Borrell, el polèmic

Ana Miranda. Portaveu del BNG a Brussel·les

Silvio Falcón. Professor associat de Ciència Política Universitat de Barcelona

La figura de l’Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i la Política de Seguretat és una de les principals febleses de la política exterior europea. La seva pròpia condició, a cavall de les vicissituds del Consell Europeu i de la la Comissió Europea, li confereix una aura de poder que, en la pràctica, resideix en els governs de les grans capitals europees. Les seves funcions exigeixen capacitat per a la mediació i el diàleg, especialment tenint en compte els poders i contrapoders existents a l’interior de les institucions europees. Combinar una mà esquerra diplomàtica (a la interna) amb una agenda clara, agosarada, amb lideratge, en clau externa hauria de ser el principal objectiu de Mr o Mrs PESC, sigui el seu cognom Borrell o qualsevol altre.

Josep Borrell, encara que disposi del seu high CV internacional, no reuneix les condicions necessàries per desenvolupar amb èxit les funcions del lloc pel qual ha estat nominat. Borrell és el símptoma d’una política institucional europea reduïda al simple intercanvi de cromos entre Estats. Per què Borrell no hauria de ser triat com a nou cap diplomàtic de la Unió?

‘España ha vuelto’

Pedro Sánchez va anunciar que Espanya havia tornat. La nominació del seu ministre d’Exteriors com Mr PESC va ser presentada pel president del Govern com la recuperació de la influència perduda en el si de la UE. Més enllà del qüestionable de les seves declaracions, Sánchez va presentar com una victòria nacional el que en realitat és un acord nefast pels socialistes al Parlament Europeu, que es troben summament insatisfets amb un pacte que els deixa en la mateixa situació que l’any 2014; dirigint la política exterior -en funció de la voluntat de París i Berlín- i amb la Presidència de l’Eurocambra durant dos anys i mig.

Tsipras, Timmermans o António Costa van posar a les mans de Sánchez les negociacions pels “top jobs” europeus. El fracàs del PSOE va ser degudament tapat amb la bandera espanyola i amb un premi secundari per a Borrell.

El llegat de Mogherini

El Tractat de Lisboa va redefinir la figura d’Alta Representant, creant un Servei Europeu d’Acció Exterior amb l’objectiu de dotar la Unió Europea d’una línia pròpia, amb capacitat de promoure el multilateralisme, la promoció dels Drets Humans, el diàleg i el respecte a la legalitat internacional. Sobre el paper, no era mala idea. El que resultava realment complex era dotar aquest organisme d’una agenda política definida. La laborista Catherine Ashton va desplegar el Servei d’Acció Exterior, però va ser incapaç d’imprimir impuls polític. Federica Mogherini, en canvi, ha intentat fer alguns avanços, encara que tímids, més polítics i mullant-se en alguns temes.

Serà Borrell capaç de donar continuïtat a l’iniciat rol polític del càrrec de la dialogant Mogherini i afrontar, de manera responsable, nous conflictes internacionals on la UE pot jugar un paper en positiu?

Un Ministre d’Exteriors obsessionat amb un assumpte intern

El comentat anteriorment enllaça amb un fet que no és menor. Josep Borrell ha tornat a l’actualitat política gràcies al seu protagonisme creixent en la qüestió catalana. Primer, les seves aparicions en actes i manifestacions organitzades per entitats contràries a la independència catalana, li van atorgar la rellevància pública que, fet i fet, li van permetre entrar en el govern Sánchez.

En segon lloc, l’activitat del seu Ministeri s’ha caracteritzat per una agressivitat inusitada contra el moviment independentista -ja víctima de la repressió-. El seu perfil gairebé no s’ha diferenciat del dels seus predecessors Dastis i García Margallo i els temes principals en els quals ha treballat són obsessivament els de sempre: Gibraltar i Catalunya. Com si no hi hagués res més.

I amb aquest passat recent, l’encara ministre Borrell mai serà un actor favorable al diàleg. La seva fama i accions el precedeixen.

La polèmica com a tònica

Borrell és sinònim de polèmica. En qüestió de dos anys ha tret importància a l’extermini indígena als Estats Units (“L’única cosa que van fer va ser matar quatre indis”, en les seves pròpies paraules), ha abandonat una entrevista en Deutsche Welle al crit de Stop this rècord o ha qualificat de desmemoriada a Theresa May. Entre altres bassals mediàtics en què s’ha ficat. I ja veurem que no seran els últims.

Borrell ha construït un perfil mediàtic, políticament incorrecte i pròxim a les fronteres del PSOE amb Cs i PP, aprofitant-se de la qüestió catalana. Les formes del ministre, en qualsevol cas, han estat rudes i aspres, fins i tot colèriques, especialment en temes sensibles. Aquestes formes ja eren conegudes en els seus temps de l’Eurocambra.

A més del seu perfil mediàtic, hi ha sospites sobre la transparència del seu acompliment en dos casos importants. L’any 2012 Borrell va abandonar la Presidència de l’Institut Universitari de Florència per no haver-hi, presumptament, declarat els seus beneficis com a membre del Consell d’Administració d’Abengoa. La prestigiosa institució acadèmica europea va considerar que podria existir un conflicte d’interessos. El cas més sonat, en qualsevol cas, va ser el d’Abengoa. El Ministre va ser multat amb 30.000 euros per la CNMV l’any 2018 per haver fet ús d’informació privilegiada. I és que el candidat a Mr PESC va vendre les seves accions en l’empresa energètica -de la qual era membre del seu Consell d’Administració- un dia abans que suspengués pagaments i el seu valor borsari es desplomés. Sospitós, oi?

A Brussel·les cap Estat volia el càrrec d’Alt Representant perquè exigeix molts viatges i una capacitat extraordinària d’embastar acords entre capitals com a reacció a les novetats de política internacional.

Tindrà Borrell -un senyor de 73 anys i amb una carrera definida- la capacitat de rebaixar el seu perfil i d’abandonar definitivament la polèmica i la presència mediàtica en favor dels interessos diplomàtics europeus?

Per què Borrell no hauria de ser triat com a nou cap de la diplomàcia de la UE?

Borrell representa un mal acord per a l’esquerra europea en el si de les institucions europees. El candidat del PSOE a Mr PESC és qualsevol cosa menys un exemple de diplomàcia, mediació o diàleg. L’obsessió demostrada amb la qüestió catalana el  desqualifica per ser un agent facilitador de l’acord i l’entesa des de l’oficina diplomàtica europea. Sembla que Sánchez li ofereix una jubilació daurada com a premi per ser polèmic.

En conclusió, el Parlament Europeu hauria de vetar el seu nomenament per les sospites, per les polèmiques, per la seva escassa capacitat per a la negociació, per evitar trobar-se amb un vers lliure al capdavant del Servei Exterior Europeu, constantment abonat al conflicte i al mateix temps al servei de les principals capitals europees. Si finalment accedeix al càrrec, Josep Borrell seria la millor mostra de la impotència geopolítica europea en un Món amb l’eix econòmic, polític i comercial situat al Pacífic. I una notícia dolenta per a la política desitjable, per premiar el que en gallec diem, “o metido”.