La municipalització d’Europa, un projecte en creixement

Marta Junqué, activista de BComú, CatComú i Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya

Creixen els debats per abordar les batalles locals en perspectiva europea, des de pobles i barris fins al Parlament Europeu es parla de Municipalitzar Europa, el debat municipalista en clau europea va guanyant rellevància política a sis mesos de les eleccions europees

A Brussel·les, el passat 3 de novembre es va organitzar un acte al Parlament Europeu en el qual van participar regidors de Barcelona, representat per Gerardo Pisarello, de Nàpols, Amsterdam , París i Grenoble anomenat “Municipalize Europe!”, el qual va generar una gran expectació entre els mitjans i les assistents. Aquest acte es va realitzar amb la col·laboració de diferents organitzacions referents a la capital de la UE com Corporate European Observatory, Transnational Institute, Fundació Rosa Luxemburg i Barcelona En Comú. Aquesta última, després de mesos d’intensos debats mitjançant el cicle “Del Barri A Europa”, que vinculava per primer cop municipalisme i europeïsme, aprofitava per presentar allà les 20 propostes concretes per municipalitzar Europa. Però aquest no és un fet puntual; per posar un exemple, aquest cap de setmana es realitzaran diversos actes que indiquen com la municipalització d’Europa segueix expandint-se.

Començant per la realitat més propera, des de Catalunya En Comú es llança el primer debat del recentment inaugurat cicle “Del Municipi A Europa”, en el qual a través de diferents jornades a diversos pobles i ciutats de Catalunya, s’analitzaran les batalles locals i es connectaran amb una dimensió europea. I viceversa. La primera batalla que s’abordarà aquest cap de setmana a Castelldefels és un dels temes més transcendentals i actuals a nivell local i internacional: la lluita feminista.

Seguint pel continent europeu a Roma aquest mateix cap de setmana, diversos moviments socials i organitzacions municipalistes i supranacionals, liderades per l’alcalde de Nàpols, uniran els seus esforços per presentar un projecte per a les eleccions europees, on una de les seves principals proclames és la municipalització d’Europa i lluitar contra l’extrema dreta liderada per Salvini.

A l’altra banda de l’Atlàntic, Ada Colau ha estat l’única alcadessa europea convidada a participar aquest cap de setmana a la trobada organitzada pel senador americà Bernie Sanders, on participarà en una taula rodona per reflexionar sobre la necessitat d’un moviment progressista internacional juntament amb el mateix Bernie. I, en clau municipalista i internacionalista, del 30 de novembre al 2 de desembre se celebra a Valparaíso la quarta trobada regional d’enguany organitzada per la xarxa Fearless Cities (Ciutats Sense Por).

I tot això només en un cap de setmana! Està clar que el moviment municipalista avança amb força amb propostes transformadores i innovadores a diferents geografies i s’estén per conquerir un nou repte comú: la construcció d’una Europa municipalista.

I aquí és el moment en què ens podem preguntar: Però què significa una Europa municipalista? Per a què?

Problemes per pagar el lloguer, comprar un habitatge, per respirar aire net o accedir a una gestió d’aigua pública de qualitat. Por en veure com les botigues del teu barri desapareixen, com les condicions laborals empitjoren, com els lobbies cada cop es fan més forts. Empipament en veure com el nacionalisme excloent i conservador s’està instal·lant als nostres carrers i veure com sembla que entrem en una regressió de drets socials i de llibertats (també feministes!). Ràbia en veure a persones i infants ofegant-se en la Mediterrània o tancats en centres de detenció i no poder fer res. Molt sovint pensem que aquests són problemes que només ens afecten a nosaltres, al nostre municipi, però si aixequem la mirada ens adonem que aquests són problemes i sentiments que estem patint moltes de les persones que vivim a Europa.

En síntesis, el que passa als nostres pobles i ciutats també passa a altres municipis europeus. Tenint això en compte, hem d’agrupar les nostres demandes, aplegar-nos, adonar-nos que no estem soles i començar a incidir en totes les institucions que poden canviar a millor gràcies a les nostres batalles. El que es decideix a Brussel·les té impacte sobre les nostres vides. Per tot plegat, necessitem connectar les batalles i portar la nostra veu a Brussel·les i estar representades allà on es prenen les decisions que ens afecten. Per això necessitem municipalitzar Europa.

És moment de portar les batalles ciutadanes a les institucions europees, com per exemple l’accés a l’habitatge. Davant la greu crisi per accedir a un habitatge assequible i digne, ciutats i pobles estan engegant moltes iniciatives per poder parar el procés de gentrificació i turistificació. Sense anar més lluny, trobem polítiques en aquesta línia a Terrassa, amb l’expropiació temporal d’habitatges; o els casos de Palma i Barcelona, amb la creació d’oficines antidesnonaments i la regulació d’allotjaments turístics. No obstant això, aquest debat està absent a les institucions europees tot i que, com s’ha demostrat, el lobby de Airbnb pressiona amb força a Brussel·les per vetar les iniciatives regulatòries de les ciutats i queixant-se de les regulacions interposades per Barcelona, Berlín i París. Això ha de canviar!

No es tracta només de portar les batalles municipals a les institucions europees, sinó “fer baixar la política europea als barris i pobles” com afirma l’Ernest Urtasun, apostant per la política multiescala. El canvi climàtic, la gestió dels fluxos migratoris, els acords comercials com el TTIP o el CETA, el desenvolupament del Pilar Social Europeu, són reptes globals i d’escala europea a tractar. Per abordar-los, és clau que hi hagi una major i millor connexió entre l’escala europea i la local. Pel que fa a l’assoliment dels reptes del pacte climàtic de París, per exemple, les ciutats juguen un paper fonamental per aplicar-lo. Gràcies als plans de clima dels governs de Colau i Carmena, Espanya no va ser sancionada. Però és només una cosa de les grans ciutats; per exemple els municipis mitjans i petits poden desenvolupar un rol clau en la gestió i integració de les persones migrants, com demostra el poble italià de Riace i el seu alcalde Domenico Lucano. Si les institucions europees donessin més veu i més recursos directes als municipis, aquesta nova forma de governar podria aconseguir millors resultats. Hem d’apostar perquè els municipis tinguin una major incidència legislativa i vinculant en les decisions europees, com ara en el nou pla quinquennal de la Comissió Europea, que començarà el juny vinent.

És evident que l’actual projecte europeu no té direcció ni visió política, i no és capaç de donar resposta als reptes que es plantegen. La municipalització d’Europa representa una glopada d’aire fresc per refundar Europa. Les experiències de Barcelona, Castelldefels, Saragossa, Carcaboso, Amsterdam, entre d’altres, han demostrat que des de les mateixes institucions que havien estat governades per les forces conservadores s’ha pogut canviar el rumb polític de la institució, transformant les prioritats polítiques i les pràctiques. Si portem l’esperit de transformació social d’aquestes experiències locals a nivell europeu, podem aconseguir refundar una nova Europa, que s’inspiri en els principis fundacionals d’una Europa social i políticament unida com el 1941 la van plantejar dos italians antifeixistes, Altiero Spinelli i Ernesto Rossi en el cèlebre ‘Manifest de Ventotene’.

Estem en un moment decisiu, on el món sembla haver embogit dins i fora del territori europeu, com manifesten les victòries de Trump, Salvini o Bolsonaro, és moment d’apostar per una Europa municipalista, construïda des de baix, des del bé comú, des de la confluència i del feminisme, de l’alegria i l’esperança de viure en una Europa social i radicalment democràtica.