Esquerres del món, llegeixin al mestre Boaventura de Sousa Santos i deixin-se d’hòsties

Miguel Guillén Burguillos, politòleg

Fa poques setmanes l’editorial Icària va publicar un llibre del mestre Boaventura de Sousa Santos que hauria de llegir tota persona que es consideri d’esquerres, particularment si forma part de la direcció d’un partit polític o exerceix algun tipus de lideratge en els anomenats moviments socials. La raó és simple: en tan sols 150 pàgines el mestre, a qui tenim el privilegi de llegir sovint aquí a Públic, dóna algunes claus per què l’esquerra deixi de mirar-se el melic i torni a ser una eina útil per a la gent comuna, per a la majoria social. Aquí a Espanya, però també a Portugal, Brasil, Colòmbia o Mèxic, països dels quals de Sousa Santos analitza la seva realitat política al llarg del text. Països on la trajectòria i el paper de les esquerres en els darrers anys han seguit passes diferents, però avui s’enfronten a un repte comú: ser útils per a la vida de les persones davant la multitud de reptes que la situació política internacional ens llança. Perquè les forces d’esquerres haurien de ser útils per millorar realment la vida de les persones, tot i que de vegades, en alguns casos, sembli que només serveixen per què els seus membres alimentin el seu ego, se sentin realitzats i s’erigeixin en portadors de la veritat absoluta, còmodament des de la seva talaia. És a dir, passa que de vegades tot queda en un discurs molt interessant però poc més que això, i ara calen forces d’esquerres que s’arremanguin, que es mullin i que busquin la manera d’arribar a acords per millorar les condicions de vida de la gent comuna. Embrutant-se si cal. Allò que Weber explicava de l’ètica de la convicció i l’ètica de la responsabilitat. Perquè sí, l’ètica de la convicció és important, però sense l’ètica de la responsabilitat no és possible canviar la societat. Jordi Évole ha explicat en més d’una ocasió que el seu avi sempre li deia que les esquerres només estan unides a la presó. Una cosa semblant em deia a mi el meu. I ja va sent hora que les esquerres del món, com demana Boaventura en el títol del seu nou volum, s’uneixin. D’una vegada per totes.

El primer que han de tenir clar les esquerres, seguint a de Sousa Santos, és que han de treballar amb la convicció que pot i ha d’existir un futur postcapitalista, una societat alternativa que satisfaci les necessitats reals dels pobles, on l’exercici de la llibertat sigui efectiu. Diu Boaventura que ens trobem en un moment reaccionari global que exigeix ​​la convivència entre diferents forces d’esquerres. Parla d’un interregne sorgit de la caiguda del Mur de Berlín, on el nou món en què ens tocarà viure encara no s’ha definit. I explica que, amb el col·lapse de la URSS, va sorgir una agenda explícita que va suposar la fi definitiva del socialisme com a sistema social, econòmic i polític liderat per l’Estat. Però apunta que l’agenda implícita, que va constituir la fi de qualsevol sistema social, econòmic i polític liderat per l’Estat, va ser la que va comptar veritablement. There is no alternative, que va dir Margaret Thatcher, perquè el mercat és més que suficient per fer-nos feliços. El mercat, el capitalisme, l’imperi. Perquè Boaventura no s’acomplexa a l’hora de parlar clarament d’imperialisme i anticapitalisme, perquè en aquests temps que ens ha tocat viure no està el pati per a eufemismes ni edulcorants del llenguatge.

De Sousa Santos realitza una anàlisi comparada, com he apuntat a l’inici d’aquest article, dels casos de Portugal, Brasil, Colòmbia, Mèxic i Espanya, centrant-se en el paper que les esquerres han vingut desenvolupant en els darrers temps. El primer, que coneix a la perfecció, pot servir-nos per albergar una esperança que la unitat de les diferents forces d’esquerres pot ser útil per a les classes populars, i per què no, serveixi de guia a Espanya, cosa que tímidament ja s’han atrevit a apuntar tant Pedro Sánchez com Pablo Iglesias, si bé a mesura que s’acosti la inevitable convocatòria d’eleccions generals els poders fàctics collaran fort perquè el PSOE retorni a principis de 2016 i miri a la dreta i no cap a l’esquerra. Al temps.

El mestre Boaventura explica que ens trobem en un moment de lluites defensives en què la democràcia, fins i tot la de baixa intensitat, corre el seriós risc de ser durament segrestada per forces antidemocràtiques i “feixistitzants”. Suposo que no cal recordar els casos de Trump, Salvini o Bolsonaro. Per tot això, l’enteniment de les forces d’esquerres, incloses lògicament les d’arrel socialdemòcrata, ha de ser una realitat per crear un cordó sanitari i defensar els interessos de les classes populars. Pot sonar derrotista i poc ambiciós, però opino que cal ser conscients de la situació en què ens trobem. De vegades els problemes domèstics que vivim a casa nostra, i ben importants que són, no ens permeten prestar atenció al que passa al món. I la situació que tenim davant requereix d’una unitat d’acció a nivell internacional que ha de passar per l’entesa entre les esquerres, si no volem ser atropellats. Boaventura de Sousa Santos reclama la construcció de coalicions que facin possibles governs d’esquerres en diferents països, per aconseguir una idea de conjunt dels obstacles que s’han de superar i dels camins per fer-ho. Parla fins i tot d’una nova internacional d’esquerres. Paraules majors.

Com no podia ser d’una altra manera, de Sousa Santos parla de la necessitat de tenir un peu a la institució i un altre al carrer, en les lluites socials. Una cosa que pot sonar a obvietat, però la veritat és que quan les forces d’esquerres entren en les institucions la burocràcia i la moqueta poden arribar a absorbir, i de quina manera, la major part de les seves energies. I es corre el risc d’abandonar el carrer i sorgeix el perill que forces d’extrema dreta sedueixin els que s’hagin pogut sentir abandonats pels que pensaven que eren els que havien de defensar-los. Els sona? Per què hi ha barris sencers on abans arrasava el PCF i ara guanya el Front Nacional de Le Pen? Com s’entén que Salvini lideri el govern del país del PCI? Per què al Brasil Bolsonaro ha guanyat les presidencials? I Trump? Per què ha crescut tant en els últims temps Alternativa per a Alemanya? A Alemanya! Seguim? Si les esquerres no es posen, no ens posem, les piles, el camí cap a la irrellevància és pla i molt curt. I si la nostra gent no és capaç de sentir-se identificada amb les esquerres, altres vindran a ocupar el seu espai, amb tots els riscos que això suposa. Perquè sembla que mai aprenem dels ensenyaments de la història. En les properes eleccions al Parlament Europeu se’ns situarà interessadament davant del dilema de triar entre el neoliberalisme de Macron o la barbàrie de l’extrema dreta. Doncs bé, aquí les esquerres han de presentar una alternativa clara, unitària i sortir a l’ofensiva, plantejant que molt han de canviar les institucions de la Unió Europea per què la gent comú les percebi com una cosa útil per a les seves vides.

El cicle reaccionari global del que parla Boaventura de Sousa Santos en el seu llibre ha suposat uns greus retrocessos en les conquestes populars. A mesura que la dreta es vagi consolidant en el poder, la democràcia anirà perdent el seu caràcter fins que es converteixi en un nou règim dictatorial disfressat amb una façana democràtica. I com que les forces d’esquerres sempre han tingut clar que és imprescindible la unitat d’acció en la lluita antifeixista, per això el mestre els demana que siguin humils i s’articulin de manera pragmàtica per resistir amb els mínims danys possibles aquest període (provisional) de lluites defensives al voltant del planeta. Si s’és capaç d’aconseguir aquest primer objectiu, preservant cada força la seva identitat i autonomia, s’estarà en disposició d’aconseguir en el futur altres articulacions més avançades. Pessimisme de la raó? Segurament, però és que potser no ens queda una altra opció. Per això coincideixo amb el mestre i dic: esquerres del món, llegeixin a Boaventura de Sousa Santos i deixin-se de hòsties.