10 raons per municipalitzar Europa

Marta Junqué, activista, doctorant per IGOP i candidata d’Unides Podem Canviar Europa

Europa no pot seguir com fins ara. Som moltes les que ens sentim internacionalistes i europeistes però que som crítiques amb l’Europa actual, que és el projecte que ens han deixat els socialistes i els del PP europeu. El projecte europeu de l’Europa actual és un projecte de l’austeritat, dels Lobbies, en definitiva, una Europa que ha perdut la seva connexió amb la gent normal i corrent.

Volem recuperar el somni del que significava Europa, aquesta Europa que ens il·lusionava, que liderava un projecte de progrés mundial. Volem una Europa del benestar, de la solidaritat, de la democràcia, feminista i verda. Hem d’apostar per una refundació, a través d’un procés constituent europeu, on la ciutadania tingui més poder i on els municipis i les institucions europees col·laborin per millorar la vida de la gent.

Aquest diumenge, per primera vegada en més de 20 anys, coincideixen municipals amb Europees a Espanya. És un bon moment per reflexionar sobre les raons i beneficis de municipalitzar Europa.

  1. Els municipis han esdevingut fars d’esperança inspirant l’Europa valenta que volem. Ciutats com Barcelona, ​​Madrid, A Corunha, Amsterdam i Berlin i també més petites, com Riace i Carcaboso, han impulsat polítiques referents a tot el món en drets socials, feministes i ecològics. Aquestes ciutats, popularment anomenades “Ciutats del Canvi” i que formen part de la xarxa mundial “Ciutats Sense Por”, són el millor exemple del que volem que sigui Europa i ens han demostrat que amb valentia es poden canviar les prioritats de l’agenda política, posant els interessos de la majoria de les persones al centre.
  1. Les Ciutats s’han consolidat com a actors i han de tenir un major reconeixement dins de la UE. En els últims anys, les ciutats s’han consolidat com a actors de primer ordre en l’escenari internacional. A través de xarxes de ciutats, han començat a vincular-se de forma influent en els processos de definició i implementació d’algunes de les principals agendes globals, com ara Conferència sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides, en la Nova Agenda Urbana Europea i de les Nacions Unides. Queda molt camí per recórrer, però les ciutats han aconseguit una cadira a la taula global. Aquest canvi s’ha de visualitzar i formalitzar en l’entramat institucional de la Unió Europea, atorgant-los major capacitat d’incidència i també més recursos.
  1. Transformar els municipis europeus és transformar Europa. Molts dels problemes que ens afecten en el nostre dia a dia són comuns entre totes les persones que vivim a Europa (habitatge, desigualtat i qualitat de l’aire, entre d’altres), si les ciutats pressionen a les institucions europees per posar aquestes batalles al centre de l’agenda política, estarem transformant els nostres barris, i, per tant Europa.
  1. Podem democratitzar la Unió Europea, amb més transparència i participació des dels municipis. Volem unes institucions més transparents i radicalment democràtiques. Això ens exigeix ​​pensar en noves fórmules de participació, on la ciutadania europea pugui participar més contínuament, no només cada 5 anys. Una gran part de la nostra legislació estatal i regional, ve influenciada per determinades regulacions europees. No pot ser que la ciutadania quedi allunyada d’aquestes discussions. Seguint un esquema federalista, per qüestions fonamentals com el TTIP, aquests debats han de comptar més amb l’opinió de la gent i els municipis (com a administració més propera) poden jugar un paper fonamental per agrupar i canalitzar aquestes opinions i fer-les arribar a les institucions europees .
  1. Per demostrar que “Sí, Se Puede”. Moltes vegades s’arriben a acords rellevants i positius per al bé comú a nivell de la UE però costa molt esforç i temps perquè s’implementin, com en matèria ambiental o de repartiment de refugiats. Una major col·laboració entre les institucions europees i els municipis podria afavorir la implementació d’aquestes polítiques i demostrar que hi ha alternativa a l’Europa actual. Us il·lustro cinc exemples a continuació.
  1. Per a una Europa que lideri la lluita contra l’emergència climàtica, ciutats verdes. L’emergència climàtica és un dels principals reptes globals. Necessitem una Europa que aposti valentament i apliqui mesures estructurals i urgents, com el New Green Deal o la no signatura d’acords comercials amb tercers països que no ratifiquin l’Acord de París. Però, si només es queda a nivell de directives, no s’actuarà amb la urgència necessària. Les ciutats consumeixen el 67% de l’energia mundial i són responsables de més del 70% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Davant la incapacitat dels Estats de prendre les mesures necessàries que exigeix ​​aquesta crisi sense precedents, les ciutats juguen un paper clau. Per això, les institucions europees, els municipis i els moviments socials i ecologistes han de cooperar, per poder implementar aquestes mesures ràpidament, construint ciutats verdes, amb Superilles com les de Barcelona o reduint el volum de cotxes contaminants com Madrid i Amsterdam.
  1. Per acabar amb l’Europa dels murs, ciutats refugi. Des de 2014 han mort a la Mediterrània més de 18.000 persones intentant arribar a Europa. Encara que alguns parlen d’invasió, els números demostren que no és així. Els fluxos migratoris són gestionables. No hi ha un problema de capacitat, sinó de voluntat política i solidaritat entre Estats. No pot ser que, mentre hi ha municipis disposats acollir persones migrants, els Estats ho prohibeixin. Hi ha d’haver més cooperació entre les institucions europees i els municipis per implementar solucions realitzables i que fomentin la migració legal i ordenada. Els municipis necessiten més recursos no només per a l’acollida sinó també per fomentar la convivència en una societat diversa. Aquesta proposta pot resultar especialment rellevant per als municipis amb una població menor i en entorns rurals. En aquest sentit, Riace, un municipi del Sud d’Itàlia, és un dels exemples més coneguts de les anomenades “Ciutats refugi”, va passar de tenir un centenar d’habitants a 2.500 en l’actualitat, 800 dels quals són immigrants. Gràcies a aquesta migració, el poble s’ha reactivat i han pogut obrir col·legis, escoles bressol, nous negocis locals, etc.
  1. Per una Europa social i habitable, ciutat de les cures. Els municipis són l’administració més propera a la ciutadania i per això, saben millor que cap altra administració els problemes reals de la gent. En canvi, les institucions europees estan allunyades d’aquesta realitat. Una major connexió entre aquestes dues administracions suposaria millors solucions. Atès que l’accés a l’habitatge és un problema en gairebé a tot Europa, us imagineu que des de Brussel·les es decidís plantar cara a les grans plataformes empresarials i protegir el dret a l’habitatge, creant un impost contra l’especulació immobiliària? O regulant les plataformes de lloguer turístic? Tot això és possible, cal voluntat política.
  1. Per parar l’extrema dreta i enfortir el feminisme, ciutat feminista. L’extrema dreta té objectius clars: reduir els drets de les dones i el col·lectiu LGTBI i acabar amb la diversitat religiosa, ètnica i cultural de les nostres societats. L’extrema dreta està organitzada a nivell transnacional. En canvi, i especialment per falta de recursos, el moviment feminista actua més en àmbit local. Davant de l’avanç de l’extrema dreta, necessitem una Europa composada de ciutats feministes i alcaldesses que es declaren feministes, com Ada Colau, i que valentament defensin els valors d’igualtat i diversitat i que eliminin el finançament públic de les organitzacions i els lobbies contraris als drets sexuals i reproductius fonamentals.
  1. Per augmentar la coordinació i enfortir les xarxes muncipalistes, ciutat global. la creixent notorietat que està tenint la qüestió urbana a les agendes internacionals ha provocat que l’ecosistema de xarxes de ciutats es reconfiguri. Una major representació del municipalisme a Brussel·les podria enfortir les xarxes existents i potenciar la coordinació entre elles.

Sens dubte, la candidatura encapçalada per Ernest Urtasun, a Catalunya, i a Espanya, per María Eugenia Palop és la candidatura que millor representa aquest esperit, no només perquè ho porten en el seu programa i integren perfils municipalistes en les seves llistes, sinó perquè la proposta de municipalitzar Europa s’ha anat cuinant a foc lent en els últims dos anys, començant amb els debats #DelBarriAEuropa de Barcelona en Comú, i seguint amb els debats #DelMunicipiAEuropa, de Catalunya en comú, que han passat per diversos pobles i ciutats de tot Catalunya .

Aquest diumenge votar en clau municipalista és votar per recuperar una Europa radicalment democràtica i valentament social, feminista, solidària i verda.