Veneçuela, intoxica que alguna cosa queda

Fernando Luengo

Economista

Més de 15 minuts de mitjana està dedicant el telediario de la televisió pública als esdeveniments de Veneçuela. Per ser més precís, a justificar el cop d’estat promogut per l’administració nord-americana; donant un altaveu a diversos personatges i institucions, de dins i de fora del país, que el justifiquen, l’aplaudeixen i el promouen.

Els dirigents comunitaris i el govern espanyol, amb una posició hipòcrita i falsament equidistant, segueixen l’estela de Trump i dels organitzadors del cop. Des de tan “respectables” instàncies, res es diu sobre el bloqueig perpetrat pels Estats Units. Ni de l’estratègia d’assetjament i enderrocament contra el govern de Maduro, ni de la cobertura financera i logística als grups més violents i reaccionaris veneçolans, que, en absolut, contemplen una negociació que obri les portes a una sortida pacífica de la crisi.

Els que tant parlen de Veneçuela ometen, això sí, el formidable potencial petrolier del país. Molt suculent, en un escenari dominat per l’escassetat i la pugna pels recursos a escala global. En realitat, tot el clam democràtic queda reduït a fer-se amb el control d’aquest producte estratègic.

D’altra banda, els que tant es preocupen per la democràcia veneçolana res diuen -de fet, oculten- els assassinats comesos per les empreses transnacionals contra els activistes que denuncien el saqueig de recursos, la destrucció dels mitjans de vida de les comunitats autòctones i les desastroses conseqüències climàtiques de les polítiques extractives.

Silenci, així mateix, sobre la pobresa infantil, la desigualtat extrema i les fams a bona part dels països llatinoamericans, especialment en aquells on les forces de la dreta, cada vegada més extrema i més neoliberal, han pres el control.

Aquests mitjans que acullen amb tanta generositat el (frustrat, de moment) cop d’estat a Veneçuela no diuen ni mitja paraula sobre el desastre provocat per les polítiques del Fons Monetari Internacional a la regió ni sobre la rampinya amb la qual els fons voltor s’estan enriquint, especulant amb el deute extern dels països.

Res de tot això importa, Veneçuela és la notícia que poden rendibilitzar políticament, Veneçuela és el pretext, Veneçuela és el negoci.