L’ecologisme polític seguirà tenint representació al Congrés dels Diputats

Miguel Guillén

Dimarts passat es va presentar públicament el preacord entre Equo i Podemos per tal que el partit verd formi part de la candidatura Unidas Podemos a les eleccions generals del proper mes. Segurament aquesta notícia no ocuparà les portades dels principals diaris, però es tracta de quelcom més important del que sembla. Perquè sense aquest acord, probablement no seria possible que en el pròxim Congrés dels Diputats hagués cap persona en representació directa d’un partit verd, en aquest cas Equo, més enllà dels diputats o diputades que militen a Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), i que ja compten amb una àmplia trajectòria defensant els valors de l’ecologisme polític durant molts anys a les institucions. Bona notícia, doncs.

En l’última legislatura, el partit Equo ha estat representat al Congrés per l’històric Juantxo López de Uralde (diputat per Àlaba), Rosa Martínez (diputada per Biscaia) i Jorge Luis (diputat per Osca). En el cas d’ICV (que formava part de la coalició En Comú Podem i que és membre del Partit Verd Europeu, com Equo), Josep Vendrell i Aina Vidal van ser elegits per la circumscripció de Barcelona, ​​mentre que al Senat han representat al partit català Maria Freixanet, Joan Comorera i Sara Vilà. Com ja he comentat, ICV compta amb una llarga trajectòria a les Corts Generals, i són diversos els diputats i diputades que han treballat durament i dignament defensant els valors de l’ecosocialisme (ICV es defineix com a “ecosocialista”), en moments en què no era fàcil fer-ho. Des d’aquí el meu reconeixement a persones com Joan Saura, Joan Herrera, Laia Ortiz o Joan Coscubiela, per citar només uns pocs exemples de persones que han portat durant anys a les Corts propostes de les que molt pocs parlaven però que afectaven (i afecten) directament a la nostra qualitat de vida i la que tindran els nostres fills i néts.

L’acord signat entre Podemos i Equo és una bona notícia perquè, com s’explica en el text, l’agreujament de la crisi ecològica requereix d’una resposta política a gran escala. A dia d’avui, només els que es beneficien del sistema poden negar que l’actual model econòmic és insostenible i ens condueix al desastre. Cal situar la sostenibilitat i l’ecologisme en el centre del debat, tot i les dificultats i malgrat que la crispació identitària i la lluita de banderes ho tapin tot. En el document presentat per Equo i Podemos es presenta una sèrie de compromisos que haurien de gaudir d’un protagonisme fonamental. Perquè és absolutament necessari lluitar contra el canvi climàtic, proposant les mesures legislatives que garanteixin la reducció progressiva i contínua de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Perquè cal treballar incansablement per a una transició energètica amb l’objectiu d’un model basat al 100% en les energies renovables. Perquè cal seguir avançant en la descarbonització de l’economia i la desnuclearització. Perquè cal seguir defensant la conservació de la biodiversitat com l’element clau per a la sostenibilitat del nostre planeta. Perquè cal promoure iniciatives de defensa dels drets dels animals… Sé que no serà fàcil situar aquests temes en els principals titulars dels mitjans de comunicació en els temps que corren, però estic convençut que els diputats i diputades ecologistes treballaran insistentment per aconseguir-ho.

Aquesta setmana joves de tot el món participen en una mobilització global reclamant mesures en defensa del clima. La sueca Greta Thunberg ha marcat el camí, s’ha convertit en un fenomen d’escala global i ha aconseguit situar en primera línia mediàtica la urgència d’actuar en defensa del nostre planeta. Com va dir Thunberg a la cimera del clima de l’ONU de l’any passat, “la nostra biosfera s’està sacrificant perquè les persones riques en països com el meu puguin viure en el luxe. Són els sofriments de molts dels que paguen pel luxe d’uns pocs (…). Vostès diuen que estimen als seus fills per sobre de tot, però els estan robant el seu futur davant els seus propis ulls (…). Necessitem mantenir els combustibles fòssils a terra i hem de centrar-nos en l’equitat. I si les solucions dins del sistema són tan impossibles de trobar, potser hauríem de canviar el sistema en si mateix”. Es pot dir més alt, però no més clar.

La lluita ha de seguir al carrer, però també en les institucions. I a les nostres Corts Generals la presència de l’ecologisme polític és més necessària que mai. Perquè no hi ha Planeta B.