La gran transformació del futur, la nostra responsabilitat del present

Jéssica Albiach, presidenta de Catalunya en Comú Podem

La Greta només té 16 anys. La Greta només és una noia. La Greta només té idees i principis clars. Ni experiència, ni poder, ni diners, però ha estat capaç d’erigir-se com una veu d’aquesta generació més jove que ens ha llançat un crit d’esperança per a salvar el nostre planeta.

Ens ho ha llançat a cadascuna de nosaltres, perquè la justícia climàtica es construeix canviant hàbits i mentalitats quotidianes, però sobretot li ho ha llançat als diferents governs del món.  Les institucions hauran de decidir de quin costat estan: o amb la majoria de la gent que lluita per una major justícia, o amb els pocs que defensen els seus privilegis. El moviment en favor de la justícia climàtica – així com amb el moviment feminista – no va néixer ahir, ni és una moda passatgera; va haver-hi molta gent que va haver de lluitar prèviament per a arribar a aquest nivell de consciència i que va empènyer perquè Catalunya avancés en aquesta prometedora direcció.

Catalunya va ser pionera fa més de 30 anys, instal·lant el primer aerogenerador d’Espanya.

Ha plasmat des de 2017 els objectius europeus en la llei catalana de canvi climàtic i el pla de l’energia i del canvi climàtic: és a dir, el 20% de l’energia a Catalunya hauria de procedir de fonts renovables en 2020 i el 50% en 2030.

Catalunya ha mostrat amb l’aprovació de la llei catalana de canvi climàtic sense cap vot en contra, que es poden aconseguir àmplies aliances per sobre de les opcions partidistes en la lluita en favor de la justícia climàtica. Una llei vinculant per al govern que incloïa els anomenats pressupostos de carboni. Uns pressupostos que pretenien ser un instrument efectiu perquè un govern compromès acabés al 100% amb l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle en 2050 i deixar-se de declaracions parlant d’objectius i metes.

No obstant això, actualment ens trobem sense rumb. El govern ha portat a Catalunya a situar-se  com la sisena regió de l’estat pel que fa els compromisos climàtics. Com assenyala l’Institut Català d’Energia, Catalunya només estaria complint un quart dels seus compromisos. El propi sector eòlic ha assenyalat que tampoc es compliran en la dècada vinent.

Han portat a Catalunya a situar-se en una situació de bloqueig: abstrets, sense capacitat de teixir aliances, ni d’aconseguir suports parlamentaris han estat incapaços de tirar endavant uns pressupostos socials i expansius, que estiguin travessats per un eix verd: un pla nacional de la indústria, transició energètica i fiscalitat verda. Sense grans aliances a Catalunya no serà possible avançar en els transcendentals reptes del nostre present. Sense grans aliances no es podrà avançar en el canvi climàtic.

No val sol amb escoltar la Greta Thunberg, les institucions públiques i els governs han de fer realitat les seves paraules.  Necessitem determinació i valentia perquè el canvi climàtic no és un problema del futur, sinó que és la nostra responsabilitat en el present. Sense canvis profunds ja el procés serà irreversible.