Desirée Bela-Lobedde. Comunicadora afrofeminista

El dimarts de la setmana passada, 26 de març, el Parlament Europeu aprovava la resolució B8-0212/2019 sobre els drets fonamentals de les persones d'ascendència africana a Europa. La resolució es converteix en una mesura de reconeixement històrica per a les comunitats africanes i afrodescendents a Europa, i avui vull assenyalar alguns dels punts que em semblen més significatius.

La proposta es va aprovar amb 535 vots a favor; 80 vots en contra i 44 abstencions, i per a aprovar-la, el Parlament va revisar alguns documents significatius, com la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, la Decisió marc 2008/913/JAI del Consell, de 28 de novembre de 2008, relativa a la lluita contra determinades formes i manifestacions de racisme i xenofòbia mitjançant el Dret penal, la segona Enquesta de la Unió Europea sobre les minories i la discriminació (EU-MIDIS II), publicada el desembre de 2017 per l'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), així com el seu informe sobre les experiències de discriminació racial i de violència racista entre les persones d'ascendència africana a la UE o la Resolució 68/237 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 23 de desembre de 2013, per la qual es proclama el període 2015-2024 Decenni Internacional per a les persones Afrodescendents.

Després d'això, l'assemblea té en compte algunes consideracions, de les quals rescato les següents:

1. Considerant que l'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea ha documentat que les minories originàries de l'Àfrica subsahariana que viuen a Europa tenen moltes probabilitats de viure situacions de racisme i discriminació en tots els àmbits de la seva vida;

2. Considerant que les injustícies comeses contra africans i descendents d'africans, en particular l'esclavitud, el treball forçós, l'apartheid racial, les massacres i els genocidis en el context del colonialisme europeu i del comerç transatlàntic d'esclaus, continuen essent poc reconegudes i gairebé no es tenen en compte a nivell institucional en els Estats membres;

3. Considerant que la persistència d'estereotips discriminatoris en algunes tradicions de tota Europa, inclòs l'ús de maquillatge per representar a una persona negra, perpetua alguns estereotips profundament arrelats sobre les persones d'ascendència africana que poden agreujar la discriminació;

4. Considerant que en l'informe anual de l'Oficina d'Institucions Democràtiques i Drets Humans (OIDDH) de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) sobre els delictes d'odi s'arriba a la conclusió que les persones d'ascendència africana són sovint l'objectiu d'actes de violència racista, i que, no obstant això, a molts països hi ha manca d'assistència jurídica i d'ajuda financera per a les víctimes que es recuperen d'atacs violents;

5. Considerant que els adults i els nens d'ascendència africana són cada vegada més vulnerables quan es troben sota custòdia policial, registrant-se nombrosos incidents violents i morts; que es recorre de manera rutinària a l'elaboració de perfils racials, a pràctiques discriminatòries de detecció i registre i a la vigilància, en el context de l'abús de poder en l'aplicació de les lleis, la prevenció de la delinqüència, les mesures de lluita contra el terrorisme o el control de la immigració;

Aquestes consideracions, entre moltes altres més que recull el text, em semblen de vital importància perquè la Unió Europea està reconeixent moltes coses que històricament els governs dels països europeus s'obstinen a negar sistemàticament. Així que llegint aquest text crec que és el moment de començar a desterrar totes aquestes enganyifes segons les quals el racisme cap a les persones negres no existeix.

Després de les consideracions, es fa un seguit de peticions als estats membres, com per exemple aquestes:

1. Demana als Estats membres i a les institucions de la Unió que reconeguin que les persones d'ascendència africana són objecte de racisme, discriminació i xenofòbia en particular, i de desigualtat en l'exercici dels Drets Humans i fonamentals en general, la qual cosa equival a un racisme estructural, i que tenen dret a ser protegides d'aquestes desigualtats com a individus i com a grup, amb mesures positives per a la promoció i l'exercici ple i equitatiu dels seus drets;

2. Anima les institucions de la Unió i els Estats membres a reconèixer i commemorar oficialment la història de les persones d'ascendència africana a Europa, incloses les injustícies i els crims contra la humanitat passats i presents, com l'esclavitud i el comerç transatlàntic d'esclaus, o els comesos sota el colonialisme europeu, així com les grans realitzacions i les contribucions positives de les persones d'ascendència africana, a través del reconeixement oficial a escala nacional i de la Unió del Dia Internacional de Record de les Víctimes de l'Esclavitud i el Tràfic Transatlàntic d'Esclaus, i establint «Black History Months» (mesos de la història, les arts i la cultura negres);

3. Recorda que alguns Estats membres han pres mesures per a reparar de forma significativa i efectiva les injustícies del passat i els crims contra la humanitat —tenint en compte els seus efectes duradors en el present—, comesos contra les persones d'ascendència africana;

4. Demana als Estats membres que desenvolupin estratègies nacionals contra el racisme que abordin la situació comparativa de les persones d'ascendència africana en àmbits com l'educació, l'habitatge, la salut, l'ocupació, l'actuació policial, els serveis socials, el sistema judicial i la participació i representació polítiques, i que fomentin la participació de persones d'ascendència africana en programes de televisió i altres mitjans de comunicació, a fi d'abordar adequadament la seva falta de representació i la falta de models de referència per als nens d'ascendència africana;

5. Demana als Estats membres que responguin amb eficàcia als delictes d'odi, en particular mitjançant la investigació de les motivacions esbiaixades pels delictes per motius de raça, origen nacional o origen ètnic, i que garanteixin que els delictes d'odi contra persones d'ascendència africana siguin registrats, investigats, jutjats i sancionats;

6. Demana als Estats membres que denunciïn i desincentivin les tradicions racistes i afrofòbiques;

Després de llegir el text complet de la resolució, que pots fer des d'aquí, em sento esperançada, si bé és cert que tinc molt clar que ara cal fer aterrar aquestes accions en els ordenaments jurídics de cada estat membre. Ara caldrà veure la manera d'estrènyer les rosques al govern perquè apliqui totes aquestes mesures per reparar tot el dolor i el perjudici que ha implicat el colonialisme europeu i que està present a moltes parts de les ciutats o en tradicions impregnades de racisme, com la cavalcada dels Reis Mags o els patges d'Alcoi.

Es reconeix també en el text la necessitat d'eliminar la detenció per perfils ètnics, a pesar que els cossos de seguretat s'entossudeixin a negar sistemàticament la seva existència, i això és una cosa amb la qual cal acabar ja, perquè la policia deixi d'aturar-nos.

Quant a mesures de reparació, em sembla molt interessant el fet que es proposi la implantació de mesos de la Història Negra, perquè, com diu el text, existeix una necessitat històrica de reparació perquè s'abordi la falta de representació a tants àmbits i que ens afecta a les persones africanes i afrodescendents..

En fi, que considero que té molt de poder i, per a mi, resulta molt esperançador, que el Parlament Europeu es mulli i reconegui l'existència d'un racisme institucional flagrant i que admeti les seqüeles nefastes que continuem arrossegant a causa del colonialisme europeu i que segueixen essent una font de discriminació en tots els àmbits de la vida de les persones africanes i afrodescendents.

Et convido a entrar a l'enllaç que he deixat més amunt i llegeixis el text sencer perquè puguis veure totes les propostes i la importància que tenen.