La tridreta i el comú

Antoni Aguiló

Filòsof del Centre d’Estudis Socials de la Universitat de Coïmbra

Circula per internet una vinyeta de l’il·lustrador Ferran Martín en la qual es pot veure Albert Rivera sostenint una bandera espanyola mentre afirma: “Aquesta bandera és la bandera de la llibertat! Aquesta és la bandera que ens uneix, aquesta és la bandera dels nostres pares. La dels nostres avis!”. Al seu davant un interlocutor d’edat avançada que porta a les mans la bandera republicana tricolor li corregeix: “Disculpi Sr. Rivera, la bandera del meu avi era aquesta. Aquesta serà la del seu avi”.

La vinyeta il·lustra l’intent de les dretes i l’extrema dreta espanyoles d’enfortir un projecte únic que instrumentalitza en benefici propi senyes d’identitat considerades comunes a partir de la sacralització de conceptes com la pàtria, la religió catòlica i la família tradicional. Som, així, cridats a defensar el supremacisme blanc, la família cristiana “natural” en què s’escuda el discurs homòfob i la indissoluble unitat de la nació espanyola. Qui no combregui amb els principis d’aquest discurs dretà disfressat de “sentit comú” és qualificat d’extremista i antipatriota. Dinou van ser, ni més ni menys, les desqualificacions (entre elles “mentider compulsiu”, “traïdor”, “ridícul”, “egòlatra”, “incompetent”, “okupa”, “mediocre”, “adalil de la ruptura d’Espanya” o “xovinista del poder”) que Pablo Casado va dedicar a Pedro Sánchez quan el Govern espanyol va anunciar que acceptaria la figura d’un relator per a Catalunya. S’està forjant la construcció d’un nou bloc pactista reaccionari que apel·la elements comunitaris com a estratègia per reforçar el seu projecte de nació i societat neoliberal-conservador. Andalusia s’ha convertit en el primer camp d’experimentació d’aquesta nova ofensiva conservadora.

En boca de les dretes i de l’extrema dreta, el llenguatge del comú funciona com un significant buit a mercè d’una potent lògica excloent i homogeneïtzadora. Com explica Boaventura de Sousa, l’objectiu és produir “comunitats-fortalesa”, agrupaments defensius, replegats sobre si mateixos i construïts al voltant d’una identitat política i cultural dominant que estableix jerarquies d’inferioritat: la inferioritat de les persones LGTBI, dels negres, de les dones, dels gitanos, dels immigrants, dels pobres, etc. Qui és classificat com a superior considera una obligació moral civilitzar, dominar i, en definitiva, colonitzar l’inferior. Per què Vox explota retòricament el concepte de reconquesta? Per legitimar la islamofòbia a través d’un discurs racialitzat i excloent sobre la nació espanyola que mitifica l’ocupació cristiana dels territoris peninsulars sota domini musulmà.

Per a la tridreta en fase de convergència, el comú constitueix un espai de poder per reproduir l’hegemonia de l’home blanc, occidental, heterosexual, cristià i de classe mitjana i alta. Un espai d’exclusió identitària que, com a molt, concedirà alguns privilegis als grups classificats com a inferiors que han estat domesticats pel sistema: gais blancs, consumistes i racistes o dones antifeministes defensores del patriarcat, per exemple. Allò comú funciona, d’aquesta manera, com un dispositiu des del qual executar polítiques de desigualtat, d’odi i por a la diferència. No en va Marx va denunciar la falsa idea d’allò comú que s’amagava sota el sistema britànic de la common law, el dret comú no escrit que basa la llei en la tradició i el costum. Marx es va esforçar a diferenciar les lleis i els costums dels privilegiats dels costums dels pobres. Així, el dret consuetudinari dels privilegiats, al servei dels interessos dels grans propietaris, criminalitzava els recol·lectors de fusta caiguda a terra dels boscos. Ha estat precisament la limitació del dret dels privilegiats el que li ha valgut una querella a l’alcalde de Palma, Antoni Noguera, al qual la Federació Espanyola d’Associacions d’Habitatges i Apartaments Turístics (Fevitur) acusa de restringir de manera irregular l’impacte del lloguer turístic en els habitatges plurifamiliars de la ciutat.

Si aconsegueix formar govern després de les eleccions generals d’abril, la tridreta emergent intentarà aplicar una mena de common law punitiva-repressiva, espanyolista, heteronormativa, patriarcal, classista i racista. Ho farà amb la complicitat dels sectors conservadors de la judicatura i l’Església catòlica, així com amb la dels mitjans de comunicació afins.

Davant d’això, les esquerres tenen la responsabilitat de descolonitzar l’imaginari del comú, de construir un comú produït i compartit entre tots. L’eclosió de lluites mundials contra l’austeritat i el neoliberalisme, com el 15M, va generar en el camp progressista el sorgiment d’espais de pensament i plataformes d’acció al voltant del comú i els béns comuns. Les lluites per una “democràcia real”, contra la gentrificació dels centres urbans, les lluites antidesnonaments, els horts urbans, els centres socials autogestionats, el reclam de l’espai i els serveis públics o els moviments per la justícia ambiental, entre d’altres, poden considerar-se lluites que reclamen el comú. De fet, moltes d’aquestes lluites van entrar a les institucions municipals sota diverses formes i organitzacions polítiques amb la denominació “en comú”.

No obstant això, una de les limitacions d’aquestes lluites és que en ocasions són presoneres de marcs eurocèntrics de pensament, fins i tot si s’esforcen a promoure processos d’emancipació i prendre decisions valentes. La qüestió racial, per exemple, gairebé no va tenir ressò en el 15M, que es va centrar en el concepte de ciutadania, i hi ha un sector de l’esquerra espanyola que comparteix amb la dreta un sentit comú espanyolista al·lèrgic a qualsevol projecte de nació espanyola descolonitzada.

Si entenem el colonialisme com una pràctica que inclou el robatori o la supressió de patrimonis materials i immaterials, entre els quals es troben memòries, cultures, històries i identitats, obtindrem una imatge més clara de com i quan vam ser colonitzats, de qui ens van colonitzar i de com descolonitzar-nos. Si l’objectiu és crear un bé comú descolonitzat, ens hem de comprometre a desmantellar el capitalisme, el racisme, l’heteropatriarcat i la resta de les lògiques colonials que travessen el comú. És per això pel que la bandera de Rivera, de Casado i d’Abascal no pot ser la bandera d’allò comú.