Neurodrets, una nova batalla

Joseba Achotegui

Psiquiatra

Els grans avanços en la recerca en l’àrea del cervell i les neurociències, alhora que possibiliten importants millores en la qualitat de vida de les persones, ens plantegen també que existeix un creixent i greu risc de control i manipulació de les capacitats personals, i és per aquest motiu que és molt rellevant començar a parlar dels neurodrets.

Em referiré en primer lloc a les capacitats que poden estar en perill en els pròxims anys, en un futur més proper del que de vegades podem creure, i a continuació a les capacitats que ja estan en perill com a conseqüència dels avanços en les neurociències, en els quals ja estem immersos.

Entre aquestes capacitats que corren risc de ser manipulades assenyalaria, almenys, les següents:

Dret a les pròpies percepcions sensorials. Perquè són la porta d’accés a la realitat. I a través de la realitat virtual s’obre un enorme camp de manipulació. Aquestes percepcions dels sentits no poden ser alterades sense autorització de la persona. Sense el control de les pròpies percepcions no pot haver-hi llibertat per avaluar la realitat i decidir com volem viure. Si algú té alterada la visió o l’audició tindrà menys llibertat per decidir què vol fer. Nosaltres podem alterar les percepcions, per exemple amb l’alcohol, però ha de ser per pròpia decisió. Sabem molt bé que la capacitat de percepció humana és limitada i està subjecta a certs errors, com per exemple en veure siluetes i figures, tal com mostra la psicologia cognitiva. Aquestes limitacions es troben vinculades a les característiques de la història evolutiva.

Dret a la memòria i els propis records que són una part fonamental de la nostra identitat. La nostra història ens defineix i ens modela. Aquest dret als propis records és també el dret als records negatius que han format part de les experiències que són part de la nostra història. És més, fins i tot records traumàtics, excepte casos especials, és molt delicat modificar-los pel risc de perdre la pròpia identitat, la pròpia narrativa de la història personal. La majoria de les persones té resiliència, capacitat de superar els traumes, perquè trauma no és el mateix que Trastorn per Estrès Post-traumàtic (tal com ja he assenyalat en altres articles en aquest mateix blog). En tot cas seria la pròpia persona la que podria plantejar esborrar alguns records pel seu caràcter molt negatiu, encara que encara en aquest cas es podria plantejar l’opció d’incrementar la capacitat d’integrar-los com una mica millor que esborrar-los.

Dret a la capacitat de raonament. La raó és un control de qualitat de la ment que ens permet corregir els plantejaments que ens formulen les emocions que són respostes automàtiques, i són fàcils de manipular. Com ja va plantejar Kant la nostra capacitat de conèixer i analitzar la realitat està limitada per com funcionen els nostres sentits, només cal que, com he assenyalat en el primer apartat, se’ns limiti aquesta capacitat percecptiva.

Els drets que estan ja alterats són:

Al control de les pròpies emocions. Aquest control està ja fortament manipulat per la publicitat per exemple, i en la societat actual, per les xarxes socials, però no és fàcil regular-lo perquè també existeix el dret a que cada persona s’expressi i és difícil assenyalar els límits de la seducció o la manipulació.

La llibertat de moviment: avui dia ja hi ha controls pertot arreu. La nostra imatge és recollida cada dia innombrables vegades sense cap autorització per part nostra. The Guardian publicava recentment una investigació en la qual es mostrava que el domicili de George Orwell a Londres, l’autor de 1984, estava envoltat per més de 20 càmeres de control. No es diferenciava massa del que Orwell va imaginar com un malson en la famosa novel·la, podria ser fins i tot pitjor del que va imaginar.

Intimitat. Anem d’escàndol en escàndol sobre què es fa amb les nostres dades personals que són venudes, utilitzades per condicionar-nos i manipular-nos…..Encara que lamentablement estem lluny encara de tenir consciència que moltes vegades som nosaltres mateixos els que autoritzem o no protegim la nostra intimitat.

Així doncs tenim per davant tot un repte, una nova batalla en defensa dels drets humans: els neurodretss. Perquè com mostrava recentment un acudit del Roto, podem trobar-nos amb què hem entrat en el món la realitat virtual però no sabem com sortir.

web: josebaachotegui.com