Nosaltres diem Sí a Europa

Alfred Bosch

Conseller d’Acció Exterior de Catalunya

Catalunya ha estat sempre un soci compromès i de confiança en la construcció del projecte europeu, contribuint activament a definir l’Europa diversa d’avui i de demà. Al contrari que els defensors del Brexit, Catalunya mai ha abandonat el seu sentiment de pertànyer a la Unió Europea. Li diem Sí a Europa.

La societat catalana ha mostrat el seu compromís amb el projecte comú participant activament, amb un índex de participació 13 punts superior a la mitjana europea, en les eleccions al Parlament Europeu, l’única institució directament triada que representa a més de 500 milions de ciutadans. Com a demòcrates, hem d’exigir que a tots aquells que han guanyat legítimament el seu escó en el Parlament Europeu se’ls permeti representar als seus ciutadans i treballar per a defensar la seva visió d’una Europa inclusiva, social i millor per als cinc pròxims anys.

Quan el Parlament Europeu es reuneixi per primera vegada el 2 de Juliol, Europa podrà veure en primera persona els esforços que fan alguns per impedir a càrrecs electes (i als seus votants) exercir els seus drets polítics i democràtics, per raons estrictament polítiques. Això no és nou. Durant l’últim mes, el Congrés dels Diputats i el Senat han suspès a cinc membres electes de les seves funcions com a representants, tots ells antics integrants del govern català que actualment estan sent processats. Malgrat han pogut participar legalment en els comicis, guanyat i pres el seu escó en el parlament i que encara estan esperant la sentència del judici, se’ls han denegat els seus drets polítics.

La setmana passada, a Carles Puigdemont, i Toni Comín se’ls va denegar l’accés al Parlament Europeu. Al mateix temps, altres eurodiputats electes d’Espanya no només van ser autoritzats a entrar en l’edifici, alguns fins i tot van rebre la seva acreditació oficial. Per tal d’evitar un nyap continu, la presidència actual del Parlament Europeu, liderada per Antonio Tajani, va ordenar al secretari general que suspengués totes les acreditacions a nous membres del Parlament Europeu.

Un tercer eurodiputat que podria veure’s privat d’ocupar el seu escó és Oriol Junqueras, Spitzenkandidat de l’Aliança Lliure Europea, qui ha passat ja 19 mesos en presó preventiva. El grup de treball de les Nacions Unides sobre Detencions Arbitràries ha exigit recentment l’alliberament immediat del Spitzenkandidat i de dues persones més que actualment estan essent jutjades a Madrid. D’acord amb el grup de l’ONU, han estat empresonades per les seves idees polítiques.

Negar drets polítics a membres electes no encaixa amb una democràcia europea moderna. La legitimitat del Parlament Europeu podria posar-se a prova si els drets d’aquelles persones que han estat triades pel poble no són completament protegits, i si no estan presents el dia 2 de juliol a Estrasburg com a representants legítims i democràticament elegits.

Històricament, els eurodiputats catalans han estat socis actius del projecte europeu. Han estat presents en importants debats europeus, i sempre s’han posicionat al costat d’aquells que defensen els drets fonamentals i les llibertats. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín, antics membres del govern català que estan actualment a l’exili o a en presó preventiva, han estat elegits per 1.720.500 ciutadans d’Espanya i Catalunya perquè els representin en el Parlament Europeu. Si a aquests tres eurodiputats no se’ls permet participar en la següent legislatura, Europa no només haurà perdut tres membres actius i pro-europeus al seu servei, sinó també una altra oportunitat de mostrar-li al món que aquest és, sens dubte, un espai de llibertat, democràcia i drets fonamentals.