteriors, sense anar més lluny, els atacs més furibunds procedents d’ERC es dirigien precisament als Comuns, i no al PP o a Ciutadans. L’explicació és senzilla: la legítima defensa de l’interès del partit. No es pensa en l’interès del país, que hauria de ser aconseguir una base més àmplia en la defensa del referèndum, es pensa en clau partidista, deixant desgastar-se soleta a la refundada Convergència intentant esgarrapar vots que van a parar als Comuns. I mentrestant, Junqueras fregant-se les mans perquè té a tocar la presidència de la Generalitat. En aquest punt, plantejo la següent pregunta: estarà disposat Junqueras a ser inhabilitat en algun moment i no poder optar al càrrec? No ho tinc clar…

El paper dels Comuns i el sector social que representen és clau, i a les files d’ERC i Convergència ho tenen clar. Perquè els números no donen i l’independentisme no té a dia d’avui prou suport popular per tirar endavant la independència de forma unilateral. I malgrat que els Comuns han estat l’espai que sempre ha defensat el referèndum, fins i tot quan per a alguns era una “pantalla passada”, en els propers mesos se’ls intentarà culpabilitzar de la no celebració d’aquest referèndum. Perquè en el fons sembla que busquin que els Comuns es desmarquin en algun moment per poder-los penjar la llufa. Per això la referència constant a la unilateralitat en la convocatòria, que portaria indefectiblement a un nou 9N. Espero que Colau, Domènech, Urtasun, Fachín i companyia ho tinguin clar (crec que ho tenen), perquè els atacs que rebran seran molt durs. I caldrà estar preparats. Preparin-se per a la Diada del 2017, perquè ERC, Convergència i les seves corretges de transmissió (social i mediàtica) intentaran transmetre la idea que el referèndum no ens l’han deixat fer, sobretot per culpa dels Comuns. Perquè de vegades sembla que no interessa caminar cap a la independència (o cap al referèndum), sinó mantenir viva la flama del processisme sine die. I mentrestant, molta gent de bona fe vivint enganyada en la bombolla de la independència, quelcom que tenim a tocar però que mai no arriba.