Imam de Ripoll: una inversemblant cadena d’errors i negligències de la Seguretat de l’Estat

Carlos Enrique Bayo, periodista

Amb les ben mesurades filtracions de documents a La Vanguardia s’ha buscat rebatre cadascuna de les proves esgrimides per aquest diari sobre les relacions del CNI amb l’imam de Ripoll –com a confident de doble cara– i sobre els seguiments del servei secret a la cèl·lula gihadista que va capitanejar Abdelbaki Es Satty. Els lliuraments han presentat fragments triats de diferents informes policials, de la Guàrdia Civil i d’Institucions Penitenciàries per invalidar les conclusions extretes dels nombrosos extractes que hem publicat de les notes reservades elaborades pel Centre Nacional d’Intel·ligència per a l’equip multidisciplinari d’investigadors dels atemptats de les Rambles i Cambrils fa dos anys.

L’últim lliurament d’aquesta campanya de descrèdit, apareguda aquest 1 d’agost, presenta una elaborada explicació entorn de l’evident desconeixement que tenien els Mossos d’Esquadra sobre els antecedents d’Es Satty; un currículum que per descomptat l’havia d’haver desqualificat com a aspirant a imam de l’oratori de Ripoll… igual que hauria d’haver provocat la seva deportació immediata al Marroc després de la seva posada en llibertat després de complir més de quatre anys de presó per narcotràfic. Cap d’aquestes dues gravíssimes decisions irresponsables –revocar la seva ordre d’expulsió i acceptar el seu nomenament com a imam d’oratoris– han estat explicades raonablement, excepte com a part d’una inversemblant i llarguíssima cadena d’errors i negligències en la Seguretat de l’Estat que li van permetre protagonitzar una trepidant carrera d’activitats delictives, complicitats amb cèl·lules gihadistes, radicalització i vincles amb presos extremistes a la presó, viatges il·limitats als centres neuràlgics del salafisme a Bèlgica i finalment adoctrinament de la seva pròpia cèl·lula terrorista, que es traslladava incessantment d’un extrem a un altre de Catalunya per fabricar un gran polvorí d’explosius al mateix temps que el cap predicava sermons incendiaris en el seu oratori de Ripoll. I tot això, ens diuen, durant més de deu anys però sense cridar l’atenció de cap unitat de la lluita antiterrorista.

En qualsevol cas, és necessari precisar el context de l’última asseveració amb la qual titula La Vanguardia («Les dades policials i penals de l’imam de Ripoll mai van ser esborrades»), per l’apariència de desmentit absolut d’un fet cert: els Mossos van ser mantinguts al marge i en absolut desconeixement de les perilloses inclinacions gihadistes d’Es Satty a pesar que s’havia establert a Catalunya i predicava islamisme salafista des del seu púlpit. Vegem:

1. El que les seves dades policials i penals mai van ser esborrats se situa en el context de la trucada que va fer a Mossos d’Esquadra des de Brussel·les un policia belga durant el primer viatge d’Es Satty a aquell país, a principis del 2016, per alertar a la policia autonòmica catalana, que no va trobar cap antecedent policial  d’Abdelbaki (encara que sí d’un tal Mustafà Es Satty). S’aporta una llarga explicació sobre que els Mossos no van consultar la ‘Base de datos de Señalamientos Nacionales’ (BSDN), on haurien trobat els antecedents, perquè només van mirar en els seus arxius locals catalans, que estaven buits. Així que van donar la resposta de «no hi ha res» als belgues i així s’explicaria que després dels atemptats recuperessin aquella resposta informal d’any i mig abans per incloure en el seu primer atestat: «Sin registro de detenciones por ningún cuerpo policial». Segons han revelat «fonts consultades per aquest diari [La Vanguardia]», tant l’aleshores cap dels Mossos, Ferrán López, com el comissari Manel Castellví van reconèixer aquest error en sessió secreta de la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya.

2. En canvi, en la nostra exclusiva diem que l’ocultació dels antecedents es va produir un any abans, quan calia donar referències positives d’Es Satty a la comunitat islàmica de Ripoll perquè l’acceptessin com a imam, quan va arribar allà recomanat el març del 2015 i va obtenir plaça a l’oratori Al Fath d’aquesta localitat. L’habitual en aquests casos és que es faci un repàs de l’historial del «recomanat» i, com va declarar a Público un alta font policial fa ja un any i mig, «imams amb antecedents com aquest només hi ha una desena a tota Espanya i els tenim a tots vigilats». Però a la comunitat musulmana de Ripoll els van presentar un currículum net, fins i tot amb bona nota. I aquest mateix periòdic barceloní reconeix: «En aquelles dates, perquè els Mossos poguessin accedir a les bases de dades d’antecedents policials de la Policia Nacional i Guàrdia Civil, havien de sol·licitar la informació a través del servei de comunicacions que existeix entre cossos. Així s’explica que inicialment els Mossos només poguessin tenir informació de les possibles detencions prèvies per part del seu propi cos policial».

3. Si abans de registrar a l’imam d’un oratori on ha de predicar a joves musulmans, a Espanya no es fa cap comprovació del seu historial ni de la seva trajectòria, aleshores  aquest error global de seguretat és molt més que garrafal, doncs ni els responsables de l’Al Fath, primer, ni els de l’Annour, després, van saber mai que ja portava dues condemnes, una d’elles per narcotràfic, així com antecedents de relacions amb gihadistes abans i durant el seu empresonament. Si ho hagués sabut, mai  l’haurien acceptat com a guia alcorànic dels seus fidels. I aquest immens error no és atribuïble als Mossos, ja que no podien aleshores accedir a les bases de dades del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), excepte demanant-lo a altres cossos de seguretat, ni als altres arxius de la coordinació central antiterrorista perquè l’Executiu de Rajoy i el Ministeri de Zoido precisament mantenien als Mossos d’Esquadra desinformats en assumptes de Seguretat de l’Estat, i els impedien integrar-se en el sistema Europol.

4. L’informe de la Guàrdia Civil que cita el periòdic barceloní –mostrant un sol foli que afirmen que data del 19 d’agost del 2017, encara que en aquest fragment no hi ha cap data– afirma que Es Satty «va sofrir a la presó un profund procés d’acostament als postulats més rigoristes de l’Islam durant el compliment d’una condemna per un delicte relacionat amb la salut pública» [és a dir, narcotràfic]. «En el període de compliment de condemna va mantenir una relació estreta amb presos considerats com a extremistes». Si sabien això, quan va aparèixer a Ripoll per oferir-se com a imam, per quin motiu no van alertar a les autoritats locals? Més encara, per què no van adevertir d’això als agents de la Policia Nacional que van visitar diverses vegades l’oratori quan ja es trobava predicant per preguntar per ell?, com va revelar Hamid Barbach en una compareixença en la comissió d’investigació del Parlament. Tots dos cossos tenien accés a totes les dades d’Es Satty, però els Mossos d’Esquadra, no.

5. A més, segons La Vanguardia: «No obstant això, a la base de dades de la Guàrdia Civil sí que constava aquesta informació i mai va deixar de ser-hi. De fet, diverses fonts de diferents cossos policials confirmen, d’una banda, que les dades d’Es Satty mai han estat esborrades i, d’altra banda, insisteixen que aquests, un cop recollides i introduïdes al sistema, no poden ser esborrades sense deixar rastre». O sigui, sabien els seus antecedents, fins i tot l’anaven a vigilar de tant en tant, i no van adevertir a aquesta comunitat musulmana del seu passat gihadista? Per a exculpar el CNI estan deixant les forces de seguretat de l’Estat en molt mal lloc: són errors continuats, al llarg d’anys, en l’obligada vigilància d’un sospitós de gihadisme amb antecedents penals al qual se li permet quedar-se a Espanya, viatjar diverses vegades al centre neuràlgic del salafisme a Europa, i adoctrinar als joves musulmans de Ripoll durant tot aquest temps. Inexplicable.

6. La Vanguardia reprodueix un altre paràgraf fonamental d’un ofici de la Guàrdia Civil –semblaria ser el mateix, però aquesta vegada es dóna la data del 25 d’agost i no es mostra cap fragment–, en el qual suposadament es parla del primer viatge d’Es Satty a Bèlgica, a principis del 2016, del qual en Público hem reproduït el fragment de l’informe reservat del CNI que es refereix a això. Segons LV: «En aquest informe, de la prefectura d’Informació de la Guàrdia Civil, s’explica que Es Satty va viatjar a Bèlgica aproximadament a principis del 2015, després de la seva sortida de presó, on va estar fins el seu retorn a Barcelona el 13 d’abril del 2016. “Durant la seva estada a Bèlgica hauria tractat d’exercir com a imam en alguna de les mesquites de la ciutat de Vilvoorde. La seva estada a Bèlgica també va coincidir tant amb l’execució dels atemptats perpetrats a París el 23 de novembre del 2015 com dels atemptats duts a terme per la cèl·lula de Daesh (Estat Islàmic) contra l’aeroport i el metro de Brussel·les el 22 de març del 2016”, recull el document. Aquestes visites són les que van motivar la consulta de la policia local de Vilvoorde a Mossos d’Esquadra, al març del 2016».

7. Públic va reproduir el fragment de l’informe reservat que va redactar el CNI sobre aquest mateix viatge:

Resulta que són contradictòries les dades que ofereix la Guàrdia Civil amb les que ofereix el CNI. Diu el CNI: «Entre gener i abril del 2016, Abdelbaki Es-Satty va viatjar a Bèlgica amb la finalitat d’obtenir feina com a imam a una mesquita denominada Youssef, localitzada a la ciutat de Diegem, al nord-est de Brussel·les»… En canvi, la Guàrdia Civil (segons LV) diu que Es Satty va estar a Bèlgica des de «principis del 2015, després de la seva sortida de presó, on s’hi va quedar fins al seu retorn a Barcelona el 13 d’abril del 2016». No es mostra aquest fragment de l’informe, però en tot cas és clarament erroni: primer perquè Es Satty va sortir en llibertat el 29 d’abril del 2014 (no del 2015) i de cap manera va residir a Bèlgica durant tot un any, perquè va estar predicant a l’oratori Al Fath de març a desembre deL 2015. Però no només en això està equivocat l’informe de la Guàrdia Civil, ja que diu que mentre estava allà va tractar d’«exercir com a imam en alguna de les mesquites de la ciutat de Vilvoorde», quan el molt més detallat informe del CNI precisa que no és a Vilvoorde, sinó a la mesquita Youssef de Diegem. A la vista d’aquests errors tan grossos, hem de donar credibilitat a la resta d’un informe que tampoc es mostra íntegre?

8. A més, la Guàrdia Civil explica que l’estada d’Es Satty a Bèlgica, a l’epicentre del gihadisme de tota Europa, coincideix amb «els atemptats duts a terme per la cèl·lula de Daesh (Estat Islàmic) contra l’aeroport i el metro de Brussel·les el 22 de març del 2016». Però quan torna poc després a Espanya, a l’abril, se li dóna llum verda perquè prediqui en un altre oratori, aquesta vegada el de Annour… i de seguida queda clar que fa sermons incendiaris, però tampoc s’actua. La presumpta cadena d’errors de les forces de seguretat és aclaparadora.

9. Més encara, a Públic també vam reproduir aquest fragment d’un altre informe reservat del CNI:

Es tracta d’una altra visita a Bèlgica, només cinc mesos abans dels atemptats, durant la qual passa per totes les mesquites gihadistes del nord-est de Brussel·les, en una etapa en la qual ja estava preguntant per ell la Policia Nacional a l’oratori de Ripoll; els seus deixebles ja anaven i venien des d’Alcanar amb l’Audi A3, i ja començaven a estar alarmats fins i tot els veïns i familiars a Ripoll pel biaix extremista que tenien els seus deixebles. Però tampoc va sonar cap alarma ni es va advertir als Mossos. I aquí és obligat recordar que José Antonio Nieto, que aleshores era secretari d’Estat de Seguretat, els va deixar anar fa poc als parlamentaris catalans, de molt males maneres, que eren els Mossos els qui havien d’haver-se donat compte que Es Satty s’havia radicalitzat. Però si ho sabia la Guàrdia Civil des del primer moment i així ho reflecteixen els informes d’Institucions Penitenciàries! Informes que també hem reproduït a Públic mostrant la versió redactada pel propi CNI.

10. Va ser precisament en el Centre Penitenciari Castellón I on va quedar més que clara la seva radicalització islamista, reflectida en informes interns als quals no només van tenir accés els agents de la Guàrdia Civil T03083R i B93224U que van visitar a Es Satty en aquesta presó tres vegades en el 2012 –just quan es va detectar que canviava d’actitud davant el temor de ser deportat al Marroc al final de la seva condemna–, sinó també els agents del CNI 7836 i 6917, que van anar a veure’l al març del 2014, un mes abans que fos posat en llibertat i comencés a rebre dono suport lletrat i recursos extraordinaris per a aconseguir que fos revocada l’ordre de la Subdelegació del Govern d’expulsió d’Espanya.

Per acabar, hem de remarcar que el que assenyalen les nostres fonts d’Intel·ligència és que, per  avalar a Es Satty com a fiable imam a Ripoll, «no podia quedar rastre del seu llarguíssim historial de relacions provades amb grups gihadistes, així que es van fer desaparèixer aquests antecedents dels arxius policials per si la comunitat islàmica local sol·licitava una revisió del seu passat». Això no vol dir que els antecedents penals i policials fossin destruïts i eliminats per complet –cosa impossible–, sinó que es van ocultar als Mossos en aquell moment per protegir un confident que es volia infiltrar en cercles gihadistes. De debò estaven tots els seus antecedents fàcilment accessibles a la BSDN durant els més de dos anys que predicava a Ripoll i aixecava suficients sospites per a que la Policia Nacional anés a preguntar per ell? I tampoc a aquest cos se li va passar pel cap mirar la base de dades. És clar.

I, una vegada més, tot això no és una teoria conspirativa, sinó una gran suma d’indicis i proves més que preocupants que els serveis secrets van cometre un descomunal error i/o una enorme negligència respecte a l’imam de Ripoll.