Alberto Carlos, el gran crispador

Juan Tortosa, periodista

En el rànquing de polítics que més inspiren a humoristes, tertulians i columnistes, últimament no hi ha qui guanyi a Alberto Carlos. Potser algun friki de Vox, perdut per alguna província ignota de Castella Lleó, però ni així. Amb l'experiència que posseeix el líder de Cs per transportar fins als faristols dels debats electorals l'inventari complet d'una botiga de xinesos, Casado, Abascal i companyia ho tenen difícil per a rivalitzar amb ell en excentricitats. És veritat que la destresa amb la qual menteixen tots és de rècord, però el jove català és el millor del trifachito sense discussió: darrere d'aquesta facilitat amb la qual s'inventa sobre la marxa felicitacions de governs estrangers, o de la capacitat per negar evidències en la mateixa cara de qui li demostra les seves contradiccions, hi ha moltes hores d'entrenament en l'actuació sense prejudicis i l'amoralitat.

Ha crispat i ha escampat mines pels terrenys per on ha anat passant; abans d'exportar la seva franquícia arreu l'Estat, ja havia estafat a desenes de milers de famílies de Cornellà, el Prat i altres pobles del que va ser cinturó roig de Barcelona fent-los creure que ell era la solució pel conflicte català. I el que ha fet, com hem pogut comprovar, ha estat accentuar-ho i enredar-ho tot molt més de com estava.

El problema a Catalunya mai va ser el sentiment independentista d'una part de la població, convicció legítima que porta decennis, per no dir segles, al cor de molts dels seus ciutadans. La desgràcia ha estat la capacitat per enverinar la convivència per part d'estranys com Rivera o Arrimadas, afavorits en el seu moment per intel·lectuals com Francesc de Carreras, que ara s'estripen públicament les robes perquè no els agrada la deriva que ha pres la seva criatura. "Qui es fica al llit amb nens ..." pot ser que pensi qui, al costat de personatges com Arcadi Espada o Albert Boadella, va fundar Ciutadans i va fer líder de la formació a un jove empleat de banca que deurien creure utilitzable.

Ja li hauria agradat en el seu moment a José María Aznar tenir tanta habilitat com la que ha demosttat Rivera per crispar a propis i estranys, i mira que s'esforçava l'home. Tant ell com Felipe González mentien com canalles, però ho feien molt pitjor que Alberto Carlos, que quan diu bestieses davant els micròfons sembla que acaba de sortir de combregar. Els altres grans mentiders van esperar a arribar al poder per a riure's de la ingenuïtat dels seus votants. Rivera ha tingut prou amb les quatre xapes  aconseguides en alguns municipis i autonomies com a contrapartida del  protagonisme que ha atorgat a Vox, per exhibir tot seguit el seu perfil més desaforat. Només des de l'amor al caos i al mal rotllo es pot jugar un paper com el que ha exercit el seu partit en la conformació dels ajuntaments de Barcelona o Madrid.

A qui beneficia l'estratègia de Cs? Què han guanyat els qui van decidir votar-los? Rivera i companyia, són ximples útils, o llestos contractats per fer exactament el que han fet? A Galícia, Euskadi i Catalunya els tenen ja calats fa temps, per això a molts pobles d'aquestes tres autonomies han quedat pràcticament esborrats del mapa.

Així i tot, atesa la seva habilitat per sorprendre'ns amb els seus triples salts mortals, el gran crispador i la seva colla encara tenen capacitat d'abstenir-se en la investidura de Pedro Sánchez. Rajoy, Aguirre i bona part del socialisme de tota la vida no podrien amagar la seva alegria, orgull i satisfacció.