La salut mental en temps líquids

Joseba Achotegui. Psiquiatra. Psicoterapeuta. Secretari General de la Secció de Psiquiatria Transcultural de l'Associació Mundial de Psiquiatria i professor titular de la Universitat de Barcelona.

A l'interessant debat que s'ha originat arran de la mort de l'eminent sociòleg Zigmunt Bauman, l'àrea de l'aplicació de la seva teoria de la societat líquida al camp de la salut mental és una de les més suggerents però encara insuficientment aclarida.

Com és sabut, per Bauman hem passat d'una societat de valors ben establerts, forts, sòlids, com de ferro forjat, a una societat canviant, inestable, líquida. Hem passat d'una societat ordenada, predictible, a una societat en moviment, sense vincles permanents, imprevisibles. És perceptible aquest canvi de model de societat en l'àrea de la salut mental?

És cert que des de la perspectiva de la salut mental, hem deixat enrere una societat que tenia com a referent, com a icona, el mur del manicomi, ara per sort un mur en part caigut. Com assenyala el sociòleg coreà-alemany Byung-Chul Han la societat tradicional (el que Foucault anomenava la societat disciplinària), expressió de la modernitat sòlida, que constava presons, casernes i psiquiàtrics, ja és història. I és cert que aquesta societat ja no es correspon amb el món d'avui en dia, una societat de consum, globalitzada, en què la diferència entre el normal i l'anormal sembla una mica passat de moda, arcaic, cosa que ha desaparegut arrossegat pel tsunami del consumisme més radical al que poc importen aquest tipus de "subtileses".

Però, hem entrat realment en aquesta etapa líquida que planteja Bauman en l'àrea de la salut mental o aquest ordre sòlid ha estat substituït per un altre?

Jo crec que es pot donar la raó en aquest plantejament a Bauman perquè ens trobem en una societat en què hi ha una gran confusió i inestabilitat, una societat en la qual cada vegada és més difícil saber què és sa o patològic, perquè tot, la vida quotidiana mateixa, s'ha convertit potencialment en malaltia mental. Perquè tot malestar psíquic -l'estrès, el dol, la nostàlgia ... .- s'ha convertit en font de negoci davant el qual el mercat sempre buscarà trobar el producte que l'alleugi. I per donar-li major impacte a aquest consum, què pot ser millor que dir-li al malestar malaltia mental i hipocondrizar, acovardir i fidelitzar els consumidors-ciutadans?

Perquè la societat actual ha ampliat l'àrea de la psiquiatria a gairebé totes les esferes de la vida, incrementant gairebé exponencialment el nombre de trastorns mentals. El DSM, el manual de classificació dels trastorns mentals hegemònic, ha anat canviant substancialment en cada edició. Ha passat dels 102 trastorns de la primera edició de 1952 als gairebé 400 trastorns de la cinquena edició de l'any 2013, amb uns nivells d'inflació diagnòstica tan galopants que s'ha arribat a dir, irònicament, que al final arribarà a haver-hi un trastorn propi per a cada un de nosaltres.

A més s'han convertit en trastorns mentals els vells vicis, els pecats capitals, les limitacions personals o fins i tot simples característiques personals. Així el fumar és trastorn per tabaquisme, la timidesa és fòbia social, l'orgull és trastorn narcisista, el joc és ludopatia, la ira és trastorn de control dels impulsos, la gola és trastorn per afartaments.

Així doncs, els plantejaments que ens ha aportat aquest gran sociòleg polonès, Zigmunt Bauman, són un valuós llegat per continuar treballant en comprendre millor la salut mental en el món que ens ha tocat viure.