Cabify i l’unicorn del colonialisme interior

José Mansilla, antropòleg

En l’ambient de les start-ups, els business angel, les rondes de finançament i la resta de la neo-llengua vinculada al món dels negocis hi ha una expressió, un concepte, que s’ha convertit en una meta, una aspiració, per molts i moltes emprenedores: l’unicorn. Un unicorn és una empresa, generalment una petita iniciativa, que arriba a una valoració de més de 1.000 milions d’euros al mercat. Això no vol dir que la companyia doni beneficis per valor d’aquesta quantitat, o que hagi creat riuades de llocs de treball ben remunerats, o que pagui quantiosos impostos a les arques públiques del territori on es troba assentada. No, ser un unicorn no té res a veure amb això. Un unicorn és una star-up que manifesta la potencialitat de donar beneficis en el mitjà-llarg termini, és a dir, de començar a generar dividends per als seus accionistes en un futur més o menys proper. Els 1.000 milions d’euros de valoració són una estimació, una projecció elaborada des del present, del valor de l’empresa segons aquesta potencialitat.

Els unicorns solen ser companyies emergents que diuen haver localitzat nínxols de mercat, productes o serveis, que, fins aquell moment, ningú havia estat capaç de veure. Aquesta habilitat per trobar noves possibilitats per a la reproducció ampliada del capital és, a més, normalment projectada sobre el nostre imaginari com una cosa realitzable només amb esforç i tenacitat. Són coneguts mundialment els casos dels creadors d’Airbnb al seu apartament de San Francisco o el propi Jeff Bezos abandonant el seu lloc en un hedge fund -un altre palabro– per crear, del no-res, Amazon. Ara bé, molts d’aquestes reeixides iniciatives tenen poc a veure amb profundes investigacions que vinguin a solucionar les necessitats o els problemes de la vida quotidiana de les persones, i molt amb indagar sobre les escletxes, les zones fosques, els límits i la flexibilitat de la normativa actual, aprovada de forma democràtica per les diferents institucions, la qual regeix el funcionament dels mercats en les nostres societats. El seu èxit està basat, precisament, en ser capaç de surfear la regulació vigent i pressionar, en cas que sigui necessari, a les instàncies polítiques perquè aquestes modifiquin la legislació que els afecta, a favor seu. Es tracta d’un pur colonialisme interior; un procés segons el qual l’assignació i distribució de recursos, així com les relacions en l’àmbit social i productiu, es realitza sota criteris anàlegs als d’una colònia, és a dir, sota un règim d’explotació.

A l’Estat espanyol tenim un únic unicorn: Cabify. Aquesta plataforma tecnològica de mobilitat està valorada, actualment, al voltant dels 1.400 milions d’euros. No obstant això, la recentment aprovada legislació entorn de la seva funcionament per part de la Generalitat de Catalunya va fer que l’empresa abandonés, amb profunda pena i una gran projecció mediàtica, el territori català. El Govern de Catalunya havia actuat separant, mitjançant un Decret, clarament el model de negoci de les llicències VTC, en el qual està basat Cabify, i el dels tradicionals taxis, de manera que, a partir de la seva publicació i entrada en vigor, seria necessari un període mínim de 15 minuts d’antelació per sol·licitar els seus serveis, a més d’altres qüestions. El Decret permetia, a més, als diferents nivells administratius municipals, ampliar, si així ho consideraven, aquests 15 minuts. D’aquesta manera, l’Àrea Metropolitana de Barcelona va elevar el període de temps fins a l’hora, manifestant, encara més, la seva intenció de separar els dos tipus d’activitat econòmica.

L’abandonament de la seva activitat a Catalunya, per part de Cabify, ha durat poc. Aquest dijous 7 de març ha anunciat la volta a les seves carreteres, només que, de nou, estirant la interpretació del Decret català. La justificació de Cabify, en aquest cas, és que la signatura d’un contracte per un any amb cadascun dels clients la primera vegada que es sol·licitin els seus serveis, els eximiria de respectar els límits de 15 o 60 minuts exigits per la normativa, en les següents sol·licituds.

L’unicorn Cabify és només un exemple, però podríem citar més -Glovo i Deliveroo aprofitant-se dels seus treballadors suposats autònoms, Airbnb i el turisme neighbor friendly i els seus efectes sobre els increments del preu de l’habitatge, etc.- formen part del mateix tipus de iniciatives; aquelles només busquen aconseguir la multiplicació exponencial de les plusvàlues a costa de trencar les costures del model econòmic actual, és a dir, tractant als seus ciutadans com colons interiors.