El 3%: Hi ha silencis que són eixordadors.

David Cid. Coordinador Nacional d’ICV

El passat dijous 2 de febrer es produïen 18 detencions per la Guardia Civil en una operació impulsada i dirigida per la fiscalia anticorrupció en el marc de la operació Pika. Cal recordar que estem davant la continuació de les tres fases de la operació Petrum, coneguda com el cas 3%, investigada pel jutjat d’instrucció del Vendrell i que s’inicia el 27 de juny de 2014 amb la detenció de l’alcalde de CiU a l’Ajuntament de Torredembarra. Cal recordar que el cas parteix d’una denúncia d’una regidora d’ERC, Montsessat Gassull, que va deixar el partit perquè segons les seves declaracions "no tenia sentit continuar en un partit que m’ha deixat sola". Primer silenci eixordador.

No som ingenus. Les casualitats no existeixen, i és evident que l’operació es produïa en temps i calendari pocs dies abans del judici a Mas, Rigau i Ortega pel 9N.

El problema és que no es casualitat que cada cop que hi ha un cas de corrupció a Catalunya hi hagi al darrere i al davant CDC. Cas Palau, ITV, Pujol, Pretoria (que també afectava el PSC), Crespo, Petrum i Pika en el marc del 3%...

La investigació del cas Petrum no és una casualitat. L’alcalde de Torredembarra, de CiU, va ser detingut el juny de 2014. El Juliol de 2015 es detenen tres membres de la família Sumarroca, fundadors de CDC i l’exalcalde de Torredembarra torna a ser detingut. El 28 d’agost de 2015 la guardia civil registra la seu de la CatDem (fundació de CDC), el despatx de tresorer de CDC, Andreu Viloca i la seu del carrer Còrsega. Es recullen expedients d'obres fetes per Teyco als ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, Sant Celoni, Figueres i Lloret de Mar. L’octubre de 2015, la Guardia Civil deté el tresorer de CDC, Andreu Viloca i es torna a escorcollar la seu de CDC. Febrer del 2016 es torna a detenir diverses persones de CDC, entre elles Andreu Viloca i el ex-regidor de BCN, Antoni Vives. Uf!!! De nou en dates senyalades però de nou derivades de casos de CDC.

I sembla que tampoc és casualitat la manera com es produïen les presumptes donacions irregulars a les fundacions de CDC. Segons un article d’Oriol Güell publicat aquesta setmana a El País, Copisa va donar 50.000 euros a CDC només 5 dies abans  que es produís d’adjudicació de les obres del Born per part de l’Ajuntament de BCN governat per Xavier Trias. Segon silenci eixordador. Cap de les entitats sobiranistes tant curoses amb l’ús de la simbologia nacional ha fet cap comentari sobre el fet que el Born hagi estat presumptament empastifat i profanat per la corrupció de CDC.

El President Mas en tots aquests casos ha afirmat en primer lloc que era un atac a CDC i a Catalunya i al procés d’autoderminació (com si altres no defenséssim el referèndum) i que ell desconexia (com Rajoy més o menys) com funcionava el dia a dia de CDC tot i haver-ne estat secretari general i president del partit (potser no parlava mai amb el seu tresorer). Tercer silenci eixordador: és inconcebible que Artur Mas encara no hagi comparegut de nou al Parlament per donar explicacions reals per aquest possible nou cas de corrupció. No estem parlant de casos de fa 10 anys com el cas Palau, parlem de possibles donacions irregulars que s’estenen fins l’any 2015. Quart silenci eixordador: Marta Pascal deia que no permetria que ningú embrutés el nom de PDeCAT. El PDeCAT es va crear per intentar fer de tallafocs del casos de corrupció de CDC, això és així.

Cinqué silenci eixordador. El Govern, el president Puigdemont, amb accents diferents, han passat de puntetes sobre un cas que cada cop va agafant més ramificacions i dimensions.

Tants silencis fan pensar que no siguin per amagar que al final a Catalunya tenim problemes similars amb la corrupció com els tenen a Andalusia, València o Madrid. Silencis eixordadors.