17A: Dossiers ‘fantasma’, denúncies anònimes, filtracions interessades i errors varis

Carlos Enrique Bayo. Periodista

La maquinària que han posat en marxa els serveis secrets per desacreditar l’exclusiva de Públic sobre les relacions entre el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i Abdelbaki Es Satty, cervell dels atemptats de les Rambles i Cambrils, va culminar diumenge passat amb la difusió –a través de La Vanguardia– de la denúncia anònima inicial que (sumada a altres indicis) va moure a aquest diari a iniciar la llarga investigació que va culminar, gairebé un any més tard, en la publicació de la sèrie de revelacions titulada ‘La veritat sobre l’imam de Ripoll‘.

L’argumentació, aquesta vegada, per menysprear d’un cop de ploma la totalitat del publicat –i, de pas, difamar el seu autor acusant-lo de no haver fet més que “copiar i enganxar” un document sense contrastar– es basa en que aquesta denúncia anònima –a la qual es denomina “dossier fantasma”– coincideix en molts punts amb el que manté Públic. No només es dóna per descomptat que cap d’aquests extrems ha estat verificat periodísticament amb altres fonts –malgrat que LV és un dels mitjans que no s’han posat en contacte amb l’autor per contrastar aquesta tesi–, sinó que fins i tot s’ometen premeditadament els nombrosos materials, testimoniatges, fonts i fets presentats al llarg de l’exclusiva que ni tan sols s’esmenten en aquella denúncia anònima.

Per descomptat, aquest diari manté la validesa de la seva investigació periodística perquè aquesta denúncia anònima va ser contrastada fil per randa al llarg de molts mesos i només es va incloure en la sèrie d’exclusives el que es va poder verificar com a cert, mitjançant la consulta amb fonts diverses, tant policials com de la investigació, però sobretot de la intel·ligència ja que es tractava de comprovar que l’imam de Ripoll va ser fins a l’últim moment confident del CNI, al qual va facilitar moltes dades dels joves gihadistes de la seva cèl·lula per fingir que col·laborava com a informant. Així que mai acceptem, en absolut, la versió d’aquest escrit sense comprovar exhaustivament les dades amb fonts humanes coneixedores dels fets.

No obstant això, és clar que es va acabar cometent algun error –una cosa gairebé impossible d’evitar totalment en una investigació sobre les activitats del CNI–, que aquí admetrem. Per exemple, per comprovar que era certa la denúncia que es va descobrir a Alcanar l’existència d’una “bústia morta” com la que s’utilitza per a les comunicacions secretes de les agències d’intel·ligència i amb certs confidents d’alt nivell, es va consultar amb fonts de la investigació policial que van confirmar que s’havia trobat la nota manuscrita entre les ruïnes. També van corroborar el contingut dels dos esborranys en el compte de mail associat, així que es va donar per bona la informació sense verificar també que coincidís el password associat al compte, ja que el substancial era que aquesta bústia morta va existir i estava activa el juny del 2017. Error gran: la clau estava mal transcrita.

Però encara va caure en un altre error que no ha estat detectat –fins el moment de redactar aquest article– pels qui s’esforcen en intentar desacreditar tot el treball realitzat: el mòbil de Younes Abouyaaqoub no va ser trobat al costat del seu cadàver, com va creure entendre el periodista quan una altra font policial diferent li va explicar el detall de les trucades rebudes en aquest número de telèfon durant la seva llarga fugida pel massís del Garraf després d’assassinar 14 persones a Barcelona. La realitat és que aquest aparell mai ha estat trobat i va ser un altre error del reporter donar per descomptat que aquell recompte de trucades –inclosa una, a mitjanit d’aquell mateix fatídic 17 d’agost, efectuada pel secretari de la comunitat islàmica Annour de Ripoll, Hammou Minhaj– corresponia a la llista que es va trobar en l’aparell, quan havia estat facilitat per la companyia telefònica perquè la terminal segueix desapareguda.

No obstant això, i malgrat aquestes o altres fallades, el desenvolupament de la investigació periodística va ser minuciosa amb la finalitat de verificar les tesis d’una denúncia anònima, cosa que els reporters acostumen a fer en aquests casos. Sorprèn que, si és cert el que afirma La Vanguardia que aquest “informe fantasma es va posar en circulació ja fa uns quants mesos”, els “altres mitjans” que el van veure simplement “van declinar publicar”, sense tractar d’esbrinar la seva possible veracitat, si més no sobre alguns extrems. Però encara és més estrany que, si havia estat abans “en circulació”, es trigués gairebé un mes a descobrir que el fil argumental de l’exclusiva de Público coincidia amb aquest document.

Quant a les diverses cites reproduïdes d’aquesta denúncia anònima, corresponen als paràgrafs que van ser confirmats en la seva literalitat per diferents fonts consultades, inclosos inspectors i comissaris que la van estudiar i van estimar que semblava produïda per algun o alguns analistes amb formació en investigació policial o d’intel·ligència.

En qualsevol cas, el que es va anar descobrint durant aquestes indagacions no només corroborava en gran part els arguments del document anònim, sinó que va acabar acumulant un nodrit cos de testimoniatges i d’altres proves, facilitades per fonts d’intel·ligència que no només deien haver vist o disposar dels originals complets citats allà parcialment sinó que van sumar molts altres materials que reforçaven aquelles conclusions. Més encara, fins i tot afirmaven conèixer de primera mà que allò era cert i, per a demostrar-ho, van aportar noves dades i documents.

Per resumir, presentem a continuació una síntesi dels materials i fonts que aquest diari ha publicat en els successius capítols de l’exclusiva i que NO figuren ni de lluny en aquella denúncia anònima inicial… només la confirmen:

1.– Públic va reproduir el passat 18 de juliol l’informe reservat del CNI sobre l’estada d’Es Satty a Bèlgica entre gener i abril del 2016 per a demanar feina a la mesquita Youssef de Diegem; viatge que és citat amb diversos errors per l’informe de la Guàrdia Civil reproduït en part per LV. Aquesta estada va provocar la consulta sobre Es Satty de la Policia belga directament als Mossos, que no van trobar els seus antecedents gihadistes registrats a Espanya en 2005-06 (cas Chacal) i 2010-2014 (a la presó). També vam reproduir els detalls aportats pel CNI sobre com i qui va reservar els vols Anvers-Barcelona-Anvers del viatge llampec que va fer Es Satty en aquest període (31/01-03/02/2016), aportant els telèfons i mails amb els quals es va efectuar la compra dels bitllets.

2.– El 30 de juliol, Públic va reproduir les dades ofertes pel CNI del viatge d’És Satty a Bèlgica al març de 2017 (Girona-Charleroi-Girona), durant el qual va visitar les mesquites de Zaventem, Diegem i Vilvoorde, i que els investigadors consideren ara que va accelerar la planificació d’atemptats a Barcelona. Aquest informe del CNI inclou el número del telèfon belga que va utilitzar en les seves comunicacions locals, així com el número d’identitat i els telèfons de Abdelkarim Aaissi, en el domicili dels quals es va allotjar. Aquest va ser un altre viatge-llampec durant el qual va visitar en només dos dies els tres centres neuràlgics de la xarxa gihadista a Europa, amb una activitat frenètica que hauria d’haver fet saltar totes les alarmes:

3.– Aquest mateix 30 de juliol, Públic va revelar l’informe complet del CNI sobre tota la trama gihadista de les tres mesquites belgues en les quals es donava suport a l’imam de Ripoll, amb el repàs de tots els telèfons, números d’identitat i altres dades personals dels líders salafistes i l’examen de tots els integrants de l’extensa família Aquichouh, “d’origen marroquí i ideologia radical, que ostenten càrrecs de responsabilitat en diverses mesquites situades al nord-est de Brussel·les, totes elles de tall extremista”, amb els quals es relacionava És Satty:

4.– El 16 de juliol, Públic va oferir l’informe complet del CNI sobre el viatge a París d’Omar Hichamy i Younes Abouyaaqoub (11-12/08/2017) amb tots els detalls de la seva estada i activitats, precisant fets com que van pagar en efectiu la factura de l’hotel B&B de Malakoff en el qual es van allotjar.

5.– D’aquest informe destaquem el fet més que notable que el CNI conegués les identitats falses amb les quals van comprar en un estanc sengles targetes SIM prepagament franceses, així com el dia i moment exactes en què van ser activades, prop de la frontera amb Espanya: una d’elles, només dos dies abans de la matança de les Rambles comesa per Abouyaaqoub:

6.– Públic va reproduir el 15 de juliol (inici de publicació de l’exclusiva), l’informe del CNI sobre els viatges de Hichamy i Aalla a Suïssa i Alemanya (18-20/12/2016) i de Hichamy, Aalla i Abouyaaqoub a França i Bèlgica (25-28/12/2016). En el primer, el CNI sabia que planejaven comprar-se en Freiburg un Subaru Impreza de segona mà, però finalment no ho van fer, així que no tenien reservat el trajecte de tornada (havien volat Barcelona-Basilea i després van anar amb autobús fins a Freiburg), de manera que van haver d’improvisar el retorn per Zurich per a agafar allí un vol a Barcelona:

A més de totes aquestes proves documentals (el contingut de les quals és rigorosament exacte en totes i cadascuna de les dades, xifres i detalls que exposen), CAP de les quals figura en la denúncia anònima de la qual ens acusen haver copiat la totalitat de la informació aportada en l’exclusiva, Públic també ha difós les següents revelacions, procedents de fonts d’intel·ligència i de testimonis dels fets, que TAMPOC estan incloses en el suposat “dossier fantasma”:

7.– Públic va revelar el 17 de juliol que es van ocultar els antecedents d’Es Satty perquè no tinguessin accés a ells els Mossos d’Esquadra quan els responsables de la comunitat islàmica a Ripoll van anar a preguntar a les forces de seguretat per l’historial de qui sol·licitava la plaça d’imam i la residència a la localitat. Segons ens va assegurar el propi Alí Yassine, president de la Comunitat Islàmica Annour, aquests dirigents musulmans van consultar tant a Mossos d’Esquadra com a la Guàrdia Civil i en tots dos casos van rebre la resposta que no hi havia cap antecedent negatiu de qui dirigiria les oracions dels fidels. A més, un tercer cos de Seguretat de l’Estat, la Policia Nacional, va enviar agents a l’oratori de Ripoll en tres ocasions a preguntar per l’imam, segons va atestar el secretari de Annour, Hamid Barbach, davant la Comissió d’Investigació del Parlament de Catalunya. No pot haver-hi cap dubte que si qualsevol d’aquestes tres forces haguessin tingut constància dels antecedents gihadistes i de la condemna a la presó per narcotràfic d’Es Satty, haurien advertit als líders de la comunitat musulmana de Ripoll. Tot això ens va confirmar la informació de la nostra font d’intel·ligència que durant el procés de contractació i empadronament de l’imam a Ripoll es va mantenir ocult el seu historial perquè fos acceptat pels líders islàmics locals (com era necessari per a donar-li cobertura de confident). Dirigents musulmans que, per cert, van quedar després sorpresos per la incessant activitat proselitista d’Es Satty, qui no mantenia un tracte distant amb els feligresos sinó una poc habitual relació de proximitat, atrevint-se a donar-los consells personals i a mediar en problemes familiars.

8.– Finalment (de moment), Públic va revelar el 30 de juliol que el CNI va destinar a l’estranger després dels atemptats als seus dos controladors de l’imam de Ripoll: qui ho portava des de Madrid, a un país llatinoamericà; i el responsable a Girona, a una remota nació africana. En aquest mateix article, la font protegida d’aquest diari explicava que els informes reservats del CNI aportats als investigadors (i revelats per aquest diari) “van obviar les dades que es podien obtenir directament” de l’anàlisi dels telèfons mòbils recuperats després dels atemptats perquè “tots els cossos policials van tenir accés des del minut 1 al clonat de tots els dispositius que es va fer en la Unitat Operativa d’Informació de Mossos”. A més, el servei secret “no va tenir accés físic a aquests aparells, ja que ja estaven a disposició judicial”. Per tant, el seu coneixement sobre detalls que es narren en els seus informes no parteix de la reconstrucció a posteriori de les dades de geolocalització i de les trucades emmagatzemades en aquests dispositius.

En fi, tot el que acabem de resumir aquí procedeix de la llarga investigació periodística que ha dut a terme aquest diari i queda més que clar que no es va limitar a copiar un document sense verificar-lo, sinó que precisament es va dedicar a contrastar, comprovar i obtenir materials i fonts que confirmessin –o desmentissin– l’exposat en aquella denúncia anònima… com han de fer els periodistes. I insistim que el fonament principal de l’exclusiva no és cap document ni escrit, sinó les revelacions confiades per fonts que demanen guardar l’anonimat perquè corren perill si són identificades, l’autenticitat i fiabilitat de les quals Públic també ha realitzat exhaustives comprovacions

I el que sorprèn és l’obstinació mostrada per alguns mitjans, no a esbrinar la veritat del que ha passat, sinó a exculpar el servei secret espanyol de tot error o negligència -que, en definitiva, és el que es pretén denunciar aquí–, utilitzant per a això filtracions clarament interessades de documentació –sigui anònima o de la Guàrdia Civil– que semblen no necessitar comprovar per a donar-les per falses o autèntiques íntegrament.